ELS ESPAGUETI
Abans que res, tranquils, que no vaig a parlar-vos de cuina italiana d'espaguettis. Vaig a explicar-vos una altra manera de mirar els models que de vegades pot ser fins i tot més efectiva a l'hora d'interpretar el mig i el llarg termini que no pas fent el seguiment dels models deterministes que més habitualment fem servir la majoria de nosaltres. Es tracta dels diagrames d'espaguetis!!!
Els diagrames d'espaguetis, no son més que la representació en un mapa dels diferents ensembles d'un mateix model. I això dels ensembles que carai és? Donç bé...Com tots sabeu, els models parteixen d'unes condicions inicials a partir de les dades obtingudes de les observacions i també en algunes de les sortides dels models sumant-li a més les dades del radiosondatge.
Les condicions inicials del model mai no poden ser perfectes per diversos motius. Entre ells, petits errors en les observacions ja sigui de condicions de temperatura, humitat, presió, etc. Però sobretot la imperfecció en les condicions inicials del model ve donada per que no es te cobertura d'observació sobre tot el planeta. És cert que hi ha multitud d'observatoris al món, però hi ha països que estan molt tancats al món degut a guerres o altres motius i gairebé no se n'obtenen dades d'aquelles zones. Tanmateix passa amb els mars i oceans, s'obtenen dades de les diferents boies que hi ha repartides en els mateixos, però faria falta molta més cobertura de boies per obtenir una informació més extensa.
En poques paraules i per que ens entenguem, les condicions inicials introduides en els models no son perfectes i per tant s'enten que el resultat que ens pugui donar el model tampoc ho serà. És per aquest motiu que a banda del que anomenem sortida principal del model i sabedors d'aquesta imperfecció inicial, podem perturbar mínimament i de forma aleatòria les condicions inicials del model i obtenir diferents resultats(ensembles). L'anàlisi del resultat en conjunt d'aquests ensembles plasmat sobre un mapa ens dona una configuració molt més estable pel que fa a la predicibilitat atmosfèrica i ens pot ajudar molt a intuir quina pot ser la disposició final dels centres d'acció en el mig i llarg termini dels models, cosa que si volem fer-ho amb la sortida principal del model, veurem que a cada sortida el model ens va canviant el panorama, amb els anomenats "bandazos".
Un cop explicat això anem a posar en pràctica l'anàlisi d'aquests diagrames per la situació actual i del que ens pugui venir. Penseu que cada ralleta del mapa és un ensemble diferent. com més juntetes estiguin les ralletes més clar te el model que el que diu serà exactament com ens ho diu. Si les ratlles esan més disperses, senyal de que el model no ho te massa clar.
Aquí teniu la situació actual i podeu veure com la cosa està molt clara(ratlles molt juntetes) per que estem en l'inici del model. He posat les lletres A i B per que us feu l'idea d'on s'ubiquen les altes i baixes presions en el mapa:
Passem al mapa de la matinada de dilluns on segueix estant tot molt clar exceptuant l'embossament que es tira sobre la Península Ibèrica. El model dubte entre situar l'embossament més a l'est o més a l'oest. D'aquí les ratlles que no estan totalment juntes:
Passem a dimarts matinada. Tot i que les ratlles de tot el mapa comencen a separa una mica, segueix el model tenint molt clar tot el conjunt i només dubte altra vegada en l'embossament del sud de la Península Ibèrica que com podeu veure es podria situar més a l'oest o més a l'est.
Ens n'anem ja a la matinada de dijous. Les ratlles comencen a estar ja més separades però en general tot sembla estar més que clar en tot el mapa fins aquest termini. L'Anticicló de les Açores ens abraçaria. Més a l'est o més a l'oest, però ens abraçaria.
Anem ja a la matinada de dissabte. Ja podem veure que la dispersió de les ratlles comença a ser important en molts punts del mapa però pel que fa a la nostra zona sembla força clar que l'anticicló deles Açores s'enretira cap a l'oest amb claretat a l'hora que apunta cap a nosaltres la zona més inestable ja abraçant França:
I ja en el llarg termini la dispersió és total si bé si us fixeu en la zona que he encerclat s'intueix perfectament que estaríem dins l'influència de la zona més inestable i freda que baixava pel nord i que no es veu per enlloc rastre de la zona Anticiclònica de les Açores. En definitiva, aquest model ens està dient exactament el mateix que l'Europeu.
Per acabar us poso el panell de tots els mapes dels espagueti per que veieu que a cada mapa que anem avançant, cada vegada la cosa es va dispersant més, fins arribar al de més llarg termini que com aquell qui diu, gairebé no podem ni veure el mapa de la dispersió existent:
En resum, si voleu analitzar a mig i llarg termini, aparqueu els deterministes i aneu als ensembles. En treureu força més profit!!!
