En busca de la sortida del sol

La actual situació meteorològica no deixa de ser força interesant pel que fa a precipitacions, pluja, calamarça, calabruix, neu... I és molt normal que provoqui expectació la brutal entrada de vent de l´est- nord-est que ens ha visitat aquests dies al nostre litoral. La mar és la protagonista. Aixó està molt bé i jo me, n alegro de que la majoria dels barcelonins facin un gir de 180º i, al menys per una vegada, se interessin per aquesta oblidada massa d´aigua salada que tenen davant de casa. Llàstima que no podem fer molta festa: han hagut pèrdues humanes en aquest temporal, una llevantada en que els homes de mar més curtits els hi costa trobar una de tant devastadora.
Ara que es comença a fer balanç del que ha passat, hom es pregunta: Per què una escullera, com per exemple la del nostre Port Olímpic, no ha estat capaç de contenir les onades i els cop de mar han passat per sobre moltes vegades? Per què les esculleres sumergides que hi ha a poques braçes de l´escullera de llevant no han cumplit en una de les seves principals funcions, aturar les fortes onades de mar de fons que acompanyen els efectes del temporal?
La resposta a la 1ª pregunta, sempre en la meua opinió i en la d´ altres persones relacionades amb la mar, és que aquest temporal ha estat brutal. Feia molts anys que no es veia un de igual i costarà (espero) que es repeteixi. Ja sé que sona a excusa barata, però és que quan la força de la mar es demostra d´aquesta manera, per molts invents arquitectònics que l´home posi bora la mar, ella sempre ens demostrarà qui és el més fort...
Pel que fa a la resposta a la 2 questió, potser primer caldria saber una mica quina és la funció d´una escullera sumergida. El propòsit de sumergir blocs de pedra sota l´aigua fins formar un llarg mur submarí a pocs metres de la sorra seca no és altre que intentar minvar la força de les onades contra terra i evitar perdre l´estat actual de les platges, a més de crear un ecosistema marí ideal per formar biotops a partir de un medi format per la mà del home. En el cas que ens toca parlar avui, aquesta mena d´espigons sota l´aigua fan una tasca de 'muralles' per aturar les típiques grans ones allevantades... aquestes ones que tan heu fotografiat i gravat aquests dies. Una onada profunda, que arrenca la pradera d´alga i planta submarina, com és el cas de la posidonia transoceanica, escasa a les nostres costes tot i que val a dir que els temporals no són la causa primordial en la seva dessaparició. Una onada capàç de arrossegar pedres i no cal dir la sorra del fons marí com és en el cas del que tenim a Barcelona. Què a passat doncs en aquest episodi de fenòmen meteorològic marí per que no actui la escullera sumergida? ja us ho podeu imaginar: tota la sorra que han aixecat les fortes onades han tapat literalment aquest mur submarí, arrodonint-lo fins formar una improvisada 'duna' subaquàtica, tot anul.lant els seus efectes de contenció.
Queda un cop més demostrat que el poder de la natura sobre la Mediterrània està per sobre de la previsió humana. A tots ens toca apendre una mica més cada dia d´aquests fenòmens.
A la foto superior, mostro una imatge del meu arxiu. És una foto que vaig fer a l´escullera més antiga d´aquesta part del mare nostrum. Es tracta del dic que vàren construir els nostres avantpassats grecs quan van trepitjar la platge d´Empuries, fa més de 2000 anys. Allí la teniu... aguantant vents, cops de mar i erosió marina... desafiant als déus poderosos que amaga la mar...
Aguantaràn també dos mil.lennis més les esculleres dels nostres ports?

david fluxà www.midamazul.blogspot.es