Horitzons a les Profunditats.
Tot i la envergadura del succés, a les noticies pasa de puntetes; "Ha fallat el quart intent de BP per segellar la fuita..."
Pot ser es parla dels pescadors, que es queden sense feina indefinidament, o dels parcs naturals, atracció turistica de la zona, sens dubte, estralls econòmics i naturals.
Mentrestant, veiem com una impotent BP es incapaç d'aturar el vessament, que ja fa més de 40 dies sense aturar-se. Ara estan en el quart intent i ja pensen que fallarà i que segurament fins l'agost no aconsegueixin aturar la fuita.
Segons un estudi d'un grup de l'Universitat Rovira virgili, es vessen 33.000 barrils al dia, entre 5 i 9 vegades més del que es va estimar en un principi. Es va utilitzar una tècnica d'analisi d'imatges (PIV), que perment obtenir la velocitat mitjana i una estimació del caudal.
Un barril té 159 litres de petroli, 33.000 x 159 = 5.247.000 litres diaris. La fuita va començar el 20 d'abril, portem 43 dies, 5.247.000 litres diaris x 43 dies = 225.621.000 litres que es porten abocats al oceà. Si finalment no aconsegueixen aturar fins l'agost ens donarà l'escalorfriant dada de 524.700.000 litres de petroli contaminant el gólf de Mèxic i per netejar.
Fa poc temps, en un DocumentosTV, varen fer una nit temàtica sobre les grans corporacions que exploten en llocs no estudiats per l'home. Un dels casos eren les explotacions petrolieres submarines.
Com cada vegada el crú s'ha d'anar a buscar més lluny, els científics es queixaven que estaven desapareixent espècies de les profunditats abans que es puguin catalogar. La qüestió es que els científics no poden competir, una dada que ho diu tot, el món cientific disposa de 15 submarins preparats per investigar el fons marí. Les petrolieres en tenen 500. Massa desigualtat en una lluita en la que perdem tots.
També advertien que l'home no pot operar en aquestes profunditats com en superfície i que no exiteixen metodes per fer front a una eventual catàstrofe. Quina raó tenien!
No podem esperar que els goberns facin rés, pero fà temps que dubto que fins i tot a la gent que realment l'importa el nostre planeta facin també alguna cosa. El medi ambient ha sigut una moda i el misatge no ha pogut calar en la gent, som a un món capitalista, si es vol lluitar contra aquest tipus de catàstrofes només podem atacar les butxaques. A que esperem per reduir la nostra dependéncia del petroli? Si, aquestes catàstrofes a tots ens posen la pell de gallina, pero realment pasen per la nostra demanda de crú, plàstic, carburants, una vida totalment dependent d'aquest el.lement a la que ningú vol renunciar.
Realment el desastre del Deepwater Horizon ens deixa un horitzó ben negre! I no en farem res per evitar-ho.
Pot ser es parla dels pescadors, que es queden sense feina indefinidament, o dels parcs naturals, atracció turistica de la zona, sens dubte, estralls econòmics i naturals.
Mentrestant, veiem com una impotent BP es incapaç d'aturar el vessament, que ja fa més de 40 dies sense aturar-se. Ara estan en el quart intent i ja pensen que fallarà i que segurament fins l'agost no aconsegueixin aturar la fuita.
Segons un estudi d'un grup de l'Universitat Rovira virgili, es vessen 33.000 barrils al dia, entre 5 i 9 vegades més del que es va estimar en un principi. Es va utilitzar una tècnica d'analisi d'imatges (PIV), que perment obtenir la velocitat mitjana i una estimació del caudal.
Un barril té 159 litres de petroli, 33.000 x 159 = 5.247.000 litres diaris. La fuita va començar el 20 d'abril, portem 43 dies, 5.247.000 litres diaris x 43 dies = 225.621.000 litres que es porten abocats al oceà. Si finalment no aconsegueixen aturar fins l'agost ens donarà l'escalorfriant dada de 524.700.000 litres de petroli contaminant el gólf de Mèxic i per netejar.
Fa poc temps, en un DocumentosTV, varen fer una nit temàtica sobre les grans corporacions que exploten en llocs no estudiats per l'home. Un dels casos eren les explotacions petrolieres submarines.
Com cada vegada el crú s'ha d'anar a buscar més lluny, els científics es queixaven que estaven desapareixent espècies de les profunditats abans que es puguin catalogar. La qüestió es que els científics no poden competir, una dada que ho diu tot, el món cientific disposa de 15 submarins preparats per investigar el fons marí. Les petrolieres en tenen 500. Massa desigualtat en una lluita en la que perdem tots.
També advertien que l'home no pot operar en aquestes profunditats com en superfície i que no exiteixen metodes per fer front a una eventual catàstrofe. Quina raó tenien!
No podem esperar que els goberns facin rés, pero fà temps que dubto que fins i tot a la gent que realment l'importa el nostre planeta facin també alguna cosa. El medi ambient ha sigut una moda i el misatge no ha pogut calar en la gent, som a un món capitalista, si es vol lluitar contra aquest tipus de catàstrofes només podem atacar les butxaques. A que esperem per reduir la nostra dependéncia del petroli? Si, aquestes catàstrofes a tots ens posen la pell de gallina, pero realment pasen per la nostra demanda de crú, plàstic, carburants, una vida totalment dependent d'aquest el.lement a la que ningú vol renunciar.
Realment el desastre del Deepwater Horizon ens deixa un horitzó ben negre! I no en farem res per evitar-ho.
Entradas
0 Response to "Horitzons a les Profunditats."
Publicar un comentario