En busca de la sortida del sol

Salutacions llampecs!, avui, altra curiositat meteorologica, centrada en un dels protagonistes d'aquests tormentosos dies primaverals... els arcs de Sant Martí.

Així com en un arc de Sant Martí normal la llum del sol és l'element clau per a la seva presència, en el cas dels arcs de Sant Martí nocturns és la llum de la Lluna la qual contribuïx a la seva formació. L'escassa freqüència d'aquest fenomen òptic atmosfèric es deu al fet que és necessari que coincideixin diverses circumstàncies propícies perquè es produeixi un arc de Sant Martí lunar. La Lluna ha de mostrar-se molt brillant en el cel i estar plena o gairebé plena, en una posició inferior als 42º (gairebé sobre l'alba o sobre el crepuscle), ha d'estar plovent en adreça oposada a la ubicació de la Lluna i el cel ha d'estar molt fosc.

Respecte als arcs vermells, la sort la va tenir el fotògraf Stuart Walker, de Erskine, Escòcia, va assolir prendre aquesta meravellosa fotografia d'un arc de Sant Martí de color vermell en un capvespre de juliol de 2006, sense sortir de la seva sorpresa per l'increïble espectacle. Els raigs de sol matutins i vespertins viatgen al llarg de l'atmosfera inferior, on són dispersats per les molècules d'aire i partícules de pols. Les longituds d'ona corresponents als colors verds i blaus se separen amb major facilitat, deixant només la llum restant que es transmet en les ones dels tons vermells i grocs. El resultat: un gloriós capvespre i un arc de Sant Martí de color vermellós.

Curios oi?