PILES A ESTACIONS DE METEO

Aquesta entrada no és estrictament sobre meteorologia, encare que crec que és important perquè com aficionats segurament tenim un o un altre aparell de meteo que funciona amb piles, també els consells que dono és extensible a altres aparells electrònics com ara joguines, mòbils, etc.



Per començar podem dir que hi han diversos tamanys, les més típiques són:



1. LR6 (AA), 1,5 V.

2. LR03 (AAA), 1,5 V.

3. 3R6, 4,5 V.

4. 6LR61, 9 V.

5. LR20 1,5 V

6. R14P 1,5 V



Piles de dreta a esquerra: LR03 (AAA), LR6 (AA), LR20, R14P. Foto: Viatger.



Pila 6LR61. Foto: Viatger.



Pila 3R6 també anomenada de petaca. Foto: Viatger.



També, a part del tamany, podem ser normals o alcalines. Les piles normalment són només d´un sol ús, és a dir, quan s´esgoten es tenen que reposar per unes de noves a excepció de les piles que siguin recargables que es deuran recarregar en aparells específics per aquesta tasca.



Uns senzills consells per l´utilització de piles:



1. Apagui qualsevol aparell a piles quan no ho estigui utilitzant.



2. Tregui les piles de l´aparell si no va a utilitar-lo durant un llarg periode de temps perquè es poden sulfatar les piles fent mal bé l´aparell, al netejar les sulfatacions en forma sòlida o líquida anar amb precaució que són elements tòxics i/o irritants.



Sulfatació de piles a un aparell, l´aparell també es va espatllar Foto: Viatger.



3. No barregi piles usades i noves. D´aquesta forma, evitarà que les piles presentin fuites o es trenquin i procuri utilitzar en un mateix aparell piles d´una mateixa casa comercial ja que moltes podem estar construides amb materials diferents i això comporta que s´esgotin abans d´hora.



4. No apropi mai les piles al foc, perquè podríen explotar.



5. No obri la coberta de la pila.



6. No introdueixi les piles al revés en cap aparell electrònic, ja que invierteix la polaritat i podria danyar l´aparell i les piles, és clar.



7. Les piles en general, sobretot si són petites, no deixar a l´abast dels nens i portar-les als containers específics de recollida per no malbaratar el mediambient.



A part del que he comentat quan un adquireixi un aparell lo millor és seguir les indicacions del fabricant en què tipus de piles es deuen fer servir, personalment en tots els aparells que tinc utilitzo piles alcalines per la seva major duració i perquè és més difícil que puguin sulfatar-se, malgrat que ho poden fer.



El sensors de les estacions de meteo que es posen al terrat, finestres, etc., és recomanable posar piles de Liti (Lithium) perquè en apararells que estiguin pròxims a treballar als 0º Celsius les piles normals i alcalines no fan el procés de descàrrega bé i el sensor en aquestes condicions no farà les mesures correctament, per tant s´han d´utilitzar piles de liti que aguanten les baixes temperatures, això és fàcilment comprobable; quan fa molt fred el sensor marca pila esgotada i al dia següent ja no ho marca, i això és per la influència del fred al funcionament de la pila, com no podia ser d´altre forma, les piles de liti són més cares.



Una salutació,

Viatger



PS: Text i fotos Viatger, si algú vol aprofundir una miqueta més l´article original i complert està a

http://electricidad-viatger.blogspot.com/2008/08/pilas-elementos-primarios.html



NEVADES A LLOCS INSOLITS: CAPITOL 11: JOHANESBURGO - SUDAFRICA

Reprenc aquesta serie de entregues de nevades a llocs poc habituals. Avui torno a l'Africa, el continent que menys neu reb per trobarse ben centrat en el paral.lel 0
Sudafrica es el mais mes al sud del continent, i si be sembla que hagi d'estar aprop del Pol Sud , veieu que no es així en el mapa següent, i que es troba a latituds iguales que el Sud del Brasil per exemple.
Be doncs, la neu no es un fenomen habitual en aquest pais banyat per l'Atlantic i per l'Indic que te 3 subclimas dins del pais: el clima mes templat del sud i les zones altes (Sudafrica te muntanyes on fins i tot es pot esquiar), clima subtropical al noroest i semiarid a la part occidental; el promig anual de les plujes es de 464mm. ,menys que a la ciutat de Barcelona per exemple, encara que la ciutat que tracto a continuaciò sobrepassa els 700 litres.

