En busca de la sortida del sol

Aquest any 2009 el fenòmen de “el Niño” està afectant la zona de les costes occidentals d’Amèrica del Sud. Anem a analitzar molt per sobre que és aquest fenòmen del què molts n’hem sentit a parlar frecuentment i que pocs saben massa bé que és.

El fenòmen de “ el Niño”, consisteix bàsicament, en la presència d’aigües anormalment càlides al Pacífic, a les costes occidentals d’Amèrica del Sud. Això es produeix, entre d’altres factors, per variacions anòmales de les zones d’altes i baixes presions a l’Oceà Pacífic, cosa que fà, que aleshores es produeixin anomalies en la circulació general atmosfèrica i oceànica.

Aquest fenòmen afecta especialment les costes occidentals d’Amèrica del sud i en especial a Perú, on a les seves costes s’observa un augment del nivell del mar pronunciat que fà desapareixer moltes platges i a més es produeix un augment molt important de l’activitat convectiva al nord del País.

Però aquest fenòmen no afecta només a aquella zona concreta, sinó que també té relació amb moltes altres petites o no tan petites afectacions en el clima a escala mundial.

Les afectacions a escala mundial son moltes i ara no les analitzarem, però concretament, pel que fà a Europa i en especial a casa nostra, que és el que més ens interessa, el “Niño” el que fà, és que el temps marcadament estable d’estiu amb cels molt despejats i absència de pluges destacables, es perllongui per més temps del que és normal. en canvi, l’hivern sòl ser més fred i humit.
Com ja hem pogut comprovar, aquest estiu s’ha allargat força més del normal a casa nostra, patint un agost més propi d’un mes de juliol. Ja veurem, si també es compleix això d’un hivern més fred i més humit del normal. Tant de bò.