Recordant la Nevada.
Seguint l'exemple dels meus companys, he remenat l'arxiu per buscar les fotos de la històrica nevada.
Aquell dia vaig pujar a Montjuic i desde el castell vaig començar a gaudir d'una intensitat poc habitual.
Un cop vaig veure que agafava al terra, vaig deixar el castell i vaig fer el Camí del Mar, disfrutant de la contradictoria visió del punt més càlid de Barcelona cobert per la neu.
El veritable espectacle va començar quan era prop del Mirador del Migdía, la imatge de dalt correspón a la Caseta del Migdía en el moment en que va començar la màxima intensitat i els primers llamps i trons.
Mentre deixava la part alta de la muntanya a contracor i per prudència, no donava credit a l'intensitat i el tamany dels flocs, Barcelona començava a escriure un episodi que entraría de plé a la seva història meteorològica.
El telefèric de Montjuic, semblava unes cabines de pista d'esquí en un paratge d'alta muntanya i en sortir de la zona del castell l'acumulació de neu ja havía tallat algun carrer.
Vaig disfrutar una passejada pels jardins de la muntanya, fent fotos com un boig, mentre baixava vaig veure que la cota era 0.
.JPG)
La última imatge correspón al parc de Joan Miró, on es podien apreciar les branques dels arbres torçades pel pes de la neu.
En definitiva, un dia històric i que agrada recordar, sobretot en aquets dies de sopor meteorològic.
Aquell dia vaig pujar a Montjuic i desde el castell vaig començar a gaudir d'una intensitat poc habitual.
Un cop vaig veure que agafava al terra, vaig deixar el castell i vaig fer el Camí del Mar, disfrutant de la contradictoria visió del punt més càlid de Barcelona cobert per la neu.
El veritable espectacle va començar quan era prop del Mirador del Migdía, la imatge de dalt correspón a la Caseta del Migdía en el moment en que va començar la màxima intensitat i els primers llamps i trons.
Mentre deixava la part alta de la muntanya a contracor i per prudència, no donava credit a l'intensitat i el tamany dels flocs, Barcelona començava a escriure un episodi que entraría de plé a la seva història meteorològica.
El telefèric de Montjuic, semblava unes cabines de pista d'esquí en un paratge d'alta muntanya i en sortir de la zona del castell l'acumulació de neu ja havía tallat algun carrer.
Vaig disfrutar una passejada pels jardins de la muntanya, fent fotos com un boig, mentre baixava vaig veure que la cota era 0.
.JPG)
La última imatge correspón al parc de Joan Miró, on es podien apreciar les branques dels arbres torçades pel pes de la neu.
En definitiva, un dia històric i que agrada recordar, sobretot en aquets dies de sopor meteorològic.
Entradas
0 Response to "Recordant la Nevada."
Publicar un comentario