En busca de la sortida del sol

Alguns estius, la sequera i la calor han estat realment excepcionals, afectant la vegetació i establint les condicions favorables per als grans incendis.

L’any 1994, amb una temperatura mitjana anual dos graus per sobre de la mitjana històrica i amb 27 dies d’estiu amb temperatures superiors als 35ºC i 94 dies superiors als 30, ha estat, amb molta diferència, l’any més càlid del segle XX a Manresa. La calor d’aquell estiu va anar combinada amb un sequera que s’arrossegava ja des de la primavera.


Les alzines seques d’aquesta zona del massís de Sant Llorenç del Munt, no van ser afectades per cap incendi, sinó per l’excepcional secada de l’any 1994. Foto: Florenci Vallès

L’any 2003 també va ser un estiu de records.
La calor extrema i persistent i la falta de pluges va ser la tònica d’aquell any. Tot i que amb menys intensitat que el 1994, la sequera del 2003 va afectar notablement la vegetació, sobretot als llocs amb poc gruix de sòl. Però, aquesta sequera es va acabar sobtadament amb la violeta tempesta del 17 d’agost.

Però, fins ara, la secada més extrema ha estat la de l’any 2005. Durant l’any meteorològic 2004-2005, la pluja caiguda a la majoria de localitats del Bages va ser de l’ordre d’un terç de la mitjana esperada. Per exemple, a l’observatori de la culla de Manresa, la precipitació que cau en un any meteorològic és de 591 litres de mitjana, però aquell any, només van caure 228 litres, només un 38,6% de la mitjana.

I per acabar, veiem les temperatures record que es van registrar des de l’any 1930 a Manresa.

28 juny 1947 – 40ºC
9 juliol 1968 – 40ºC
21 juliol 1983 – 40ºC
3 juliol 1994 – 40ºC
4 juliol 1994 – 41ºC
6 juliol 1982 – 42ºC
30 juliol 1983 – 43ºC
15 agost 1987 – 43,5ºC

Dades i informació: El medi natural del Bages