Doncs be, la ciutat de Johannesburg, la mes important del pais, i situada al centre nord ha rebut algunes nevades al llarge del segle passat, concretament els anys 1902,1956,1967,1981 i especial menciò a la gran nevada de 1909 que va arrivar a acumular fins a 35 cmts. de neu. Aquest mapa us situa una mica on es la ciutat dins el pais







Adjunto taula de temperatures mitjes i precipitacions perque veieu que no es una ciutat de freds ni grans precipitacions, amb lo que una nevada aqui es mes curiosa e insolita que a la nostra ciutat per exemple


Mes

Temperatura media oC

Precipitación total media (mm)

Número medio de días de precipitación

Mínima
diaria

Máxima
diaria

Ene

14.7

25.6

125

15.9

Feb

14.1

25.1

90

11.2

Mar

13.1

24.0

91

11.9

Abr

10.3

21.1

54

8.6

May

7.2

18.9

13

2.9

Jun

4.1

16.0

9

2.0

Jul

4.1

16.7

4

1.0

Ago

6.2

19.4

6

2.1

Sep

9.3

22.8

27

3.7

Oct

11.2

23.8

72

9.8

Nov

12.7

24.2

117

15.2

Dic

13.9

25.2

105

14.9


I per ultim adjunto una imatge de Johannesburgo nevada, encara que podria ser de qualsevol lloc.




Font de l'informaciò: Maximilano Herrera






























LLAMPS SOBRE BRISBANE (AUSTRALIA)

Espero que disfruteu, com ho he fet jo, al veure aquest video d'aquesta tempesta sobre Brisbane (Austràlia) el passat 20 de novembre de 2008, només 4 dies després d'aquella de la que va passar el programa de l'Alfred unes imatges impactants el passat dijous.
Fixeu-vos que en els gairebé 4 minuts que dura el video és un no parar de aparèixer llamps d'una banda i de l'altra!



TURO DE MONTCADA... EL REPTE!!









Salutacions Llampecs!


Aquest matí he realitzat un petit repte que em venia en ment des de fa uns mesos, es tracta de pujar al Turó de Montcada, una montanya de 273 metres d'altura, i amb forma piramidal pujar ha sigut molt divertit però realment dóna molt vertigen en el cim, l'espai és estret i afilat, avui ha estat un dia gris però menys calorós del que esperava, i per cert... molt vent en el cim, molt!, que bé m'hagués vingut el anemometre de Dani para mesurar-lo!



En les imatges podeu veure, la placa rodona que es troba en el cim i les vistes, tambe pujant et trobes una placa del turó (La pau del Turó)... i és cert en tot el trajecte no m'he creuat amb ningú!!
Fixeu-vos en el cel amenaçador, res de res molt soroll i poques nous, però això sí, uns mammatus molt bonics, la muntanya está preciosa amb tot ple de ginestas en flor i altra flora, també he visitat la mina de carbó i pel camí m'he trobat una bola d'acer molt oxidada, algun resta de la guerra?



Bé ja veieu al costat de casa tenim l'aventura de la naturalesa!


Salutacions companys!

ELS FARS: VIDEOS I UNA HISTORIA AL.LUCINANT!!

Els fars han sigut de fa molts segles, un element imprescindible en la navegaciò maritima per orientar els vaixells. El meu pare es un "fan" d'aquestes construccions i ha fet viatges nomès per descubrirlos i admirarlos al natural. La seva aficiò m'ha despertat la curiositat molts cops sobre algunes histories i fets ocorreguts amb ells de protagonistes.

Us adjunto un enllaç on veureu un veideo amb imatges superespectaculars de fars en mig de temporals maritims, no us el peredeu perque es algo impresionant.

Aixi mateix, volia explicarvos una historia que va passar fa ja 20 anys en un far de la costa francesa, molt aprop d'Espanya, però he preferit "copiar i pegar" un escrit que està a varies webs, pel que no posso ni la font d'origen, on explica perfectament aquesta petita historia!

