EL VI I LA METEREOLOGIA
INTRODUCCIÒ
Llegint nomès el titol, no sembla que aquests dos “productes” hagin de tenir gaire rel.laciò però la cosa es totalment diferent.
El vi, aquesta gran beguda descoberta fa uns 5000 anys entre les zones del Mar Caspi i el Mar Negre es una de les mes apreciades arreu del mon; a casa nostra va ser introduida pels romans quan pertanyiem als seus dominis. L’anomenat “or vermell” o “sang de deu” te una historia molt interesant, però sobretot un procès d’elaboraciò desde els seus incis, quan ecara es raim, molt curios i complicat.
Es pot dir que el vi depen exclusivament i com a factor principal de la metereologia.
GEOGRAFIA DE CULTIU AL MON
Doncs be, anem pel principi: el raim es cultiva arreu del mon, però sempre dins de dues franjes força delimitades a l’hemisferi nord i al sud, segons el mapa que podeu veure a continuaciò : les franjes compreses entre les x (aproximadament) son les arees on es cultiva raim, fora d’aquestes no es pot cultivar aquesta fruita, degut a les condicons climatiques, inviables totalment per la producciò.
Doncs be, dintre d’aquestes zones, hi ha moltes “subzones” clasificantles com a tals depenen la qualitat del raim i en consequencia dels vins i cadascuna directament rel.lacionada amb la metereologia amb la qual es afectada.
Les zones del mon on millors cepes es cultiven, son Nortamerica,, l’Europa Mediterránea, paisos centrals de Sudamérica (Xile i Argentina), Sudáfrica i Australia (on diuen que es produeixen els millors vins delmon).
FACTORS CLIMATICS NECESARIS DE PRODUCCIÒ.
El raim necesita , com a norma general un clima ben marcat per a cada estaciò, a l’hivern molt fred, sense arrivar a ser extrem, a la primavera força pluja, sense arrivar a ser excesiva, l’estiu calid i sec i una tardor que aporti tambè pluviositat: amb aquests factors ja podem aconseguir conrear vinyes de raim i a partir d’aquí, ja hem de buscar dins de les anomenades “subzones”, arees mes petites i limitades que seràn les que ens donaràn els millors fruits per aconseguir els millors caldos.
L’explicaciò d’aquestes necesitats, es que a l’hivern l’arbre està sense fulles i el fred el “conserva”, la pluja de la primavera obviament el farà florir i desprès donar pas al fruti que anirà creixent; l’estiu, l’epoca de la maduraciò ha de ser sec perque no convè que el raim s’ompleni amb massa aigua ni s’ofegui; el raim ha de tenir la mida justa doncs en cas contrari, si es queda petit per falta d’aigua, serà massa dolç i per tant el vi resultant serà massa fort; hi ha una rel.laciò directe entre grau de dolçura del fruit i volum d’alcohol que tindrà el vi resultant, per això la maduraciò ha de ser l’optima.
El raim negre es el mes consumit i el mes apreciat, així com le que te mes varietats
Dins la peninsula iberica, trobem 3 zones diferenciades de conreu , clasificaciò que be donada pel clima en que es produeix la fruita.
Zones de producciò viticola a Espanya
-Clima atlantic: parlem basicament de la zona de Galicia, on es produeix basicament vi blanc (el famos albariño) o al Pais Vasc (el conegut xacolí); zones molt plujoses amb temperatures que a l´hivern no son excesivament freds i els estius tampoc son gaire secs ni calurosos, clima idela per al raim blanc amb que es produeixen aquests vins.
