SETMANA FREDA I VARIABLE
La setmana que avui iniciem serà una setmana freda i variable. Pel que fa a moviment, hi ha dos moments de la setmana als que cal prestar una mica d'atenció, ja que podríem tenir algunes precipitacions en algunes zones.
El primer moment seria entre la nit-matinada de dimarts a dimecres i fins la nit-matinada de dijous aproximadament. En tot aquest període els cels presentaran força nuvolositat, especialment a les comarques de Barcelona i Girona on en qualsevol moment d'aquest període podrien presentar-se precipitacions.
Aquest és el mapa isobàric per dimecres on podem veure la depresió Mediterrània impulsant-nos vents agregalats. Aquests vents agregalats no seran tan secs com els dies precedents per que si us fixeu, arrenquen de la banda est de la depresió amb cert recorregut marítim arreplegant una mica d'humitat i passen per un tram del continent Europeu refredant-se una mica i ens arriben a nosaltres amb cert punt de fred i d'humitat.
En el mapa previst a més de 5000m d'alçada per dimecres, podem veure com encara hi haurà força fred a aquelles alçades
I en el mapa a uns 1500m d'alçada podem observar també aquestes temperatures que encara seran baixes allà dalt
I en el mapa previst de precipitacions veiem com la precipitació entrarà tímidament a les comarques Gironines i Barcelonines. En principi es tractaria de precipitacions febles, però ho haurem de seguir per que a poc que es mogui una mica la baixa podríem tenir més precipitacions de les que ara mateix es preveu i que podrien ser en forma de neu encara en cotes força baixes, al voltant dels 500-700m depenent de la zona.
I el segon moment seria la jornada de divendres, moment en que les isòbares agafarien més recorregut marítim i per tant amb possibilitats de tenir més precipitacions. En aquest cas però, les isòbares no passarien per cap tram de continent i per tant, l'efecte atemperador de la Mediterrània es notaria amb les temperatures ja que aquestes iniciarien una tendència a l'alça que faria que la cota de neu ja voltés els 1000m o més.
De fet, en aquest mapa previst a 5500m aproximadament per divendres, podem observar que ja no tindrem tan fred com dimecres a aquella alçada:
I el mateix podem observar en el mapa previst a 1500m per divendres. El fred va clarament a la baixa.
I en el mapa previst per divendres de precipitacions, veiem aquesta possibilitat de que ens puguin visitar les pluges. A priori no sembla que hagin de ser grans pluges i sembla que sobretot afectarien a les comarques Gironines, però s'haurà de seguir per que queden moltes hores encara i depenent de quin sigui el recorregut exacta dels vents, podríem tenir més o menys pluja i ser un xic més extenses.
El primer moment seria entre la nit-matinada de dimarts a dimecres i fins la nit-matinada de dijous aproximadament. En tot aquest període els cels presentaran força nuvolositat, especialment a les comarques de Barcelona i Girona on en qualsevol moment d'aquest període podrien presentar-se precipitacions.
Aquest és el mapa isobàric per dimecres on podem veure la depresió Mediterrània impulsant-nos vents agregalats. Aquests vents agregalats no seran tan secs com els dies precedents per que si us fixeu, arrenquen de la banda est de la depresió amb cert recorregut marítim arreplegant una mica d'humitat i passen per un tram del continent Europeu refredant-se una mica i ens arriben a nosaltres amb cert punt de fred i d'humitat.
En el mapa previst a més de 5000m d'alçada per dimecres, podem veure com encara hi haurà força fred a aquelles alçades
I en el mapa a uns 1500m d'alçada podem observar també aquestes temperatures que encara seran baixes allà dalt
I en el mapa previst de precipitacions veiem com la precipitació entrarà tímidament a les comarques Gironines i Barcelonines. En principi es tractaria de precipitacions febles, però ho haurem de seguir per que a poc que es mogui una mica la baixa podríem tenir més precipitacions de les que ara mateix es preveu i que podrien ser en forma de neu encara en cotes força baixes, al voltant dels 500-700m depenent de la zona.