Adjunto la foto del moment clau d'aquesta perque es esfreidora!!



“El viento llevaba varias jornadas soplando a mucha velocidad fruto del temporal bastante fuerte que azotaba la costa bretona. Guichard, que se encontraba en la región fotografiando, decidió acercarse con el helicóptero que usaba para hacer las fotos de su proyecto a las inmediaciones de la isla de Ouessant.
El Finisterre francés es una zona en la que, como en el nuestro, los accidentes marítimos también son comunes, por lo que hay una buena cantidad de faros que tratan de ayudar a los barcos en la navegación. Precisamente este era el cometido que cumplía el faro de La Jument y, en él, su farero: Théodore Malgorne.
Malgorne comenzaba a estar asustado. Este temporal era más fuerte que otros. Las olas habían roto los cristales de las ventanas de la primera planta del faro e incluso se había llevado algunas de sus pertenencias. El agua de mar ya empapaba la zona más baja del interior de la construcción.
La situación comenzaba a entrañar peligro y Malgorne esperaba ya el rescate con nerviosismo en las zonas más altas del faro. Al oir un helicóptero en el exterior el desesperado farero respiró aliviado al entender que habían llegado los servicios de rescate. Corriendo bajó a la puerta del faro, salió y observó el helicóptero.
Sólo en el mismo segundo en que vio el helicóptero de Guichard comprendió su error y fue consciente de la enorme ola que estaba rompiendo contra el faro. Por puro instinto retrocedió a protegerse. Guichard acababa de disparar y dejar registrado el suceso, Malgorne acababa de salvar su vida casi de milagro.
La foto le valió a Jean Guichard el segundo premio del World Press Photo de aquel año.” La foto es del faro de la Jument tomada en 1989.
El primer premio de aquel año en la World Press Photo fue para
la famosa foto de la plaza de Tianamen en Beijing.
Fotgrafia de Jean Guichard

M'agraden aquestes tardes

Matí amb sol, migdia de ràpid creixement de cúmuls, i ja a la tarda, cel ben fosc, comença a bufar vent, que indica que en breus moments tenim possibilitats de tempesta. Es comencen a sentir els primers trons llunyans, s'acosta la tempesta. Cauen les primeres gotes (grosses), la gent comença a corra pel carrer per no mullar se ... i ja la tenim aquí.

DESEMBOCADURA DEL RIU BESÓS

El diumenge pasat, vaig està a la desembocadura del riu Besós, i vaig baixar fins la vora del riu, ja que vaig quedar sorpres amb unes fotografies de l´amic Alejandro (Viatger); unes fotografies de un riu explendoros, amb anecs, amb lliris grocs, amb tamarius o tamarits, i la veritat és que està força arreglat, però amb molta pudor; el diumenge no vaig veura els anecs, els lliris grocs si els havia vist un temps enrere, ara tampoc els he vist, i els tamarius o tamarits sí que estaban explendorossos, però després de tot lo que l´Ajuntament de Sant Adrià de Besós ha fet per millorar el riu,





en vaig quedar mol sorpres amb la desembocadura, a on van els pescadors, a una zona que si banyan els nens i altre gent, sense pensar amb les consequencies; al arribar a la desembocadura, en vaig trobar amb aquest trist espectacle a la vora del mar, just on acaba el riu al mar, espero que els



responsables del Ajuntament de Sant Adrià de Besós fagin a la desembocadura del riu, al mateix que han fet en alguns troços de les platges i a gran part del riu, és inadmisible que una zona tan important del riu com és la desembocadura, a on es deuan portar molts nens per fer treballs de l´escola, estigui tan descuidat, seria molt important sensibilitzar a la població, amb papareres i lletreros indicatius de que és mantingui neta tota la zona, igual que han fet molt bé amb uns lletreros indicadors del parc, indican tota la flora i fauna que ja, ademés del seu recorregut.



Sisplau, responsables, que ja queda poc, perquè aquest riu amb el seu tram final, sigui un veritable parc i no un lloc de acumulació de basures, també demanar a la gent que el disfruta, bé sigui pescan, o passejant, que sigui una mica més neta, més civica, perquè tots poguen disfrutar d´aquest bonic lloc.



