En busca de la sortida del sol

La tempesta que ahir vàrem patir/gaudir a la ciutat de Barcelona va ser molt violenta i espectacular. Les ràfegues de vent en alguns punts de la ciutat van superar els 100km/h, va caure en molts barris calamarsa i la cortina de precipitació semblava en alguns moments que es podia tallar amb un ganivet de tan densa que era. de fet, l'intensitat de precipitació en la part alta de la ciutat va arribar a ser de 576 mm/h(una brutalitat)en un observatori més que fiable com és el que hi ha a la Plaça Kennedy, gestionat pel mateix Alfred Rodriguez Picó.

Sembla que el fenòmen que va poder portar tanta violència i que ahir ens podria haver afectat reb el nom de Downburst. Això és quan la precipitació surt del núvol arrossegant tota la massa d'aire que troba pel camí en sentit descendent. Aquesta massa d'aire i precipitació va agafant cada vegada més velocitat descendent, velocitat que encara es fa més forta a mesura que part de les gotes de precipitació es van evaporant en el camí, provocant un plus de refredament en tota la bossa que va baixant a gran velocitat i arribant a superfície a velocitats de vertigen.

Ahir a més, si fem un cop d'ull al radiosondatge de Barcelona del migdia, només unes hores abns de la tempesta, veiem com hi ha tota una columna vertical d'aire que presentava poca humitat o fins i tot amb trams d'aire força sec, motiu pel qual, possiblement la precipitació en le seu descens encara patia més evaporació de la normal, refredant-se encara més ràpid i per tant agafant més pes tota la massa de precipitació/aire que no li quedava més que caure a plom sobre un punt determinat de la ciutat, en aquest la part alta de Barcelona.

Aquí teniu el quadre del radisondatge resaltant aquesta vertical més "seca" que va poder acelerar el procés ja de per sí prou violent:





La massa d'aire/precipitació cau a plom en un punt determinat de la ciutat(en aquest cas a la part alta)i d'aquí que la bossa més densa de precipitació caigui allà i doni aquests registres descomunals d'intensitat i també que sigui en aquella zona on els vents portin la màxima acceleració/velocitat.

Un cop la massa aire/precipitació impacta en aquest punt determinat de la ciutat(part alta) aquest aire agafa direcció horitzontal i discorre pels carrers de la resta de barris. Com que va trobant obstacles per tot arreu(edificis.....) l'aire va perdent velocitat però es va fent molt més racsejat i fent cops localment molt violents. Aquesta seria l'explicació del per que va haver tants arbres abatuts en punts tant allunyats de la part alta de Barcelona com pot ser el Passeig de Colom.

Aquí teniu l'aspecte del núvol vist des de Glòries enfocant cap a Collserola. Es pot veure perfectament la part més fosca del núvol amb aquestes bosses penjant i a continuació la part més blanca és on estava caient a pes tota la massa d'aire i precipitació com si es tractés d'un volcà posat del revés:

Potser ens hem fet aquestes preguntes algun cop: quant pesa un cúmul?... i un cumulonimbus??... i un huracà???
El periodista americà, especialitzat en temes científics, Robert Krulwich i el seu equip de la NPR ha intentat donar-nos les respostes en un divertit e instructiu video, comparant el pes dels núvols amb el pes que tenen les balenes blaves (curiós, però és així).



Primer, calcula el pes d'un cúmul normalet d'aquests de bon temps: com les seves dimensions poden variar, estima un promig d'uns 97.976 kgs.(l'equivalent del seu pes en lliures, que és com ho planteja en el video); aquests gairebé 100.000 kgs. equivalen al pes de 2/3 d'una balena blava.

Segon, calcula el pes d'un cumulonimbus: 47.990.073 kgs. = 353 balenes blaves.

I per últim...el pes d'un huracà...atenció!: 48.987.975.960 kg = 360.000 balenes blaves, més de les que hi ha en el nostre planeta!!!

De ben segur que si cerqueu per internet més càlculs en trobareu tants com clics feu amb el ratolí: els que us he exposat són només uns més d'ells.

En el mapa següent podem veure les temperatures a 5500m que teniem al damunt al voltant de la mitjanit passada, amb temperatures de l'ordre dels -11ºC:




Al llarg del matí d'avui ja es veu com representat en color verd, ens penetra pel nord del País aquest emboosament fred de fins a uns -15ºC aproximadament:



Això anterior sumat a les temperatures en superfície que en els darrers dies han anat enfilant-se i a unes condicions d'humitat en alçada favorables, farà que l'inestabilitat augmenti ja des de primeres hores del matí i que ens acompanyi al llarg de tota la jornada de dissabte.