I el segon moment seria la jornada de divendres, moment en que les isòbares agafarien més recorregut marítim i per tant amb possibilitats de tenir més precipitacions. En aquest cas però, les isòbares no passarien per cap tram de continent i per tant, l'efecte atemperador de la Mediterrània es notaria amb les temperatures ja que aquestes iniciarien una tendència a l'alça que faria que la cota de neu ja voltés els 1000m o més.
De fet, en aquest mapa previst a 5500m aproximadament per divendres, podem observar que ja no tindrem tan fred com dimecres a aquella alçada:
I el mateix podem observar en el mapa previst a 1500m per divendres. El fred va clarament a la baixa.
I en el mapa previst per divendres de precipitacions, veiem aquesta possibilitat de que ens puguin visitar les pluges. A priori no sembla que hagin de ser grans pluges i sembla que sobretot afectarien a les comarques Gironines, però s'haurà de seguir per que queden moltes hores encara i depenent de quin sigui el recorregut exacta dels vents, podríem tenir més o menys pluja i ser un xic més extenses.
DIUMENGE MOLT VARIABLE A VALL DE CAMPRODON
Ahir diumenge s'iniciava el dia amb cel totalment ras, però així que els primers ratjos de sol van tocar els cims de les muntanyes, els núvols van començar a pujar verticalment i en poca estona el cel quedava variable a tota la Vall i amb nevades intermitents especialment a muntanya.
A banda de a muntanya, també a totes les poblcions de la Vall, anava nevisquejant alternant estones de sol amb estones de cel més tapat. En aquesta imatge el que podria resumir la jornada d'ahir. Nevant i fent solet:
En canvi, cap a migdia i al damunt d'un petit cim de la zona, l'aspecte del cel mirant cap a la Garrotxa era de temps ben assoleiat i amb cels asserenats:
I en canvi, al meu darrera aquest era el temps que feia a Camprodon amb lleu nevisqueig constant:
Vilallonga de Ter:
O la zona de Llanars:
I des de dalt del cim del que us he parlat, vaig gravar aquest petit video amb el mòvil. La qualitat és dolenta, però suficient per veure que el vent era terrible. No duia anemòmetre per que no en tinc però hi havia estones que realment costava estar-se d'en peus:
A banda de a muntanya, també a totes les poblcions de la Vall, anava nevisquejant alternant estones de sol amb estones de cel més tapat. En aquesta imatge el que podria resumir la jornada d'ahir. Nevant i fent solet:
En canvi, cap a migdia i al damunt d'un petit cim de la zona, l'aspecte del cel mirant cap a la Garrotxa era de temps ben assoleiat i amb cels asserenats:
I en canvi, al meu darrera aquest era el temps que feia a Camprodon amb lleu nevisqueig constant:
Vilallonga de Ter:
O la zona de Llanars:
I des de dalt del cim del que us he parlat, vaig gravar aquest petit video amb el mòvil. La qualitat és dolenta, però suficient per veure que el vent era terrible. No duia anemòmetre per que no en tinc però hi havia estones que realment costava estar-se d'en peus:
IMATGES D'AVUI DIUMENGE!
5 imatges per resumir aquest diumenge:
-Desde Calders, al Bages, cap a les 10 del mati, aixecava la boira i ja quedava relegada darrera algunes muntanyes.
-La boira donava pas al rapid creixement de nuvolades, coincidint amb el començament d'entrada d'ire fred en alçada!
-Imatge del monestir de San Benet del Bages, els cumuls seguien sent els protagonistes.
-Desde Calders, al Bages, cap a les 10 del mati, aixecava la boira i ja quedava relegada darrera algunes muntanyes.
-La boira donava pas al rapid creixement de nuvolades, coincidint amb el començament d'entrada d'ire fred en alçada!
-Imatge del monestir de San Benet del Bages, els cumuls seguien sent els protagonistes.
-Ja a Barcelona per la tarde, seguiem amb nuvolades que provocaven virgues inclus alguna petita precipitaciò en forma de 4 gotes !!
EXTRANYS CRÀTERS ALS NÚVOLS
Primer va ser Mèxic:
Poc després Israel:
No fa massa mesos Rússia:
Que està passant al cel? A que és degut aquest extrany fenòmen?
