UN "LLAMPEC" A ISLÀNDIA (8): JÖKULSÁRLÓN
Ens llevem a les vuit: comença un nou dia. Esmorzem bé per a prendre noves forces de cara a la jornada que ens espera, que, pels plans que ens explica la nostra guia, promet i molt.
Afora el cel està completament ennuvolat i cal que ens posem les jaquetes perquè fa una mica de fred. Carreguem les nostres motxilles a la furgoneta i reemprenem la marxa, encara amb la son als nostres ulls.
Tornem a prendre la Hringvegur en direcció est, tot vorejant la glacera Vatnajökull fins arribar, una hora i mitja després de la partida, al llac glaciar més gran de tota Islàndia: Jökulsárlón, un llac de recent creació natural (existeix fa apenes uns 75 anys). Per a tenir una idea, un llac glaciar és el que s'origina quan les aigües ocupen el buit ocasionat per l'erosió del terreny que fan les glaceres.
A tall d'anècdota, a Jökulsárlón, s'hi han rodat pel.lícules com ara: Tomb Raider, Batman begins, i dues de la saga de James Bond: Muere otro día i Panorama para matar.
La sortida de Jökulsárlón s'hi troba només passar un pont de la Hringvegur que separa el riu,de minsa llargària, que vessa les aigües del llac al mar.
Aparquem la furgo en un monticle des d'on divisem de nou blocs de gel, de totes les mides possibles, despresos de la glacera que recorren molt lentament el seu peregrinatge cap el mar.
Entre foto i foto observo la presència d'un xatrac àrtic, amb els seus característic bec vermell i capellet negre. Llàstima que no vaig poguer fotografiar-ho!
A Jökulsárlón hi ha la possibilitat de visitar el llac mitjançant uns vehicles amfibis que s'hi endinsen, mentre una guia, en un perfecte anglès, et fa cinc cèntims de les seves característiques. La Teresa decideix pujar-hi. Jo m'estimo més continuant fent-hi fotos tot passejant per la seva riba.
...La Teresa ho aprofita per a gravar diversos videos, entre ells aquest:
Passada més de mitja hora d'excursió, ens dirigim cap el veí mar, creuant primer el pont metàl.lic de la Hringvegur que ja us he esmentat abans.
Quan hi arrivem, els "Ooooooooooh!" de tots nosaltres donen fe de l'espectacle que observem: centenars de trossos de gel, petits icebergs, alguns que suren cap a mar endins, mentre que d'altres arriben a la platja de sorra negra per a morir, a poc a poc, fosos:
...n'hi havia que prenien les formes més capricioses:
...i d'altres tenien una mida important:
Al final d'aquest video, per pocs segons, hi podeu veure els trossets de gel escampats per la riba de la platja:
Passem una bona estona disfrutant d'aquest veritable espectacle natural. Però,a contra cor, tornem a la furgo : hem de continuar la ruta...
Afora el cel està completament ennuvolat i cal que ens posem les jaquetes perquè fa una mica de fred. Carreguem les nostres motxilles a la furgoneta i reemprenem la marxa, encara amb la son als nostres ulls.
Tornem a prendre la Hringvegur en direcció est, tot vorejant la glacera Vatnajökull fins arribar, una hora i mitja després de la partida, al llac glaciar més gran de tota Islàndia: Jökulsárlón, un llac de recent creació natural (existeix fa apenes uns 75 anys). Per a tenir una idea, un llac glaciar és el que s'origina quan les aigües ocupen el buit ocasionat per l'erosió del terreny que fan les glaceres.
A tall d'anècdota, a Jökulsárlón, s'hi han rodat pel.lícules com ara: Tomb Raider, Batman begins, i dues de la saga de James Bond: Muere otro día i Panorama para matar.
La sortida de Jökulsárlón s'hi troba només passar un pont de la Hringvegur que separa el riu,de minsa llargària, que vessa les aigües del llac al mar.
Aparquem la furgo en un monticle des d'on divisem de nou blocs de gel, de totes les mides possibles, despresos de la glacera que recorren molt lentament el seu peregrinatge cap el mar.
Entre foto i foto observo la presència d'un xatrac àrtic, amb els seus característic bec vermell i capellet negre. Llàstima que no vaig poguer fotografiar-ho!
A Jökulsárlón hi ha la possibilitat de visitar el llac mitjançant uns vehicles amfibis que s'hi endinsen, mentre una guia, en un perfecte anglès, et fa cinc cèntims de les seves característiques. La Teresa decideix pujar-hi. Jo m'estimo més continuant fent-hi fotos tot passejant per la seva riba.
...La Teresa ho aprofita per a gravar diversos videos, entre ells aquest:
Passada més de mitja hora d'excursió, ens dirigim cap el veí mar, creuant primer el pont metàl.lic de la Hringvegur que ja us he esmentat abans.
Quan hi arrivem, els "Ooooooooooh!" de tots nosaltres donen fe de l'espectacle que observem: centenars de trossos de gel, petits icebergs, alguns que suren cap a mar endins, mentre que d'altres arriben a la platja de sorra negra per a morir, a poc a poc, fosos:
...n'hi havia que prenien les formes més capricioses:
...i d'altres tenien una mida important:
Al final d'aquest video, per pocs segons, hi podeu veure els trossets de gel escampats per la riba de la platja:
Passem una bona estona disfrutant d'aquest veritable espectacle natural. Però,a contra cor, tornem a la furgo : hem de continuar la ruta...
Entradas
0 Response to "UN "LLAMPEC" A ISLÀNDIA (8): JÖKULSÁRLÓN"
Publicar un comentario