En busca de la sortida del sol

Aquest és un cas que potser hagués interessat al meu investigador favorit, l' Americà Charles Fort i que vaig tenir la sort de poder immortalitzar en el seu moment...aquesta és la història:

Em trobava passejant aquell tranquil matí de maig, quan de lluny vaig veure com en a la vora del aigua s'apreciava una densa llínea fosca i blauosa que vorejava tota la linea de la costa fins a on arribava la vista, a l'acostar-me observo estupefacte que el que semblaven algues no eren mes que uns diminuts éssers, que després vaig averiguar que es tractaven de meduses.

Vaig córrer cap a casa a la recerca de la camara de fotos i vaig fer aquest reportatge quina petita part la podeu veure ara, recordo que l'olor era molt forta i que aquestes petites meduses es movien si se'ls molestava amb un pal, a continuació podeu llegir un extracte de la informació que he recollit sobre altres casos similars, espero us resulti interessant:

Pocs dies abans de l'aiguat del 10 de juny de 2000 , la costa catalana va aparèixer plena d'un eixam de petites meduses -Velella velella (Linné 1758)- inofensives per als humans, i anomenades popularment "barquetes de Sant Pere" o velers. Aquesta presència massiva, no només va afectar la costa catalana, sinó també gran part de la Mediterrània occidental.

Aquest mes de maig de 2003 s'han observat nombroses meduses del tipus Velella o "barquetes de Sant Pere" de 3 a 5 cm, de llarg. És un tipus poc freqüent i que tenen la particularitat que part de l'individu sobresurt de la superfície de l'aigua en forma d´una vela i sembla un petit veler. És interessant perquè és el quart any consecutiu en el que apareix aquesta espècie en massa. La temperatura del mar ha de ser un dels factors que regulen el seu cicle de vida que malauradament no es coneix. S'hauria d'aprofondir en el coneixement del seu cicle de vida per saber com la temperatura de l'aire i del mar afecten l'explosió poblacional.

De moment, no es té cap noticia sobre l'associació entre eixams de meduses i règims de temperatura o pluges, però bé podria existir per alguna espècie. Poder esbrinar el cicle de vida de la Velella i la possible relació amb fenomens hidrogràfics i meteorològics és força atractiu, però això suposa un seguiment de la distribució de l'espècie a mar obert i aparició a la costa que és impossible de moment.

Són inofensives per nosaltres perquè les seves cèl·lules urticants, els cnidocists, que són característiques de totes les meduses, corals, anèmones etc. però són específiques per cada espècie, a Velella la toxina és poc potent per nosaltres però no així pels crustacis i ous de peix dels que s'alimenta principalment.