Ja estem tombant mitjans de Juny i anem decidits cap al ple estiu, la calor i la sequedat del terreny. Durant aquesta època, amb la combinació de la calor, la manca de pluges, la massa forestal seca i la mobilitat i l’antropització del territori comencen ha haver-hi incendis, uns incendis que sembla que aquest any poden ser importants degut a la manca de pluges que estem tenint els darrers tres mesos.
La problemàtica dels incendis forestals a casa nostra, gira bàsicament a l’entorn de dos
problemàtiques: l’elevat nombre d’incendis i la presència de grans incendis forestals.
A Catalunya es registre un mitjana anual d’uns 600 incendis. Aquest xifra és elevada, sobretot perquè pràcticament assegura la presència d’incendis durant les jornades més favorables al foc. Els anys amb un menor nombre (1987, 1992, 1996) la xifra pot situar-se cap als 400. Pràcticament 2/3 dels incendis tenen menys d’una hectàrea i menys de l’1% supera les 500 ha, que és el llindar de gran incendi usat a Catalunya. Paradoxalment, aquest menys de l’1% de grans incendis representen ¾ parts de la superfície final cremada.
La majoria de gent creu que la majoria d’incendis són provocats, doncs no és així, però sí que la gran majoria tenen un origen antròpic (no natural). Així doncs, l’11% dels incendis són deguts a llamps i tota la resta tenen un origen antròpic. Dins d’ells, les negligències representen un 41% dels incendis, sent la crema agrícola la principal negligència. Els intencionats són un 25%. Un 11 són accidents, la meitat dels qual són per línies elèctriques. Per últim, un 12% continuen sent per causa desconeguda.
Com deia al principi. la combinació de clima mediterrani, territori muntanyenc i societat urbana agreuja l’activitat del foc. En l’esquema següent, podem apreciar com la combinació d’aquests elements origina una elevada activitat dels incendis forestals.
Per fer front a aquests incendis, la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient estableix una sèrie de mecanismes o eines per a la prevenció dels incendis forestals. Aquestes eines serveixen per valorar el risc d’incendi que de forma ininterrompuda es segueixen a la DGPRMN al llarg de l’any. Totes elles es valoren individualment i en conjunt i amb elles s’elabora el mapa de risc diari que és l’eina per donar suport a les decisions que dia a dia es prenen en la DGPRMN com l’activació del Pla Alfa, el moviment d’efectius, coordinació amb bombers i protecció civil, avís a les entitats territorials, autoritzacions per fer foc, avís de perill a la població,etc.
Aquestes eines són:
Mesura directa en camp d’humitat de combustibles fins.
Mapes de variables i índexs de risc de component meteorològic.
Càlcul de percentils de les variables bàsiques
Informació històrica d’incendis i situacions ocorregudes els darrers anys
Gràfics de sensors específics de seguiment del risc
Seguiment de patrons meteorològics sinòptics relacionats amb el risc d’incendi.
Mapes estàtics: combustibles forestals, inflamabilitat, altimetria,.....
Mapa diari de Risc d'incendi.
Amb la finalitat de calcular el risc i valorar-lo de forma global per a la totalitat del territori, es genera un mapa diari de risc d’incendi forestal. Aquest mapa es genera agrupant la informació que es recull procedent de les diverses fonts que ofereixen dades rellevants sobre l’evolució del perill d’incendi forestal i que he mencionat anteriorment.
El Pla Alfa
El Pla Alfa és el procediment operatiu que te establerta la DGMN per definir les actuacions dels efectius de vigilància i prevenció d'incendis forestals desplegats sobre el territori, davant de les situacions de perill d'incendi que es produeixin.
L'activació del Pla Alfa ve donada pel mapa de risc diari d'incendi forestal i altres eines d'anàlisi de risc i en funció de les situacions de perill es gradua en una escala de 4 nivells operatius, de 0 a 3, per cada comarca.
L'activació de cada nivell comporta un grau de mobilització dels efectius de la DGMN, la realització de determinades actuacions preventives i en els casos dels nivells 2 i 3, també l'activació de les fases de prealerta i alerta previstes en el pla INFOCAT (pla especial d'emergència per incendis forestals a Catalunya).
Els nivells del Pla Alfa i les actuacions concretes que comporten pels efectius de la DGMN es relacionen a continuació:
Conclusions finals.
En matèria de prevenció d’incendis, la legislació actual treballa tant els aspectes preventiu, marcant un clar calendari de quan i com es pot fer foc, com d’autoprotecció, per evitar no només els danys sinó alguns dels causants dels focs.
L’elevat nombre d’incendis i la presència de grans incendis són els dos problemes principals als quals ha de fer front la política de prevenció i extinció d’incendis. Bona part de la legislació vigent va en aquest sentit.
Existeixen tota una sèrie de factors geogràfics que conflueixen a Catalunya per a convertir-lo en una regió especialment propícia a patir una elevada activitat del foc.
L’estació principal de foc és l’estiu, amb un màxim secundari primaveral. El mes de juliol és clarament el més conflictiu de tots.
La Catalunya central és la regió actualment més castigada pel foc ja que concentra la majoria d’incendis gegants. Només les zones menys mediterrànies i les menys forestals resten relativament al marge del problema.
La distribució de l’activitat del foc mostra una gran diversitat. Podem trobar des d’àrees amb pocs incendis, majoritàriament d’hivern i desvinculats del vent, fins a zones de molt incendis, preferentment d’estiu i relacionats amb vent.
El mapa de predicció de risc diària del DMAH usa coma base l’índex de risc canadenc. Aquest és un índex meteorològic que necessita ser matisat amb informacions complementàries.
Existeixen 4 tipus d’episodis crític de foc principals a Catalunya: situacions del Nord, Nord-Oest i Oest, relacionades amb vent, i situacions del Sud, relacionades amb onades de calor.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
Entradas