Text i fotografies: Jaume Deu

PER QUÈ EL CEL ÉS BLAU?


Tots sabem que la llum blanca està formada per diferents colors (vermell, taronja, groc, verd, blau, color anyil i moral). Basta amb agafar un prisma o observar un simple Arc de Sant Martí.
La llum solar, quan arriba a l’atmosfera, topa amb els àtoms que hi ha en suspensió (aire, pols, etc.) i aquests absorbeixen l’energia llumínica que és immediatament tornada amb la mateixa freqüència però en direcció aleatòria. És el que es coneix com a dispersió de la llum, tenint present que la llum visible és aquella porció de l'espectre electromagnètic amb longituds d'ona.

Però per què el cel és blau? Per què hi ha postes de sol vermelloses?

Cada color, per entendre’ns, té una longitud d’ona, és a dir, té un cicle, un recorregut amb un principi i un final, aquesta longitud d’ona és diferent per a cada color. La llum vermella del sol (que és de freqüència menor) té molt menys energia que la blava o la morada, i per aquest motiu, és incapaç de penetrar a l’atmosfera originant que la dispersió de la llum a l’atmosfera només passi amb la llum blava que és d’alta energia. La llum vermella, continua el seu camí gairebé sense dispersar-se ja que aquesta dispersió depèn de la longitud d’ona. Per fer-nos una idea, la dispersió de la llum blava, és 6 vegades superiors a la llum vermella, si això afegim que la nostra visió de l’ull humà és molt sensible als colors grocs i molt poc al morat, el resultat és que el nostre ull percep un blau cian, tot i que realment, el que veien és una barreja de colors una mica taronges, una mica de verd, molt de blau i també morat.

Però aquesta difusió que ens fa veure el cel de color blau és imprescindible que les partícules difusores (els àtoms de l’aire, per exemple), siguin petits respecte a la longitud d’ona de la llum que les colpeja, això passa amb el nitrogen i l’oxigen a l’atmosfera ja que són unes mil vegades més petites. Si les partícules fossin grans, llavors, qualsevol llum rebotaria produint una difusió totalment blanca com la llum del sol.

Un exemple clar és una cigarreta, quan aquesta crema sola el fum té una tonalitat blavosa degut a que les partícules de fum són molt més petites que si li donem una “calada” a la cigarreta, expulsant grans molècules de vapor d’aigua dels nostres pulmons. Per aquesta mateixa raó, el cel és més blanquinós en un dia carregat d’humitat o amb boirina, explicació que també serveix per entendre perquè els núvols es veuen blancs o, fins i tot, la raó per la qual, al arrencar un motor el fum del tub d’escapament carregat de vapor d’aigua i en estat fred és blanc i a l’escalfar-se es fa quasi transparent.

Per entendre-ho i de forma resumida, el color del cel hauria de ser violeta per ser aquest color el que té la longitud d’ona més curta, però no ho és per dos raons fundamentals: perquè la llum solar conté més llum blava que violeta i perquè l’ull humà (que en definitiva és el que capta les imatges i el cervell les interpreta), és més sensible a la llum blava que a la violeta.
CELS ROGENCS.

Una altra característica important del joc de la llum solar és color rogenc que agafa el cel durant les sortides i les postes de sol.

Cap al tard, el camí que recórrer la llum solar dins de l’atmosfera és molt més llarg que a migdia, donat que la llum entra de forma més perpendicular i no formant un angle recte com a migdia. Així, al vespre els rebots de la llum entre unes partícules i unes altres fa créixer la probabilitat de que la llum acabi xocant amb una partícula absorbent i desaparegui, fins i tot, la part groga és afectada i difosa i només els raigs vermells (llum vermella) que és la més direccional, sigui un camí gairebé rectilini (recordar que és la d’ona més llarga i, per tant, té més recorregut). Aquest, és el principal motiu que el Sol a ponent, a les postes de sol, sigui vermellós.

