LA CORRENT DEL GOLF. PART I (GULF STREAM)
Què és el corrent del Golf (Gulf Stream)?
Imaginem per un moment un riu d'uns mil quilòmetres d'ample i 100 metres de profunditat. Això és unes 500 vegades el cabal del riu Amazones a la seva desembocadura. Uns 80 milions de m3 / s. Això és en essència el que circula independentment dins de l'Oceà Atlàntic com si fos una cinta transportadora d'energia en forma líquida. El recorregut que fa el podem veure a la figura 1.1 que tenim sota aquestes línies. Observarem que aquesta circula al llarg de milers de quilòmetres passant a prop dels continents i una part d'ella ho fa per la part est de l'oceà Atlàntic (Costa Oest del continent Europeu) que és la que ens afecta i de la qual parlarem aquí .
Fig. 1.1
.jpg)
Com funciona? Per què es mou aquesta quantitat colossal d'aigua sempre en la mateixa direcció i com es retroalimenta?
La resposta es compon de diversos elements; temperatura de l'aigua, salinitat i vent, el que anomenem efecte Thermohalino.
Aquests grans rius o cintes transportadores d'energia són les que influeixen en el clima d'aquest lloc i alhora en els fenòmens meteorològics de la zona, transportant aquesta energia en forma de calor o de fred. Quan les aigües transportades pel Corrent del Golf arriben als Mars Nòrdics, la temperatura baixa, si abans era de 10 º C aproximadament al paral · lel 50 graus N, passa a tenir uns 3 graus en el paral · lel 65 N. (figura 1.3), En refredar l'aigua, fa que per contracció, la seva densitat sigui més alta i acabi enfonsant-se, deixant a la vagada que l'aigua del sud vagi ocupant el seu espai.
Veiem a la figura 1.1 en color vermell que l'aigua calenta que ens arriba de la zona Equatorial passa davant de les costes d'Europa, segueix el seu camí cap al Nord (Groenlàndia) i és aquí on es refreda (color blau de la figura 1.1) , Passa aquest cop davant de les costes dels EUA baixant cap al Sud d'aquest continent, així començar el seu recorregut una altra vegada en forma de bucle tancat. També influeixen altres factors que descriurem més endavant.
Fig. 1.3
En què ens afecta que passi a prop la part calenta o freda del corrent?, I el vent?
A diferència de l'aire, l'aigua és un element que li costa molt emmagatzemar l'energia i pel mateix efecte li suposa molt temps desfer-se'n. Podríem posar l'exemple d'una olla d'aigua acabada escalfada i un ventilador d'aire calent, ara imaginem que apaguem els dos aparells al mateix temps i de seguida notarem que la influència de l'aire en el nostre cos desapareix però l'aigua calenta de l'olla roman durant un llarg període de temps, fins i tot al cap de molta estona l'aigua encara presenta una lleugera temperatura superior al original abans de haver-la posat a la calor.
Sabem que existeixen unes línies imaginàries anomenades latitud, i aquesta ens diu que ara la ciutat de La Corunya està a la mateixa latitud que Boston o Lisboa de Nova York però no obstant això tenim la constància que a Boston la neu i les àmplies temperatures sota zero és la gran protagonista durant mesos d'hivern, cosa que no passa a la Corunya. Això en part és a causa de la influència d'aquestes aigües a diferents temperatures.
Els patrons de vents generals ens diuen, com veuen a la figura 1.2, que en la nostra latitud, aproximadament entre els quals comprèn 30 i 60 graus predominen els vents de l'Oest, és a dir, en el continent Europeu serien de Mar cap a terra.
Fig. 1.2
Vist això i sabent que la part més càlida del corrent del Golf passa al costat de les costes d'Europa no és molt difícil comprendre que les temperatures i el clima en general a la part més occidental del continent, sigui "benigne" per a la latitud en la que ens trobem gràcies als vents d'oest que ens afecten directament ja que aquests arrosseguen literalment la temperatura que roman a la superfície del Mar
La pregunta és, i si el corrent deixa de funcionar?
Sabem que el gel és aigua dolça, la seva fosa provocaria una dessalinització de l'aigua superficial marina i un debilitament de l'enfonsament i de la circulació termohalina. Algunes estimacions indiquen que entre 1965 i 1995 un flux extra equivalent a 19.000 quilòmetres cúbics d'aigua dolça va arribar als Mars Nòrdics procedent del gel de l'Àrtic.
El corrent s'alentiria i l'aportació d'aigua freda la aniria refredant amb el posterior refredament del continent Europeu, entre d'altres. Contra més ràpid augmenti la temperatura i es vagin desfent els Pols, abans entrarem en l'efecte contrari.
És curiós que tenint l'escalfament global a sobre nostre no es parli d'aquest efecte rebot lògic.
Daniel Roses,
Entradas
0 Response to "LA CORRENT DEL GOLF. PART I (GULF STREAM)"
Publicar un comentario