ELS ESCALFAMENTS SÚBITS ESTRATOSFÈRICS
Fa uns dies, quan us mostrava una gràfica dels escalfaments estratosfèrics, us prometia que us explicaria com es produien i quines eren les seves conseqüències sobre els centres d'acció que interaccionen en superfície.
Donç bé, avui i aprofitant que la dinàmica atmosfèrica està molt ensopida i que no hi ha res massa destacable de que parlar, us intentaré explicar de forma molt breu amb unes petites pinzellades que és això i com funciona.
El sol a l'hivern gairebé no incideix sobre el pol. Això fa que en aquella zona no hi hagi energia i per tant, l'estratosfera es refredi de forma contundent al llarg dels mesos d'hivern. Aquest refredament tan marcat provoca que sobre el pol en aquest època és formi un centre de baixes presions molt estàtic.
En canvi, a latituds més baixes, el sol sí que hi incideix i al haver més energia passa l'efecte contrari formant-se una zona d'altes presions.
Entre ambdues zones i fruit del gradient bàric entre les altes i les baixes presions, es crea un corrent d'aire que flueix de les altes presions en direcció cap a les baixes presions, és a dir, de sud a nord. El que passa però, és que la mateixa rotació de la terra fa desviar aquest corrent d'aire cap a la dreta, creant així un corrent d'aire d'oest a est anomenat vòrtex polar.
En la següent imatge teniu la temperatura actual a uns 30000 metres i com podeu veure el màxim fred està centrat clarament al pol. Aquesta és la típica disposició d'un vòrtex polar enfortit:
A la troposfera ens trobem una cosa molt similar amb l'anomenat front polar que també és un corrent d'aire d'oest a est que separa el fred de latituds altes del calor de les més baixes.
De vegades, aquest front polar(JET) pateix ondulacions degudes a grans obstacles orogràfics(Himalaia o rocoses) o a diferències tèrmiques oceans-terra. Aquestes ondulacions reben el nom d'ones planetaries.
Aquestes ones planetaries, de vegades(no sempre) poden ascendre fins a entrar a la tropopausa i fins i tot poden acabar penetrant a l'estratosfera.
Quan aquestes ones planetaries penetren a l'estratosfera poden provocar que es debiliti el vòrtex polar que abans us he explicat el que era. Aleshores el que era un corrent d'aire d'oest a est, pot tornar-se neutre o fins i tot canviar de direcció i bufar d'est a oest. Quan aquest fenòmen es produeix per damunt dels 60ºN, és quan més probable és que es produeixi us escalfament súbit estratosfèric(CSE) amb el conseqüent debilitament del vòrtex polar.
En la següent imatge teniu el mapa de la situació actual del JET amb una marcada circulació zonal d'oest a est. El JET amb aquest circulació no pateix grans ondulacions:
Aquest fenòmen estratosfèric sol ser el precursor de que uns dies després de produir-se, es podueixin bloquejos troposfèrics a l'Atlàntic o al Pacífic. Aquests bloquejos son el primer avís del que al cap d'uns pocs dies esdevindrà amb una negativització dels índex AO i NAO. Resumint, vessament de fred polar cap a latituds més baixes i ondulacions marcades del JET trencant la típica circulació zonal.
En la gràfica següent podeu veure com a una 10Hpa entre els 65ºN i els 90ºN ara mateix l'estratosfera es manté molt freda tot i que al final de la línia vermella podeu observar com la baixada de temperatura com a mínim s'ha aturat:
Segons alguns estudis que s'han fet, en aquest tipus de situacions de CSE amb posterior negativització dels índex AO i NAO, a la Península Ibèrica s'observa un augment de fins a un 30% de la precipitació respecte quan això no passa. La mitjana de les temperatures màximes pateix una anomalia negativa respecte la mitjana climàtica i en canvi la de les mínimes pateix una anomalia positiva. Aquestes anomalies de temperatura s'expliquen per la major cobertura de núvols que es pateix en aquest tipus de situació.
Ara bé, aquest seria el comportament habitual de les temperatures en situacions de AO i NAO negatives sempre i quan no ens veiessim afectats per una entrada de fred contundent que és una possibilitat que augmenta en aquest tipus de situacions ja que el pol com us deia va vessant el fred cap a latituds més baixes. Si la disposició dels centres d'acció deguda a l'ondulació marcada del JET, és favorable, la fredorada pot atacar directament el sudoest Europeu afectant directa o indirectament la Penínsul Ibèrica, però de vegades no es així i tot el fred acava vessant cap al sudest Europeu. Això ja és questió de sort i ja s'escapa del control de tot el que us he explicat en aquest article.
I per acabar us deixo amb les previsions pels pròxims dies de la AO i la Nao. Sembla que volen anar-se fent més neutres i no ser ja tan positives com en els darrers dies. Sembla clar que a mitjans de la setmana vinent el JET patirà algunes ondulacions més remarcables i per tant estarem en disposició de tenir alguns canvis més destacables en el temps i sortir de l'ensopiment anticiclònic actual:
Donç bé, avui i aprofitant que la dinàmica atmosfèrica està molt ensopida i que no hi ha res massa destacable de que parlar, us intentaré explicar de forma molt breu amb unes petites pinzellades que és això i com funciona.