Segons el físic espacial David Sibeck, del Centre Goddard per Vols Espacials (Goddard Space Flight Center) son portals magnètics.
Segons explica: “Se'n diu event de transferència de fluxe o ‘FTE’”. Son degudes per explosions solars que comprimeixen els camps magnètics de la terra y genera que objectes fora de la nostra atmosfera entrin a la terra.
Però també hi ha altres teories, entre les quals destaca la següent:
Quan avions turbohèlix y reactors pugen o baixen d'alçada, sota certes condicions atmosfèriques poden inadvertidament llaurar núvols de nivell mitg y causar bandes estretes de neu o pluja que pot caure en forma de precipitació al terra, segons diuen investigacions recents. Degut a aquest fenòmen es formen forats de forma irregular o canals en els núvols.
L'ingredient clau pel desenvolupament d'aquests forats en els núvols son gotes d'aigua a temperatures sota zero, por sota de -15 graus Celsius. Quan l'aire es refreda darrera les hèlixs i les ales dels avions a reacció, les gotetes d'aigua es congelen y cauen cap al terra.
Poc després Israel:
No fa massa mesos Rússia:
Que està passant al cel? A que és degut aquest extrany fenòmen?
Segons el físic espacial David Sibeck, del Centre Goddard per Vols Espacials (Goddard Space Flight Center) son portals magnètics.
Segons explica: “Se'n diu event de transferència de fluxe o ‘FTE’”. Son degudes per explosions solars que comprimeixen els camps magnètics de la terra y genera que objectes fora de la nostra atmosfera entrin a la terra.
Però també hi ha altres teories, entre les quals destaca la següent:
Quan avions turbohèlix y reactors pugen o baixen d'alçada, sota certes condicions atmosfèriques poden inadvertidament llaurar núvols de nivell mitg y causar bandes estretes de neu o pluja que pot caure en forma de precipitació al terra, segons diuen investigacions recents. Degut a aquest fenòmen es formen forats de forma irregular o canals en els núvols.
L'ingredient clau pel desenvolupament d'aquests forats en els núvols son gotes d'aigua a temperatures sota zero, por sota de -15 graus Celsius. Quan l'aire es refreda darrera les hèlixs i les ales dels avions a reacció, les gotetes d'aigua es congelen y cauen cap al terra.
UN "LLAMPEC" A ISLÀNDIA (7) : VATNAJÖKULL
Continuem en direcció est.
De seguida, tornem a prendre la Hringvegur on, efectivament, comprobem que el cel torna a cobrir-se d'aquells núvols baixos que vàrem albirar des de Dyrhólaey poca estona abans.
Pocs quilòmetres després hem de reduïr la marxa fins aturar-nos per a deixar pas a un ramat de vaques que creuen la carretera tranquil.lament per anar a pasturar a un prat veí, acompanyades d'uns pastors molt joves, proveïts fins i tot de quads. Entre el càntic típic de quan es veu aquest animaló ("...teeengo una vaaaca lecheeeraaa..."), i els riures que provoca continuem la nostra ruta sense deixar, però, de mirar cap a l'infinit: davant nostre, la Hringvegur gairebé rectilínia, cap a la dreta el mar i cap a l'esquerra prats verds esquitxats de petites elevacions, penya-segats, i rierols que continuen el seu accidentat recorregut fins el mar.
Dues hores després de la sortida, fem un alt en el camí per a estirar les cames, prendre un cafetó i, de pas, comprar alguns queviures en un petit supermercat. Hi comprem unes delicioses galetetes cruixents cobertes de xocolata, anomenades "Prince Polo" (poloneses!) que es faran gairebé imprescindibles fins el final del nostre viatge.
Quatre hores i mitja des que vàrem sortir des de Dyrhólaey, arribem, per fi, a la glacera més gran (en quant a volum) de tota Europa: Vatnajökull, una impressionant massa de gel que fa
uns 150 kms. (d'est a oest) x 100 kms. (de nord a sud) aproximadament: si fa no fa com l'illa de Còrsega.
Ens quedem bocabadats davant tanta bellesa.
