LA METEREOLOGIA A CALELLA DE PALAFRUGELL
Bona nit; l'associaciò d'amics i veins de Calella em va encarregar un reportatge sobre la metereologia a Calella de Palafrugell per la revista "Es Codol" que es publica trimestralment; l'encarrec em va fer molta il.lusiò doncs es el meu primer "reportatge" escrit i que es publicarà en una revista; desprès de fer-lo i refer-lo, ja l'he enviat i m'agradaria molt que el llegisiu i em donesiu la mes sincera opiniò, per be o per dolent, us demano sinceritat viam que us sembla.
Gracies
LA METEREOLOGIA A CALELLA
Situem geograficament el nostre poble (em permetreu que el faci meu encara que sigui de Barcelona, per la d’anys que fa que vinc i l’estimaciò que li tinc); es troba totalment encarat a sud, franquejat per Llafranc i pel cap de Sant Sebastià per un costat i el cap de Planes per l’altre; cap a l’interior, la planicia fins Palafrugell i darrera la serra de les Gavarres, no gaire influyent per tenir alçades de no mes de 300 metres.
Tot això ja ho debeu saber, no vull donar classes de geografia, però aquestes dades son basiques per coneixer algunes de les caracteristiques mes importants a l’hora de parlar de metereologia.
Calella està situada en una de les comarques mes seques de Catalunya encara que no ho sembli; els últims 4 anys els registres de pluja anual no han superat els 350 litres, xifra que es queda curta si ho comparem amb els 500-600 que cauen a Barcelona per exemple o els 1000 que poden caure en molts punts del Pirineu. L’Alt I Baix Empordà han patit durant aquest temps la disminució de formació de perturbacions mediterranees que son les que poden portar mes pluges, i al mateix temps si han rebut la visita continua de fronts atlántics que ens arriven desgastats, aixuts, amb molt núvol però amb poca aigua que precipitar.
Això no vol dir que no tinguem episodis de plujes i de temps sever, sense anar gaire lluny, la gran llevantada de Sant Esteve del 2008, la nevada del passat 8 de Març que va deixar uns 8 centimetres de gruix de neu, les mes de 10 hores de pluja del passat 24 de setembre, o l’ultim temporal del pont del Pilar d’aquest any; fenomens que cada cop semblen mes puntuals, mes espaiats, pero que ens recorden que el Mediterrani es una capsa “metereologica” de sorpreses; parlar per això del famos “canvi climatic” com a causa efecte no crec sigui l’explicaciò mes llogica, potser d’aquí 100 o 200 anys en podrem treure conclusions (jo no per descomptat). Ara mateix es parla de “cicles” naturals del clima.
La neu a Calella es presenta de mitja un cop l’any generalment amb intenistat i quantitat febles, exceptuant alguns episodis de temporal com els de gener de 1986 quan van caure 40 cmts. de neu, o el mes recent del mes de Març amb registres de fins a 10 cmts. i força destroces en l’arbrat de la zona.
Els temporals de llevant son actualment menys frequents, però molt intensos; recordat el de setembre de 1983 que va devastar gran quantitat d’embarcacions que encara suraven a les boyes o el tambè recent de Sant Esteve de 2008, el mes dur que es recorda en molts anys i del qual hem pogut veure infinitat d’imatges i grabacions.
Be, si parlem ja dels fenomens mes habituals que ens afecten, i en els que hem vull centrar mes detingudament, hem de mencionar i amb majuscules, els vents, i dos en concret::
· la tramuntana: es el vent de nord, el que neixent a la zona dels Alps, atravessa el sudest de França, i entra pels Pirineus afectant al litoral gironí; sol ser un vent sec, fred a l´hivern, i reescalfat els mesos d’estiu; durants els mesos freds, podem tenir entrades de nord intenses i duraderes, amb rafegues que es poden acostar als 100 km/h; es un vent que sol netejar el cel de nuvols , deixar un ambient sec i net, i al mateix temps fred i desagradable; quan bufa forta, es normal veure molt poca gent pel carrer i provocar alteracions en l´humor, conducta i salud de les persones; d’aquí surt la dita de que “els de l’empordà estan tocats per la tramuntana”; en canvi al mesos mes atemperats, la tramuntana es molt mes suau i calida i fins i tot molts cops acostuma a quedar relegada del Cap de Begur cap amunt; a mes, es pot presentar tambè en dos variants, la tramuntana amestralada de noroest, mes freda i traidora i la tramuntana agregalada de nordest, mes humida i nubolosa.
