Línia de torbonada – 24/08/1993
El dia 24 d’agost de l’any 1993, vam tindre una situació de tempestes important arreu de Catalunya. Com ja sabeu, jo visc a Artés i va ser aquí on ens va afectar una de les tempestes més fortes d’aquell mateix dia en tot el País. Me’n recordo en especial perquè va ser el mateix dia en que vaig néixer, potser d’aquí ve la meva afició per la meteorologia. Tinc records gràcies als meus pares, tiets, etc., que m’ho han explicat, però buscant i buscant per internet he trobat el que volia, que era l’anàlisi, el resum o alguna fotografia dels fets d’aquella jornada tant intensa meteorològicament parlant.
L’article va ser escrit per Joan Arús Dumenjó i José Manuel López Pérez, físics i analistes-predictors del Grup de Predicció i Vigilància durant aquells anys. També hi va col·laborar el Centre Meteorològic de Catalunya i l’Institut Nacional de Meteorologia, així com també Antoni M. Mestres Bertran, físic i home del temps en aquella època.
Tot seguit veurem l’anàlisi i el reportatge magnífic que es va fer d’aquella situació. Llavors us intentaré explicar com ho van viure els meus familiars. Per llegir-ho més bé, fer click sobre l’imatge i recordeu, per llegir s’ha de fer d’esquerra a dreta.
L’article va ser escrit per Joan Arús Dumenjó i José Manuel López Pérez, físics i analistes-predictors del Grup de Predicció i Vigilància durant aquells anys. També hi va col·laborar el Centre Meteorològic de Catalunya i l’Institut Nacional de Meteorologia, així com també Antoni M. Mestres Bertran, físic i home del temps en aquella època.
Tot seguit veurem l’anàlisi i el reportatge magnífic que es va fer d’aquella situació. Llavors us intentaré explicar com ho van viure els meus familiars. Per llegir-ho més bé, fer click sobre l’imatge i recordeu, per llegir s’ha de fer d’esquerra a dreta.
Això és tot el que he pogut trobar per la red.
Ara us explicaré com va solucionar el meu pare tot aquest merder, però abans, el que va passar a Artés. Com hem vist anteriorment, van caure uns 117 l/m2 en poca estona, una barbaritat d'aigua. Però el que més sorprèn, és que la major part d'aquesta forta tempesta nocturna, va ser en forma de pedregada. Les pedres eren del tamany d'un ou de gallina, ja us ho podeu imaginar...
La meva mare i jo erem a l'hospital, a punt d'arrancar cap a casa. El meu pare, mentre, estava a casa descansant després de dies i dies estant a l'hospital, ja que el meu germà també tenia l'apèndix al mateix temps i vam tindre uns dies força mogudets. Eren quarts de 10 quan el meu pare va començar a escoltar com uns forts espatecs al sostre i a les pareds. Inicalment es creia que eren alguns nois del carrer tirant pedres a la façana, però no, va veure que era l'inici d'una forta pedregada. Aleshores va ser quan la tempesta es va intesificar i el meu pare, tot sol a casa i sense llum, va aver de córrer a buscar galledes, caçoles, o el què fos per evitar inundacions a casa, ja que tot el soste va quedar foradat. Quan la tempesta ja va passar i es van observar les destrosses, es podria dir que van ser espectaculars. Sostres foradats, finestres trencades, cotxes literalment destrosats, totes les collites de l'època a pastar fang, entre moltes d'altres coses, com per exemple, les moltes hores sense electricitat. Així vaig veure Artés per primera vegada. Tot i això, tinc ganes de bones tempestes, però espero que no tant intenses com aquesta, o si més no, que no provoqui tants danys.
0 Response to "Línia de torbonada – 24/08/1993"
Publicar un comentario