Sincerament us dic que no hi ha paraules que ho puguin descriure amb exactitud el que veiem. A més, hi ha dues coses que potser sorprenen més: la llum natural que hi ha i, sobre tot, el silenci... només trencat per les nostres petjades al terra i per les nostres paraules d'admiració envers aquesta veritable meravella natural.
És hora de repondre forces: fem una taula i cadires improvisades al terra. Dinem. Mentre menjo una poma, no m'estic d'apropar-m'hi a la vora del llac i admirar tot el que estic veient. Inoblidable.
Un cop dinats, carreguem les nostres motxilles i comencem a caminar, fent una excursió que ens durà cap a l'interior de la glacera. El sender fins el punt d'entrada a Vatnajökull, estret, és un veritable pedregal que dificulta un xic la caminata. Una mitja hora després arribem a un amagatall enmig del no res on hi ha, convenientment camuflats, els crampons i els cascs que utilitzarem per a la travessia. La nostra guia ens dona les instruccions necessàries per a calçar-nos els crampons, a més de consells a l'hora de fer la marxa: anar-hi ben abrigats, posar-nos els guants per a no prendre mal en cas de caiguda, i seguir-la amb ella en fila india: qualsevol badada pot ser fatal per les característiques del terreny que trepitjarem tot seguit: molt irregular i insegur. Per a fer-vos una idea, la superfície de la glacera és com si matxaquèssiu molts glaçons de gel i els tornèssiu a congelar immediatament: és molt rugós i talla com un ganivet.
Dit i fet, comencem a pujar per la glacera. Fa molt de vent i, conseqüentment, la sensació de fred és força acusada ja que continuen els núvols baixos que, de tant en quant, deixen caure una petita roïna, talment com si utilitzessin un pulveritzador. Als nostres costats circulen petites corrents d'aigua que van glacera avall, prova evident de que estem en l'època del desgel.
Tenim l'estranya sensació d'estar sols al món: no deixa d'impressionar la vasta extensió de terreny que hi ha al nostre voltant i que no hi veus ni una sola ànima; també en sóc conscient de que estem en el radi d'acció de dos senyors volcans,Öraefajökull (amb la màxima altitud de l'illa, el pic Hvannadalshnúkur amb 2.109 mts.) i Grimsvötn, que, tot i que actualment estan "dormint", encara són actius: si qualsevol dels dos s'activés en aquell moment, ja hauriem begut oli... Acabem la marxa pel Vatnajökull, abocant-nos breument, amb l'ajut inestimable de la guia i un dels companys, al fons d'una sima en plena glacera: allà baix el gel és pur, d'un color blau intens on hi transcorre una altre corrent d'aigua provinent del desgel.
Quant de temps vaig estar abocat: quatre, cinc, sis segons? No ho sé. Però van ser intensíssims.
Des que ha començat l'excursió han passat tres hores. Són les 9 passades del vespre, hora local. Tornem a la furgo i ens anem a l'alberg on hi passarem la nit.
No triguem gaire en arribar-hi. Mentre les dones es dutxen, nosaltres aprofitem l'existencia d'un rústic camp de futbol per a maltractar a base de puntades de peu una pilota. Ens ho passem molt bé.
Ens dutxem i sopem. Ja ens hem habituat a compartir l'habitació amb els nostres dos companys.
De seguida ens adormim, mentre afora encara hi ha llum: és mitjanit.
De seguida, tornem a prendre la Hringvegur on, efectivament, comprobem que el cel torna a cobrir-se d'aquells núvols baixos que vàrem albirar des de Dyrhólaey poca estona abans.
Pocs quilòmetres després hem de reduïr la marxa fins aturar-nos per a deixar pas a un ramat de vaques que creuen la carretera tranquil.lament per anar a pasturar a un prat veí, acompanyades d'uns pastors molt joves, proveïts fins i tot de quads. Entre el càntic típic de quan es veu aquest animaló ("...teeengo una vaaaca lecheeeraaa..."), i els riures que provoca continuem la nostra ruta sense deixar, però, de mirar cap a l'infinit: davant nostre, la Hringvegur gairebé rectilínia, cap a la dreta el mar i cap a l'esquerra prats verds esquitxats de petites elevacions, penya-segats, i rierols que continuen el seu accidentat recorregut fins el mar.
