Fent la meva ultima entrada sobre la boira i comentant el lloc del mon on mes dies de boira es registraven, el Mont Washington, als USA, em va picar la curiositat d'investigar sobre aquest indret i vaig descubrir que es un lloc metereologicament molt mes interesant del que hem pensava. us faig cinc centims del mes interesant sobre aquest indret:
Doncs be, aquest es un dels llocs mes perillosos del mon per embarcarse a fer excursions o montanyisme, de fet està considerada una de les 10 muntanyes mes perilloses del mon i això no resultaria tan extrany si no us diguès que te una cota maxima de menys de 1900 metres snm.; es una zona on hi conflueixen 3 "posibles" corrents generadors de potentes tempestes, fortes ventades i arrivades de llengües fredes entre altres fenomens; tot això a mes de ser un indret extremadament fred doncs encara que la selva alçada no es molt important com ja he dit ( 1820 metres al cim), les temperatures a l'hivern poden arrivar als -35 graus en situacions extremes, que solen sovintejar. A mes, aquí es va establir el record de mediciò de rafaga de velocitat del vent amb 371 kms/hora regustrada al 1934; vamos una zona que metereologicament parlant es molt i molt interesant. A mes, a la selva falda, i tal com ja vaig comentar a l'ultima entrada, la boira es molt i molt persistent, tal i com es pot veure a la següent imatge
Per ubicarlo al mapa, el Monte Washington, està situat a la part nort de l'Estat de New Hampshire, als Estats Units a la zona coneguda com les "Muntanyes Blanques" i frega els 1900 metres.
Degut a la climatologia d'aquesta zona, ja a principis de segle es va voler instalar un observatori per tal de recullir dades i observacions d'aquesta zona tan inospita, però no va ser fins al 1932 que es poder construirlo; actualment l'observatori poseeix tots els aparell necesaris per fer medidicons però amb la particularitat que molts d'ells son especials deguts a les extremes condicions a les que es veu sotmessa la zona molts cops; per exemple, per medir el vent tenen un anemometre estátic disenyat expresament per aquest indret i que s'utilitza normalment al sector de l'aeronautica.
Imatge de l'estaciò
L'estaciò està permamentment habitada per un equip de 6 persones que hi passa una setmana sencera i despres es reemplaçada per un nou equip; la seva funciò es la que es pot fer a qualsevol observatori, es a dir, recollir dades, mantenir els equips, fer previsions, investigacions ,etc, però un dels alicients segons comenten els "inquilins" es saber que cada dia pot fer un dia totalment diferent a l'anterior, la variabilitat metereologica es molt gran.
Com a dada curiosa. el personal te ordres de no sortir a l'exterior quan els vent son superios a 100mph (uns 160 km/h) doncs en aquestes condicions i si les temperatures son molt baixes, es podria fer dificil el tornar a la base!
Així mateix, a partir de certes temperatures, deben assegurarse tambè al sortir fora de que tota la pell del seu cos estigui cuberta o tapada, doncs aquesta podria congelarse en questiò de minuts
Les visites a l'observatori estàn totalment tancades a l'hivern doncs arrivar-hi nomès es pot fer mitjançant la practica de l'alpinisme; els empleats accedeixen i surten mitjançant tractors de neu.
Com ja he comentat mes amunt, el record de mediciò de rafaga de vent es de 371 km/h (record mundial vigent fins ara) i la temperatura mes baixa registrada es de -44 Cº
Una de les explicacions del perque aquí es donen aquestes ventades, es que la muntanya està situada en sentit NE i SW; els vents dominants de la zona bufen just en perpendicular, es a dir, en NO a SE per lo que l'orografia de la mateixa muntanya fa que al xocar els vents, aquests produexin un forçament i s'accelerin. A mes en molts kilometres a la rodona, no hi ha altres muntanyes ni relleus que puguin frenar els vents que hi arriven, així que no es d'extranyar que aquesta zona tingui el record de "ventolera" doncs reuneix les condicions idonees per rebre ventades fortissimes.
Que. algú s'apunta a fer una excursioneta per allà aquest hivern?
Informaciò / imatges obtingudes de la Revista del Aficionado a la Metereologia