Aquest és el mapa de CAPE previst per avui. Fixeu-vos que les millors condicions d'inestabilitat estaran situades pel centre i meitat sud del País:



I en quant al LIFTED, aquest presentarà les seves millors condicions a la meitat est de les comarques de Tarragona i Part de Barcelona:



Amb tot això, cal esperar un matí especialment favorable a la formació de ruixats i tempestes a la meitat sud del País i molt en special com més a l'est. Segurament litoral i prelitoral Tarragoní i també l'extrem sud del País siguin les zones més afavorides al matí per les precipitacions. I a la resta del País, també en poden sorgir però de moment més aïllades:



I a la tarda, la zona més afavorida per les precipitacions es deplaçaria més cap al centre i nord del País, sense acabar de desaparéixer tot i que perdent pistonada de les comarques de més al suddel País:





Resumint, dia mogut a bona part el País. Matí amb primers ruixats i tempestes cap a les comarques Tarragonines, preferntment les de més a l'est, que podrien ser moderats amb algun nucli local més important i que podrien arribar a llepar algunes comarques de Barcelona.

I a partir de migmatí i migdia aniran sorgint ruixats i tempestes en molts punts de muntanya del centre i nord del País, que podrien acumular força litres especialment a la depresió Central i prelitoral del nord de Tarragona i el de Barcelona i puntualment en punts del prepirineu central i oriental.

Aquests ruixats, a mesura que avanci la tarda, podrien anar discorrent cap al litoral, alguns encara amb intensitat, entre el nord de la Costa Daurada i el Maresme preferentment.

Aquesta setmana esta sent molt fotogenica, hem tingut una variabilitat molt gran al cel, amb tot tipus de nuvols i de colors, aqui un exemple:

-Imatges fetes de dimarts fins avui i per ordre:la primera de Barcelona, dimarts a la tarde amb el cel ben carregat d'estrats ben foscos; de pluja res, mentre del Maresme cap a munt les tempestes eren severes















-Dues imatges d'ahir desde Polinyà. cel caotic de cumuls

Tal i com ja fa dies que es va veient en els mapes, els pròxims dies cal esperar una pujada lenta i progressiva de les temperatures, que tindria el seu moment àlgid ja de cara a la setmana vinent en que tornaríem a recordar que estem a l'estiu, tot i que actualment no ho sembli.

Aquí teniu escenificada aquesta pujada de les temperatures. Aquesta és la previsió per avui dimecres:



Per demà dijous:



Per divendres:



I aquí ja podeu veure com dilluns vinent la cosa ja estarà força més calenteta:



De moment però, podem estar tranquils per que ni a curt ni a mitjà termini no es veuen calorades rigoroses. A llarg termini ja en parlarem....

Cap de srtmana aburridot metereologicament parlant, poc moviment i temperatures en linea amb la resta del juliol. Les dades son les següents:

-Temp. maxima: 28,3ºC
-Temp. minima: 16,5ºC
-Estat de la mar: dissabte mati mar rissada, per la tarde tranquil; diumenge amb el gir a nord, plana a la costa i mes moguda mar endins com es habotual en aquestes situacions.
-Estat dels cels: molt variables, alternança de nuvols i sol tot el cap de setmana.
-Vents: dissabte mati vent de llevant fluixos i per la tar-e gir a garbi, molt fluix; diumenge nou gir cap a nird, en concret gregal fins aquest mati de dilluns
-Pluja del cap de setmana: inap.

 Poques imatges , molts nuvols no vol pas dir bones fotos doncs en situacions de nord sense condicions de pluja o tempesta provoquen molta nuvolositat pero poc fotogenica.

-Dissabte mati els cels donaven una petita teeva per poder anar a la platja, pero els nuvols eran ben presnts.


-Cap a mitja tarde, els nuvols seguien ben presents i alguna petita estamps deixaven.


-Mar endins, bandes de cumuls denotaven ja una situaciò de rebuf, el garbi bufava i el nord anava entrant poc a poc


-I ahir al vespre a Platja d'Aro, la posta de sol ens deixava uns quants estrats ben negres que cobinaven amb la lluminositat del parc d'atraccions

Temps fresc al Pirineu, mes concretament a la Vall de Ribes,  on els núvols grisos varen dominar el cel, amb estones de sol, en un temps més típic de l'inici de la primavera.
No cal dir que la natura està esplendorosa i no tan sols al Pirineu, a Barcelona només s'ha de pasejar per Collserola per veure la diferència amb altres anys en que la calor i el règim pluviometric es deixen notar en l'aspecte del bosc.

Tornant al Pirineu, han sigut les festes de Queralbs, així que hem de sumar la natura i l'ambient festiu, un revulsiu dificilment comparable, la desconexió de la rutina ha sigut total.

Us deixo un recull de imatges de l'aspecte de la vall els íltims dos dies.

Els cels grissos dominaven les tardes.

Compte al olorar les flors...