Dues hores després de la sortida, fem un alt en el camí per a estirar les cames, prendre un cafetó i, de pas, comprar alguns queviures en un petit supermercat. Hi comprem unes delicioses galetetes cruixents cobertes de xocolata, anomenades "Prince Polo" (poloneses!) que es faran gairebé imprescindibles fins el final del nostre viatge.
Quatre hores i mitja des que vàrem sortir des de Dyrhólaey, arribem, per fi, a la glacera més gran (en quant a volum) de tota Europa: Vatnajökull, una impressionant massa de gel que fa
uns 150 kms. (d'est a oest) x 100 kms. (de nord a sud) aproximadament: si fa no fa com l'illa de Còrsega.
Ens quedem bocabadats davant tanta bellesa.
Sincerament us dic que no hi ha paraules que ho puguin descriure amb exactitud el que veiem. A més, hi ha dues coses que potser sorprenen més: la llum natural que hi ha i, sobre tot, el silenci... només trencat per les nostres petjades al terra i per les nostres paraules d'admiració envers aquesta veritable meravella natural.
És hora de repondre forces: fem una taula i cadires improvisades al terra. Dinem. Mentre menjo una poma, no m'estic d'apropar-m'hi a la vora del llac i admirar tot el que estic veient. Inoblidable.
Un cop dinats, carreguem les nostres motxilles i comencem a caminar, fent una excursió que ens durà cap a l'interior de la glacera. El sender fins el punt d'entrada a Vatnajökull, estret, és un veritable pedregal que dificulta un xic la caminata. Una mitja hora després arribem a un amagatall enmig del no res on hi ha, convenientment camuflats, els crampons i els cascs que utilitzarem per a la travessia. La nostra guia ens dona les instruccions necessàries per a calçar-nos els crampons, a més de consells a l'hora de fer la marxa: anar-hi ben abrigats, posar-nos els guants per a no prendre mal en cas de caiguda, i seguir-la amb ella en fila india: qualsevol badada pot ser fatal per les característiques del terreny que trepitjarem tot seguit: molt irregular i insegur. Per a fer-vos una idea, la superfície de la glacera és com si matxaquèssiu molts glaçons de gel i els tornèssiu a congelar immediatament: és molt rugós i talla com un ganivet.
Dit i fet, comencem a pujar per la glacera. Fa molt de vent i, conseqüentment, la sensació de fred és força acusada ja que continuen els núvols baixos que, de tant en quant, deixen caure una petita roïna, talment com si utilitzessin un pulveritzador. Als nostres costats circulen petites corrents d'aigua que van glacera avall, prova evident de que estem en l'època del desgel.
Tenim l'estranya sensació d'estar sols al món: no deixa d'impressionar la vasta extensió de terreny que hi ha al nostre voltant i que no hi veus ni una sola ànima; també en sóc conscient de que estem en el radi d'acció de dos senyors volcans,Öraefajökull (amb la màxima altitud de l'illa, el pic Hvannadalshnúkur amb 2.109 mts.) i Grimsvötn, que, tot i que actualment estan "dormint", encara són actius: si qualsevol dels dos s'activés en aquell moment, ja hauriem begut oli... Acabem la marxa pel Vatnajökull, abocant-nos breument, amb l'ajut inestimable de la guia i un dels companys, al fons d'una sima en plena glacera: allà baix el gel és pur, d'un color blau intens on hi transcorre una altre corrent d'aigua provinent del desgel.
Quant de temps vaig estar abocat: quatre, cinc, sis segons? No ho sé. Però van ser intensíssims.
Des que ha començat l'excursió han passat tres hores. Són les 9 passades del vespre, hora local. Tornem a la furgo i ens anem a l'alberg on hi passarem la nit.
No triguem gaire en arribar-hi. Mentre les dones es dutxen, nosaltres aprofitem l'existencia d'un rústic camp de futbol per a maltractar a base de puntades de peu una pilota. Ens ho passem molt bé.
Ens dutxem i sopem. Ja ens hem habituat a compartir l'habitació amb els nostres dos companys.
De seguida ens adormim, mentre afora encara hi ha llum: és mitjanit.