El sol a l'hivern gairebé no incideix sobre el pol. Això fa que en aquella zona no hi hagi energia i per tant, l'estratosfera es refredi de forma contundent al llarg dels mesos d'hivern. Aquest refredament tan marcat provoca que sobre el pol en aquest època és formi un centre de baixes presions molt estàtic.
En canvi, a latituds més baixes, el sol sí que hi incideix i al haver més energia passa l'efecte contrari formant-se una zona d'altes presions.
Entre ambdues zones i fruit del gradient bàric entre les altes i les baixes presions, es crea un corrent d'aire que flueix de les altes presions en direcció cap a les baixes presions, és a dir, de sud a nord. El que passa però, és que la mateixa rotació de la terra fa desviar aquest corrent d'aire cap a la dreta, creant així un corrent d'aire d'oest a est anomenat vòrtex polar.
En la següent imatge teniu la temperatura actual a uns 30000 metres i com podeu veure el màxim fred està centrat clarament al pol. Aquesta és la típica disposició d'un vòrtex polar enfortit:
A la troposfera ens trobem una cosa molt similar amb l'anomenat front polar que també és un corrent d'aire d'oest a est que separa el fred de latituds altes del calor de les més baixes.
De vegades, aquest front polar(JET) pateix ondulacions degudes a grans obstacles orogràfics(Himalaia o rocoses) o a diferències tèrmiques oceans-terra. Aquestes ondulacions reben el nom d'ones planetaries.
Aquestes ones planetaries, de vegades(no sempre) poden ascendre fins a entrar a la tropopausa i fins i tot poden acabar penetrant a l'estratosfera.
Quan aquestes ones planetaries penetren a l'estratosfera poden provocar que es debiliti el vòrtex polar que abans us he explicat el que era. Aleshores el que era un corrent d'aire d'oest a est, pot tornar-se neutre o fins i tot canviar de direcció i bufar d'est a oest. Quan aquest fenòmen es produeix per damunt dels 60ºN, és quan més probable és que es produeixi us escalfament súbit estratosfèric(CSE) amb el conseqüent debilitament del vòrtex polar.
En la següent imatge teniu el mapa de la situació actual del JET amb una marcada circulació zonal d'oest a est. El JET amb aquest circulació no pateix grans ondulacions:
Aquest fenòmen estratosfèric sol ser el precursor de que uns dies després de produir-se, es podueixin bloquejos troposfèrics a l'Atlàntic o al Pacífic. Aquests bloquejos son el primer avís del que al cap d'uns pocs dies esdevindrà amb una negativització dels índex AO i NAO. Resumint, vessament de fred polar cap a latituds més baixes i ondulacions marcades del JET trencant la típica circulació zonal.
En la gràfica següent podeu veure com a una 10Hpa entre els 65ºN i els 90ºN ara mateix l'estratosfera es manté molt freda tot i que al final de la línia vermella podeu observar com la baixada de temperatura com a mínim s'ha aturat:
Segons alguns estudis que s'han fet, en aquest tipus de situacions de CSE amb posterior negativització dels índex AO i NAO, a la Península Ibèrica s'observa un augment de fins a un 30% de la precipitació respecte quan això no passa. La mitjana de les temperatures màximes pateix una anomalia negativa respecte la mitjana climàtica i en canvi la de les mínimes pateix una anomalia positiva. Aquestes anomalies de temperatura s'expliquen per la major cobertura de núvols que es pateix en aquest tipus de situació.
Ara bé, aquest seria el comportament habitual de les temperatures en situacions de AO i NAO negatives sempre i quan no ens veiessim afectats per una entrada de fred contundent que és una possibilitat que augmenta en aquest tipus de situacions ja que el pol com us deia va vessant el fred cap a latituds més baixes. Si la disposició dels centres d'acció deguda a l'ondulació marcada del JET, és favorable, la fredorada pot atacar directament el sudoest Europeu afectant directa o indirectament la Penínsul Ibèrica, però de vegades no es així i tot el fred acava vessant cap al sudest Europeu. Això ja és questió de sort i ja s'escapa del control de tot el que us he explicat en aquest article.
I per acabar us deixo amb les previsions pels pròxims dies de la AO i la Nao. Sembla que volen anar-se fent més neutres i no ser ja tan positives com en els darrers dies. Sembla clar que a mitjans de la setmana vinent el JET patirà algunes ondulacions més remarcables i per tant estarem en disposició de tenir alguns canvis més destacables en el temps i sortir de l'ensopiment anticiclònic actual:
Entradas
0 Response to "ELS ESCALFAMENTS SÚBITS ESTRATOSFÈRICS"
Publicar un comentario