· el garbi o llebeig: girem la truita, parlem del vent del sudoest que arrenca al mar, mes humit i força fresc, la marinada que en diuen terra endins; el mes curios d’aquest vent es que te “horari”; els que gaudim de l’estiu a Calella, el solem veure arrivar despres de dinar i fins la posta de sol no vol marxar; la dita que ressa “el garbi a les set a dormir” es ja una antiqualla, la seva intensitat sol ser variable, però quan bufa fort es un vent molt molest, massa fred fins i tot a l’estiu.
Aquests dos vents tambè tenen una influencia oposada al mar, i aquí es quan te importancia la situaciò geografica del poble, la tramuntana ens deixa una primera linea costanera calmada, plana i molt placida, que dona una sensaciò de pau i tranquilitat poc habitual amb ventades; probeu d’anar a la platja un dia de tramuntana, es tot un plaer; el garbí en canvi per poc que bufi ja altera el mar, el deixa lleig, mal navegable i encrespat, es en general desagradable.
Ara si que puc situar Calella en un microclima curios i causat justament per aquets dos vents; el poble es troba situat sovint en un , diguem “encreuament” ,“xoc” o “conflicte” de les dos forces; aquest fenomen s’anomena “rebuf” i molts cops el que provoca es la formaciò de nuvolades i fins i tot plujes o tempestes, degut a la confluencia d’aire fred del nord i aire mes calid i humid del sud; sol ser mes frequent a la zona de la Selva o fins i tot Maresme, però quan la tramunatan no es prou forta per arrivar a latituds inferiors, podem observar per la zona aquests fenomen.
Si algu vol saber mes detalls i curiositats sobre aquests vents, us recomano llegir els escrits de l’escriptor per excel.lencia de Palafrugell, en, Josep Pla, en el seu llibre “el vent de garbí i la tramontana (assaig sobre la metereología del país)” escrit el 1967.
I per qui vulgui aprofundir mes sobre dades, registres i episodis metereologics, la xarxa està repleta de webs i blogs de caire meteo on buscar i remenar
Situem geograficament el nostre poble (em permetreu que el faci meu encara que sigui de Barcelona, per la d’anys que fa que vinc i l’estimaciò que li tinc); es troba totalment encarat a sud, franquejat per Llafranc i pel cap de Sant Sebastià per un costat i el cap de Planes per l’altre; cap a l’interior, la planicia fins Palafrugell i darrera la serra de les Gavarres, no gaire influyent per tenir alçades de no mes de 300 metres.
Tot això ja ho debeu saber, no vull donar classes de geografia, però aquestes dades son basiques per coneixer algunes de les caracteristiques mes importants a l’hora de parlar de metereologia.
Calella està situada en una de les comarques mes seques de Catalunya encara que no ho sembli; els últims 4 anys els registres de pluja anual no han superat els 350 litres, xifra que es queda curta si ho comparem amb els 500-600 que cauen a Barcelona per exemple o els 1000 que poden caure en molts punts del Pirineu. L’Alt I Baix Empordà han patit durant aquest temps la disminució de formació de perturbacions mediterranees que son les que poden portar mes pluges, i al mateix temps si han rebut la visita continua de fronts atlántics que ens arriven desgastats, aixuts, amb molt núvol però amb poca aigua que precipitar.
Això no vol dir que no tinguem episodis de plujes i de temps sever, sense anar gaire lluny, la gran llevantada de Sant Esteve del 2008, la nevada del passat 8 de Març que va deixar uns 8 centimetres de gruix de neu, les mes de 10 hores de pluja del passat 24 de setembre, o l’ultim temporal del pont del Pilar d’aquest any; fenomens que cada cop semblen mes puntuals, mes espaiats, pero que ens recorden que el Mediterrani es una capsa “metereologica” de sorpreses; parlar per això del famos “canvi climatic” com a causa efecte no crec sigui l’explicaciò mes llogica, potser d’aquí 100 o 200 anys en podrem treure conclusions (jo no per descomptat). Ara mateix es parla de “cicles” naturals del clima.