TEMPERATURA GLOBAL A LA BAIXA
Els models preveuen anomalies negatives de temperatura a nivell global del planeta que cada dia que passi aniran a més. Si més no és curiós en un moment en que es parla d'escalfament global. Segurament es tracta d'un fenòmen passatger en certa mesura causat pels forts desallotjaments d'aire fred que s'espera que es produixin en els pròxims dies del pol cap al continent Americà i Asiàtic especialment i al continent Europeu en menor mesura però que també es veurà afectat.
Aquí teniu la anomalia actual avui dia 21: -0,19ºC
Aquí la previsió pel dia 24: -0,36ºC
Pel dia 27: -0,49ºC
I pel dia 28: -0,57ºC
A veure que passarà més enllà del febrer, però de seguir aquesta pogressió en descens, podria acabar sent notícia. No obstant, repeteixo que al meu entendre és un fenòmen passatger reflexe de les fredorades previstes a tot l'hemisferi nord. Pensem que -0,5ºC nivell global pot semblar poc, però és un refredament prou important.
Aquí teniu la anomalia actual avui dia 21: -0,19ºC
Aquí la previsió pel dia 24: -0,36ºC
Pel dia 27: -0,49ºC
I pel dia 28: -0,57ºC
A veure que passarà més enllà del febrer, però de seguir aquesta pogressió en descens, podria acabar sent notícia. No obstant, repeteixo que al meu entendre és un fenòmen passatger reflexe de les fredorades previstes a tot l'hemisferi nord. Pensem que -0,5ºC nivell global pot semblar poc, però és un refredament prou important.
ELS ESTACIONALS INDIQUEN FRED PEL MARÇ
Mirant els models numèrics a llarg termini, ja fa molts i molts dies que intueixen una possible entrada d'aire fred a la nostra zona. Aquesta possible entrada d'aire fred dia a dia l'han anat retrassant i ara hi ha indicis de que aquesta podria arribar-nos coincidint amb l'entrada de la primavera meteorològica.
Si quan miràvem els mapes a principis de febrer i veiem aquesta possible fredorada a llarg termini, no ens quadrava amb els models estacionals que donaven un febrer sec i càlid, ara resulta que sí que ens quadra tot i que a més de que els mapes a llarg termini insinuen fredorada pel març, els models estacionals veuen un març més fred del normal. Per tant, tot sembla indicar, tot i que "no hi ha res dat i beneit" que l'hivern encara podria donar-nos una fuetejada abans de que ens arribi definitivament la primavera.
Malgrat tot, cal tenir en compte que els efectes d'una fredorada en un mes de març ja no son els mateixos efectes que si es presenta de desembre a febrer. I és que els dies ja son molt més llargs i per tant les temperatures diurnes ja poden recuperar-se millor a poc que hi hagi alguna ulladeta de sol.
A favor nostre però, qualsevol entrada de fred pot inestabilitzar l'atmosfera amb molta més facilitat que no pas en els mesos en que el sol és meny eficaç.
Ho anirem seguint!!
Si quan miràvem els mapes a principis de febrer i veiem aquesta possible fredorada a llarg termini, no ens quadrava amb els models estacionals que donaven un febrer sec i càlid, ara resulta que sí que ens quadra tot i que a més de que els mapes a llarg termini insinuen fredorada pel març, els models estacionals veuen un març més fred del normal. Per tant, tot sembla indicar, tot i que "no hi ha res dat i beneit" que l'hivern encara podria donar-nos una fuetejada abans de que ens arribi definitivament la primavera.
Malgrat tot, cal tenir en compte que els efectes d'una fredorada en un mes de març ja no son els mateixos efectes que si es presenta de desembre a febrer. I és que els dies ja son molt més llargs i per tant les temperatures diurnes ja poden recuperar-se millor a poc que hi hagi alguna ulladeta de sol.
A favor nostre però, qualsevol entrada de fred pot inestabilitzar l'atmosfera amb molta més facilitat que no pas en els mesos en que el sol és meny eficaç.
Ho anirem seguint!!
EXCURSIO A RUPIT
Ahir vaig anar en familia i uns amics al precios poble de Rupit; el dia va acompanyar, si ve no va lluir el sol tot el dia, els nuvols van estar molt presents però en cap cas van deixar res de pluja, al menys fins les 18,00h que vem marxar.