No obstant això, també té un paper important l’intervenció de les molècules existents a l’aire i de les partícules que aquest té en suspensió (aerosols atmosfèrics), que dispersen i desdoblen la llum solar de múltiples formes. Quan existeix una quantitat elevada d’aerosols (pols), la llum de la sortida i la posta de sol és especialment vermellosa. Això succeeix generalment quan existeixen pressions atmosfèriques elevades (anticicló) ja que la concentració de partícules de pols en l’aire és major quan hi ha altes pressions.


La culpa, per tant, d’aquesta difusió es deu a l’atmosfera. Si la Terra no tingués atmosfera, la llum solar arribaria als nostres ulls directament i no rebríem llum difosa i el cel, per tant, apareixeria tan negre com per la nit (per això, els astronautes poden veure durant el dia les estrelles, la lluna i els planetes degut a que estan fora de l’atmosfera però no fora de l’influència del Sol). Per tant, i per acabar, el color negre de la nit, és degut a que a la atmosfera que envolta a l’observador, no arriba llum i per tant no es pot donar suficient difusió.


Fran Hervías Chirosa.

FALSES NEVADES

Els aficionats a la metereologia recordem com fa pocs mesos, concretament al Setembre, els mitjans de comunicaciò ens inundaven amb la noticia d'una "insolita nevada" a Kenya, concretament a un poble proper a la ciutat de Nyahururu, a uns 220 Kms. de Nairobi, la capital.
Be, tots ens vem possar les mans al cap veient la incongruencia de la noticia doncs es ben sabut per tots que el va caure va ser una pedregada, granitzada o calamarçada, però de nevada res de res. la zona afectada pensem que es troba en plena saba africana, on la mitja anual de les temperatures es de 28º.
Adjunto un video de com es va viure aquesta granitzada
http://www.20minutos.es/noticia/408998/0/tormenta/granizo/kenia/

Be, la cosa està en que aquest tipus de noticies no es el primer cop que s'anuncien a "bombo y platillo". El mes de maig del 2005, ara fa just 4 anys, la BBC va divulgar una altre "falsa nevada"
aquest cop a Somalia, en un poble situat a uns 1500m. d'alçada. Be, no es sap del cert ni tan sols si va ser una calamarçada, però el que si es segur es que es metereolgicament imposible que aixó succeis, doncs possan com a comparatiu la capital del pais vei, Etiopia, Addis Abeba, aquesta es troba situada a 2.500m. sobre el nivell del mar i mai ha rebut ni un sol floc de neu. Es mes, les muntanyes mes altes d'aquest pais, situades a 5000 metres, apenes han vist la neu a lo llarg de l'ultim segle i sempre sense cuallar. I pensem que Somalia limita a l'est amb el mar Indic i a lóest amb Etiopia.

I es mes, durant l'epoca glaciar, ja es dificil que neves tambè per aquestes contrades, doncs la neu a latituds ecuatorials va caure a partir dels 2.500-3.000 metres d'altitud..

L'unica explicaciò que es pot donar en aquest segon cas, es que ni tan sols els metereolecs de la zona, sapiguen diferenciar entre neu i calamarça!!

Font del video: diari 20 minutos

CAP DE SETMANA A CALELLA....I FOTO CURIOSA

Bona tarde a tothom: a continuaciò deixo resum del cap de setmana a Calella de Palafrugell:
-Temp. maxima: 23,7 º
-Temp. minima: 12,8 º
-Precipitaciò: 0 l.
-Vents: dissabte fluixos de component oest i sudoest fluixos; diumenge garbinada en tota regla d'intensitat entre moderada i forta.
-Estat de la mar: dissabte mar en calma i diumenge força mogut, forta marejada a causa de la garbinada.
-Cels: dissabte despejat tot el dia i diumenge mati força tapat (6/8), lo que juntant amb el garbi fort, la sensaciò era de fred!!

Fotografies adjuntes:

-La primera es una fotografia pressa aquest matí on tornem a veure l´ahir i avui de les embarcacions i ja tenim les boyes d'amarratge posades davant la platja!