-Clima continental: afecta al centreEspanya i aquí tenim una subdivisò:
*Centre nord: hiverns freds, primaveres plujoses i estius força secs, amb poca humitat,; tot junt fa que el raim en aquesta zona trigui mes a madurar i es converteixi en la millor zona per aconseguir bons fruits i per tant bons vins: parlem de zones com El Bierzo, a Lleò, la Ribera del Duero per tots coneguda, Somonteno a l’Alt Aragò o Lleida, amb els famosos Raimats
*Centre sud: les temperatures globals solen ser una mica mes altes, tan a l´hivern com a l’estiu, les plujes tambè acsotumen a ser inferiors i les oscilacions entre temperatures minimes i maximes potser son mes petites que a la zona anterior; això fa que el raim no tingui tanta qualitat i les zones productives mes conegudes, com Madrid, Valdepeñas (Toledo), Extremadura o la Mancha, botinguin caldos de menor qualitat i prestigi; cas a part es la zona d’Andalucia on la producciò ja es diferent, utilitzant un tipus de raim especial, mes sofert d’on s’obtenen els famosos finos.
-Clima Mediterrani: hiverns suaus, estius calurosos , humitats altes i plujes suficients (en una temporada normal) ; aquí trobem les zones, o tambè podem anomenarles “Denominacions d’Origen” com serien l’Empordà. Alella, Penedès, Conca de Barberà, Valencia, Jumilla (Murcia) o Benissalet (Illes Balears)
-Conjunciò dels 3 climes: a mes a mes, hi ha una franja on conflueixen els 3 climes, la zona on es consegueix el millor raim i per tant els millors vins: el triangle format per la zona de La Rioja, Navarra i Cariñena (Aragò): aquí es produeix una barreja del millor de cada subclima i amb això s’aconsegueix produir en les millors condicions materia prima de primera quailtat.
Us preguntareu com afecta el clima mediterrani en aquesta zona: doncs molt senzill: a l’igual que a l’hivern el riu Ebre canalitza molt be el fred durant el seu recorregut, el mateix riu fa el mateix per reconduir “riu amunt” les caracterisitques del clima mediterrani
Son tan variades les condicions en cada zona, que trobem divisions i subdivisions fins i tot en la mateixa comarca o area; per exemple, dintre la Rioja, s’han dividit dues zones anomenades Rioja Alta i Rioja Baja, separadas no gaires kilometres: perque?, doncs la Riojan Alta es el punt estrategic del pais per rebre el mes bo de cada clima, el millor de la metereologia i així es contrasta en els vins finals. Degut això, i per no desprestigira alguns vins de la mateixa Denominaciò d’origen, es prohibeix per la mateixa “empresa” etiquetar les botelles amb Rioja Alta o Baja, senzillament nomès veureu “Rioja”.
CONSERVACIÒ DELS VINS:
Be, aquest capitol ja no depen de les condicions metereologiques, però si de les ambientals que els productors li donin a l’entorn on es “maduren”.
*Humitat estable i alta, un 75% aproximadament
*Ventilaciò: força, necesita un espai on no si acumulin olors i corri l’aire per evitar estancaments o saturacions de l’ambient.
Hi ha molts altres requisits, però d’ambientals aquests son els 3 basics.
En fi, nomès he volgut comentar l’afectaciò climática a l’hora de cultivar el raim, però la creaciò del vi tindria una segona part que seria la transformaciò del raim cap a la beguda en cuestiò, molt llarg e interesant, però ja fora de l’ambit metereologic.
EL FUTUR
Any rere any, i un copm analitzada la temporada anterior, es clasifican les “anyades”de dolentes fons a excelents. L’ultima considerada com a molt bona es va donar l’any 2005; la cusa de que desde aleshores no s’hagin aconseguit collites molt bones o excel.lents es deu segons dieun els entesos, al canvi climatic. La progresiva desertitzaciò i escalfament, fa que les zones cultivables de raim vagin minvant o desapareixent de sud a nord per una banda, i per un altre al ploure menys, el raim no creix tants, i, com he comentat abans, queda mes petit i dolç per lo que els vins resultants cada cop son mes forts en nivell d’alcohol.
Si tot això es cert o no, ho veurem o sabrem d’aquí uns quants anys!
Espero us hagi agradat aquests reportatge.
atges tretes de la wikipedia
Entradas
0 Response to "EL VI I LA METEREOLOGIA"
Publicar un comentario