Els diagrames d'espaguetis, no son més que la representació en un mapa dels diferents ensembles d'un mateix model. I això dels ensembles que carai és? Donç bé...Com tots sabeu, els models parteixen d'unes condicions inicials a partir de les dades obtingudes de les observacions i també en algunes de les sortides dels models sumant-li a més les dades del radiosondatge.
Les condicions inicials del model mai no poden ser perfectes per diversos motius. Entre ells, petits errors en les observacions ja sigui de condicions de temperatura, humitat, presió, etc. Però sobretot la imperfecció en les condicions inicials del model ve donada per que no es te cobertura d'observació sobre tot el planeta. És cert que hi ha multitud d'observatoris al món, però hi ha països que estan molt tancats al món degut a guerres o altres motius i gairebé no se n'obtenen dades d'aquelles zones. Tanmateix passa amb els mars i oceans, s'obtenen dades de les diferents boies que hi ha repartides en els mateixos, però faria falta molta més cobertura de boies per obtenir una informació més extensa.
En poques paraules i per que ens entenguem, les condicions inicials introduides en els models no son perfectes i per tant s'enten que el resultat que ens pugui donar el model tampoc ho serà. És per aquest motiu que a banda del que anomenem sortida principal del model i sabedors d'aquesta imperfecció inicial, podem perturbar mínimament i de forma aleatòria les condicions inicials del model i obtenir diferents resultats(ensembles). L'anàlisi del resultat en conjunt d'aquests ensembles plasmat sobre un mapa ens dona una configuració molt més estable pel que fa a la predicibilitat atmosfèrica i ens pot ajudar molt a intuir quina pot ser la disposició final dels centres d'acció en el mig i llarg termini dels models, cosa que si volem fer-ho amb la sortida principal del model, veurem que a cada sortida el model ens va canviant el panorama, amb els anomenats "bandazos".
Un cop explicat això anem a posar en pràctica l'anàlisi d'aquests diagrames per la situació actual i del que ens pugui venir. Penseu que cada ralleta del mapa és un ensemble diferent. com més juntetes estiguin les ralletes més clar te el model que el que diu serà exactament com ens ho diu. Si les ratlles esan més disperses, senyal de que el model no ho te massa clar.
Aquí teniu la situació actual i podeu veure com la cosa està molt clara(ratlles molt juntetes) per que estem en l'inici del model. He posat les lletres A i B per que us feu l'idea d'on s'ubiquen les altes i baixes presions en el mapa:
Passem al mapa de la matinada de dilluns on segueix estant tot molt clar exceptuant l'embossament que es tira sobre la Península Ibèrica. El model dubte entre situar l'embossament més a l'est o més a l'oest. D'aquí les ratlles que no estan totalment juntes:
Passem a dimarts matinada. Tot i que les ratlles de tot el mapa comencen a separa una mica, segueix el model tenint molt clar tot el conjunt i només dubte altra vegada en l'embossament del sud de la Península Ibèrica que com podeu veure es podria situar més a l'oest o més a l'est.
Ens n'anem ja a la matinada de dijous. Les ratlles comencen a estar ja més separades però en general tot sembla estar més que clar en tot el mapa fins aquest termini. L'Anticicló de les Açores ens abraçaria. Més a l'est o més a l'oest, però ens abraçaria.
Anem ja a la matinada de dissabte. Ja podem veure que la dispersió de les ratlles comença a ser important en molts punts del mapa però pel que fa a la nostra zona sembla força clar que l'anticicló deles Açores s'enretira cap a l'oest amb claretat a l'hora que apunta cap a nosaltres la zona més inestable ja abraçant França:
I ja en el llarg termini la dispersió és total si bé si us fixeu en la zona que he encerclat s'intueix perfectament que estaríem dins l'influència de la zona més inestable i freda que baixava pel nord i que no es veu per enlloc rastre de la zona Anticiclònica de les Açores. En definitiva, aquest model ens està dient exactament el mateix que l'Europeu.
Per acabar us poso el panell de tots els mapes dels espagueti per que veieu que a cada mapa que anem avançant, cada vegada la cosa es va dispersant més, fins arribar al de més llarg termini que com aquell qui diu, gairebé no podem ni veure el mapa de la dispersió existent:
En resum, si voleu analitzar a mig i llarg termini, aparqueu els deterministes i aneu als ensembles. En treureu força més profit!!!
Entradas
0 Response to "ELS ESPAGUETI"
Publicar un comentario