Els matins el sol era present, pero al migdia es començava a ennuvolar ràpidament. Imatges del Taga.

Els rius sempre son un bon lloc per la meditació.

Lilium pyrenaicum rosa, la seva versió en groc es la icona de la Vall de Núria.

Un passeig pel passadís de roca natural de l'estret del Forn.

Un reco de la vall, amb un aspecte totalment selvàtic.

Tot aquest espectacle natural barrejat amb l'ambient festiu del poble han proporcionat les sensacions que buscava a la muntanya, trencar amb la rutina i estar amb contacte amb la natura, viure en definitiva la part mes amable de la vida.

Sou molts els que ja coneixeu a en Jordi Rodoreda per les seves aportacions en certs fòrums de meteorologia. Molts altres però, segurament el coneixereu per les seves fantàstiques fotografies, sempre relacionades amb meteorologia i natura, que son publicades amb certa continuitat als mitjans de comunicació.

Animo des d'aquí a en Jordi a no prerdre mai aquesta energia necessària per poder dur a terme aquesta tasca diària de seguiment a que ens te tan ben acostumats a tots.

Llàstima no viure més a prop d'on vius tú, sinó organitzaríem plegats unes persecucions de tempestes i nevades que riu-te'n dels caçatornados dels EEUU.....

Es tracta d'un gran amant de la méteo i de la fotografia de tot allò que es relaciona amb l'anterior. Aquí en teniu una entrevista que recentment li han fet i que ha estat publicada a la revista del Vallès:

De Agramunt

Abans d'ahir, dia 22 de juliol, es va poder observar a París aquesta tuba tan fotogènica:



Imatge:Nicolas rosetti


I el mateix dia, a Cap Ferret, van poder observar aquesta tromba marina, que com de vegades passa, no es va formar enmig de cap tempesta. I és que aquests fenòmens marins, no sempre es formen en situacions de tempesta:



Imatge: bfmTV

Molts recordareu l'estiu del 2003 com aquell estiu en que la persistència en el temps de les calors extremes a bona part de l'Europa Occidental, Incloses la Península Ibèrica i Catalunya, va causar estralls, amb moltes víctimes mortals pel mig.

També recordareu molts que l'estiu de l'any passat 2010, la persistència dels monzons va provocar inundacions històriques al sud Asiàtic, a l'hora que la persistència de les calors extremes maxacaven Rússia superant récords de temperatures i deixant un reguitzell de víctimes mortals que déu ni dó.

Son molts els experts que fa uns anys avisaven que el canvi climàtic(sigui natural i cíclic o sigui per raons humanes. Això seria un altra debat...)precisament tindria com a consequència la persistència dels fenòmens extrems i per tant que aquests poguéssin ser molt més devastadors. I sembla que així està sent.

Auqest estiu 2011 ja veurem a qui li tocarà la loteria de la calorada persistent, però sembla que de moment tenen tots els números als EEUU. Ja fa dies que pateixen calors extremes i si mirem el mapa actual a 1500m entendrem el per què amb aquestes temperaturs superiors als 25ºC en aquella alçada:





Però és que si mirem el previst a 48 hores, persisteix igual:



I el previst a 120 hores, més del mateix:




Inclús a 168 hores es manté molt similar nomès amb un lleuger desinflament de la situació als estats de més al nodest:




Les temperatures son tòrrides arreu del territori de fa dies i sembla que en tenen per molts més dies. Humitats molt elevades han portat a més a tenmperatures de xafogor en alguns punts de vora 50ºC. Comencen a haver víctimes. De moment parlen ja de 24 morts. I fins el moment, als EEUU s'han superat més de 1000 récords de temperatura. Tela!!!

Una cosa que he observat els darrers anys, és la tendència a que les ondulacions del JET es fan molt més persistents en el temps i per tant els centres d'acció també es fan més persistents en una zona concreta. I a més en una zona concreta que no seria l'habitual ja que el JET no és habitual ni massa normal que circuli amb persistència per latituds baixes a l'estiu.

Aquest any la persistència del JET ondulat està fent que l'estiu sigui persistentment fresc a l'Europa Occidental on som nosaltres i en canvi està castigant amb una onada de calor severa i persistent als EEUU. Molt em temo que EEUU 2011 serà la Rússia del 2010. Que déu els agafi confesats!!!

Així es veia la nuvolada des del barri de Glòries de Barcelona, que ha passat per sobre el mar davant mateix de la ciutat de Barcelona, descarregant precipitacions sobre el mar i acompanyada amb fenòmen tempestuós.



A la ciutat finalment, com ja es preveia, no ha caigut ni una gota.

Us deixo unes fotos que vaig fer des del Prat de Llobregat de la posta de sol.

Us poso unes imatges preses durant el juliol desde diferent punts.








A Pl. Espanya, 22.5º, 60%, 1014 hPa, bon seguiment!!