L'excursiò programada cap al salt del Sallent, la vem abortar a meitat per lo enfangat que estava el cami i el perill que supossava anat amb crios petits, aixñi i tot vem poder passejar pels caminets dels voltants.
-Imatge general del poble:
-A l'arrivar va ser quants mes nuvols teniem al cel, això si, com es pot apreciar deixaven fins i tot passar una mica el sol -Mes tart, surt el sol i apareixen aquests cirrus tan bonics
-Un altre panoramica del poble desde el caminet que porta al salt de Sallent
-Vaig poder captar aquesta "explosiò" al cel just sobre aquesta ermita
-Una de les coses que mes m'agrada quan surto fora la ciutat o vaig a un poble, sentir aquesta olor de llenya cremada, m'embriaga!!
-Un dels caus que hi ha durant el curs del riu per aquesta zona, segur que al Dani li agraden aquests indrets
-I per ultim vista del pont penjat, emblematic de Rupit i que crec que cada cop que el passo......es mou mes !!!
-Un altre panoramica del poble desde el caminet que porta al salt de Sallent
-Vaig poder captar aquesta "explosiò" al cel just sobre aquesta ermita
-Una de les coses que mes m'agrada quan surto fora la ciutat o vaig a un poble, sentir aquesta olor de llenya cremada, m'embriaga!!
-Un dels caus que hi ha durant el curs del riu per aquesta zona, segur que al Dani li agraden aquests indrets
-I per ultim vista del pont penjat, emblematic de Rupit i que crec que cada cop que el passo......es mou mes !!!
DIA VARIABLE A CAMPRODON
Així es veia Camprodon poc després del migdia quan anaven arribant alguns núvols prims però el sol dominava la situació.
Cap a migdia començaven a entrar aquest núvols alts:
A la tarda els núvols anaven compactant i deixaven el sol ben esmorteït.
Avançava la tarda i el cel s'ha tapat totalment i ja anaven entrant alguns núvols més baixos.
I al voltant de les 18h, començava a espurnejar. A la imatge es veu el poble de Llanars en primer terme mentre nevava a les muntanyes pròximes a Vallter.
Ara que tanco aquesta entrada i son les 19.20h, està plovent feblement a Camprodon.
Cap a migdia començaven a entrar aquest núvols alts:
A la tarda els núvols anaven compactant i deixaven el sol ben esmorteït.
Avançava la tarda i el cel s'ha tapat totalment i ja anaven entrant alguns núvols més baixos.
I al voltant de les 18h, començava a espurnejar. A la imatge es veu el poble de Llanars en primer terme mentre nevava a les muntanyes pròximes a Vallter.
Ara que tanco aquesta entrada i son les 19.20h, està plovent feblement a Camprodon.
Bòlid des de Catalunya
Ahir al vespre quan eren quarts de set de la tarda es va poder observar un fenòmen poc visible al cel. Es tracta d'un bòlid.
L'explicació científica diu que un bòlid és un meteor molt brillant que, en tenir una massa de més de 10 grams, causa un solc al penetrar en l'atmosfera terrestre.
Un bòlid presenta l'aparença d'una esfera de foc, i no un aspecte puntual o estel·lar. El solc lluminós que deixa al seu pas per l'atmosfera persisteix un temps superior a les desenes de segons i pot arribar a ser de diversos minuts i fins i tot de mitja hora. Arriba acompanyat de fenòmens acústics com una explosió i a vegades es poden trobar en el sòl alguns fragments del meteor que resisteixen a la completa volatilizació en el seu pas per l'atmosfera. Segons un estudi cada any entren a l'atmosfera entre 50.000 i 100.000 bòlids.
Personalment vaig poder gaudir d'aquest fenòmen, però malauradament no vaig ser ha temps de fotografiar-lo. Però sí que va tindre sort un veí de Sant Vicenç de Torelló. Segons diu, en aquest moment estava fent fotos a la posta de sol i es va trobar casualment amb aquest bòlid. Les fotografies estan extretes de l'espai del temps de TV3.