La neu a Calella es presenta de mitja un cop l’any generalment amb intenistat i quantitat febles, exceptuant alguns episodis de temporal com els de gener de 1986 quan van caure 40 cmts. de neu, o el mes recent del mes de Març amb registres de fins a 10 cmts. i força destroces en l’arbrat de la zona.
Els temporals de llevant son actualment menys frequents, però molt intensos; recordat el de setembre de 1983 que va devastar gran quantitat d’embarcacions que encara suraven a les boyes o el tambè recent de Sant Esteve de 2008, el mes dur que es recorda en molts anys i del qual hem pogut veure infinitat d’imatges i grabacions.
Be, si parlem ja dels fenomens mes habituals que ens afecten, i en els que hem vull centrar mes detingudament, hem de mencionar i amb majuscules, els vents, i dos en concret::
· la tramuntana: es el vent de nord, el que neixent a la zona dels Alps, atravessa el sudest de França, i entra pels Pirineus afectant al litoral gironí; sol ser un vent sec, fred a l´hivern, i reescalfat els mesos d’estiu; durants els mesos freds, podem tenir entrades de nord intenses i duraderes, amb rafegues que es poden acostar als 100 km/h; es un vent que sol netejar el cel de nuvols , deixar un ambient sec i net, i al mateix temps fred i desagradable; quan bufa forta, es normal veure molt poca gent pel carrer i provocar alteracions en l´humor, conducta i salud de les persones; d’aquí surt la dita de que “els de l’empordà estan tocats per la tramuntana”; en canvi al mesos mes atemperats, la tramuntana es molt mes suau i calida i fins i tot molts cops acostuma a quedar relegada del Cap de Begur cap amunt; a mes, es pot presentar tambè en dos variants, la tramuntana amestralada de noroest, mes freda i traidora i la tramuntana agregalada de nordest, mes humida i nubolosa.
· el garbi o llebeig: girem la truita, parlem del vent del sudoest que arrenca al mar, mes humit i força fresc, la marinada que en diuen terra endins; el mes curios d’aquest vent es que te “horari”; els que gaudim de l’estiu a Calella, el solem veure arrivar despres de dinar i fins la posta de sol no vol marxar; la dita que ressa “el garbi a les set a dormir” es ja una antiqualla, la seva intensitat sol ser variable, però quan bufa fort es un vent molt molest, massa fred fins i tot a l’estiu.
Aquests dos vents tambè tenen una influencia oposada al mar, i aquí es quan te importancia la situaciò geografica del poble, la tramuntana ens deixa una primera linea costanera calmada, plana i molt placida, que dona una sensaciò de pau i tranquilitat poc habitual amb ventades; probeu d’anar a la platja un dia de tramuntana, es tot un plaer; el garbí en canvi per poc que bufi ja altera el mar, el deixa lleig, mal navegable i encrespat, es en general desagradable.
Ara si que puc situar Calella en un microclima curios i causat justament per aquets dos vents; el poble es troba situat sovint en un , diguem “encreuament” ,“xoc” o “conflicte” de les dos forces; aquest fenomen s’anomena “rebuf” i molts cops el que provoca es la formaciò de nuvolades i fins i tot plujes o tempestes, degut a la confluencia d’aire fred del nord i aire mes calid i humid del sud; sol ser mes frequent a la zona de la Selva o fins i tot Maresme, però quan la tramunatan no es prou forta per arrivar a latituds inferiors, podem observar per la zona aquests fenomen.
Si algu vol saber mes detalls i curiositats sobre aquests vents, us recomano llegir els escrits de l’escriptor per excel.lencia de Palafrugell, en, Josep Pla, en el seu llibre “el vent de garbí i la tramontana (assaig sobre la metereología del país)” escrit el 1967.
I per qui vulgui aprofundir mes sobre dades, registres i episodis metereologics, la xarxa està repleta de webs i blogs de caire meteo on buscar i remenar
Entradas
0 Response to "LA METEREOLOGIA A CALELLA DE PALAFRUGELL"
Publicar un comentario