-La segona es d'un seguit de nuvols captats cap a les 12,00 del migidia



-La tercera i quarta son d'un fenomen que he vist a la mateixa hora i que no havia vist mai: es tracta de la tipica estela que feia un aviò al cel, però acompanyat de la seva ombra projectada per sota. Es adir, mentra l'aviò avançava, la seva ombra tambè ho feia, com si es tractes d'un altre aviò que en comte de deixar una estela blanca, ho fes negre. Suposso que això es deu a la projecciò de `´ombra de l'av´`o en alguna capa de nuvols prims que no eren del tot visibles desde terra. Un fenomen curios si mes no!!

DES DEL PORT OLIMPIC DE BARCELONA

El divendres al capvespre anem fer una passejada al Port Olimpic de Barcelona i aprofitant els quatre núvolets, vaig fer aquestes fotografies








Text i fotografies: Jaume Deu

Mesura del Ph de la pluja.

Us poso un article que vaig fer i publicar fa temps a http://historiesdeviatger.blogspot.com/ com motiu de fer mesures del Ph de la pluja ja que es fa igual que la mesura d´altres tipus de aigua en el món industrial, espero que us agradi.

Salutacions,
Viatger

En otra entrada proponíamos cómo saber si la lluvia es ácida o no, en esta entrada pondré dos formas de medir el ph del agua recogida con el pluviómetro que también es aplicable a la medida del ph del agua de casa, antes no obstante unos conocimientos básicos.

¿Qué es el ph?

El ph es la medida de la acidez o basicidad (alcalinidad) de una solución, en nuestro caso el agua de lluvia.
El ph no tiene unidades midiéndose en cifras que oscilan entre 0 y 14: el ph mayor de 7 tiene tendencia a la alcalinidad, el ph igual a 7 es neutro y el ph por debajo de 7 tiene tendencia a la acidez.

A modo de ejemplo el agua natural se debe encontrar en un ph de 6,5 a 9, por debajo o por encima de esas cifras producen desequilibrios en los organismos que viven en ellas.

Pongo una tabla de productos y su correspondiente ph, se puede observar en qué márgenes de ph se encuentra la lluvia ácida, la precipitación normal, etc.


1ª Forma medida: mediante tiras reactivas o indicadoras, son unas tiras que tienen unos colores que al sumergirlos en el agua que deseamos medir cambian de color y se deben comparar con una tabla de colores que indican el número del ph. Esta primera forma no es la más exacta aunque para medidas que no se necesite mucha precisión ya es adecuado. Existen diferentes medidas, las hay que la escala es de 0 a 14 y las hay que cogen franjas que suelen ser más exactos que los anteriores como por ejemplo de ph 4,5 a 10.

Tiras indicadoras de ph 0-14. Foto: Viatger.

Tira indicadora. Foto: viatger.

Comparación tira indicadora con la escala. Foto: viatger

2ª Forma de medida: mediante los llamados ph-metros, consiste en un aparato electrónico que realiza la medida. Os pongo una copia de las instrucciones de uso y mantenimiento, este tipo de medidor es mucho más exacto siempre y cuando se respeten las instrucciones de uso, mantenimiento y conservación del aparato.

Instrucciones de uso y conservación ph-meter.

Ph-metro. Foto: viatger.


Texto e imágenes: Viatger

Bona Tarda Llampecs!

Us deixo la dire d´unes fotos i videos d´avui que estat pescant.

una abraçada,
Viatger

http://estacionmeteosantadria.blogspot.com/2009/05/avui-fotos-i-videos-lespigo-de-sant.html

EL VIOLENT TEMPORAL DEL 26/12/2008 TRENCAONES...TRENCAT!!!





Salutacions llampecs!, Aquest matí he pogut observar personalment, els danys del famós temporal que va castigar com cap fins ara, les costes Catalanes, fins avui desconeixíem la veritable destrossa que va causar aquella violenta llevantada.
Gràcies als meus amics de la LLiga Naval, he pogut aconseguir el consegüent permís per a visitar la zona "zero", que per cert, cal dir que està rigorosament prohibit l'accés a cap vianant o vehicle a causa de la perillositat del terreny.
Ningú recorda algo semblant, l'asfalt modelat com la mantega i enormes roques damunt de la carretera, fanals sense focus i gran part de la barana metàl·lica ha desaparegut.
Les imatges estan protegides perquè per a la obtenció de les mateixes s'ha necessitat un permís oficial.
Aquest és el document.