Al Youtube hi han varis vídeos sobre aquests peculiars fenomens, i jo n'he agafat un que s'assemblés al d'ahir i el vull compartir amb tots vosaltres.
Esperem que se'n captin més durant l'any i tingueu l'ocasió de observar-ne algun.
CAP DE SETMANA VARIABLE I INESTABLE
El cap de setmana que iniciarem avui, vindrà marcat pel pas de tres fronts que faran que en linees generals, haguem de ctalogar el cap de setmana de variable, amb inestabilitat i amb algunes precipitacions.
Demà dissabte entre la matinada i el matí ens passarà pel damunt un front càlid que es traduirà en núvols alts i mitjos poc importants que el que faran és que les temperatures mínimes demà quedin més altes que les d'avui.
A mesura que avanci el matí i al llarg de tota la tarda de dissabte, ens passarà pel damunt un altra front. En aquest cas els núvols seran més compactes i deixarà els cels força ennuvolats. De precipitacions n'hi podran haber algunes d'aïllades, molt febles i que podrien apréixer en qualsevol punt, però en general molts núvols i poqueta pluja o 4 gotes.
El més important del pas d'aquest front fred, és que un cop ens hagi rebassat, ens entrarà una bossa freda en alçada que deixarà una nit i matinada de dissabte a diumenge amb possibilitats de ruixats entre Girona i Barcelona. En aquest mapa podeu veure representada la bosseta freda que comento:
Diumenge de matí, el temps hauria de ser bastant estable arreu del País, excepte algunes zones de Barcelona i Girona on encara els costaria de marxar els bancs de núvols baixos i fins i tot potser la possibilitat d'algun ruixat residual. De cara a la tarda i especialment vespre de diumenge, un altra front fred poc actiu ens passarà pel damunt amb augment dels núvols. Els cels s'aniran tapant i de precipitacions molt poquetes se n'esperen.
Però altra vegada, un cop hagi passat el front, nova inyecció d'aire fred en alçada que podeu veure representada en aquest mapa i altra vegada nit i matinada de diumenge a dilluns amb possibilitat de nous ruixats entre Barcelona i Girona.
Evidentment això és un avanç de previsió molt generalista i sobre els possibles ruixats comentats i les seves localitzacions exactes així com les seves intensitats, s'ha d'anar seguint en els mapes que cada dia van sortint actualitzats.
Bon cap de setmana a tothom!!!
Demà dissabte entre la matinada i el matí ens passarà pel damunt un front càlid que es traduirà en núvols alts i mitjos poc importants que el que faran és que les temperatures mínimes demà quedin més altes que les d'avui.
A mesura que avanci el matí i al llarg de tota la tarda de dissabte, ens passarà pel damunt un altra front. En aquest cas els núvols seran més compactes i deixarà els cels força ennuvolats. De precipitacions n'hi podran haber algunes d'aïllades, molt febles i que podrien apréixer en qualsevol punt, però en general molts núvols i poqueta pluja o 4 gotes.
El més important del pas d'aquest front fred, és que un cop ens hagi rebassat, ens entrarà una bossa freda en alçada que deixarà una nit i matinada de dissabte a diumenge amb possibilitats de ruixats entre Girona i Barcelona. En aquest mapa podeu veure representada la bosseta freda que comento:
Diumenge de matí, el temps hauria de ser bastant estable arreu del País, excepte algunes zones de Barcelona i Girona on encara els costaria de marxar els bancs de núvols baixos i fins i tot potser la possibilitat d'algun ruixat residual. De cara a la tarda i especialment vespre de diumenge, un altra front fred poc actiu ens passarà pel damunt amb augment dels núvols. Els cels s'aniran tapant i de precipitacions molt poquetes se n'esperen.
Però altra vegada, un cop hagi passat el front, nova inyecció d'aire fred en alçada que podeu veure representada en aquest mapa i altra vegada nit i matinada de diumenge a dilluns amb possibilitat de nous ruixats entre Barcelona i Girona.
Evidentment això és un avanç de previsió molt generalista i sobre els possibles ruixats comentats i les seves localitzacions exactes així com les seves intensitats, s'ha d'anar seguint en els mapes que cada dia van sortint actualitzats.
Bon cap de setmana a tothom!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)