En busca de la sortida del sol

N’intento aprendre de tothom. Sigui “mestre” o no sigui mestre. Està clar que en la meva vocació meteorològica ha tingut molt a veure l’Alfred Rodríguez Picó, que ho explica tot d’una manera entenedora i molt apassionada i transmet a la gent les ganes d’estimar-se l’entorn en el que viu. D’en Francesc Mauri m’encanta la seva objectivitat fent previsions meteorològiques. Però com t’he comentat, intento aprendre de tothom.

-I el teu idol o referent al que mes has admirat?

Mira, sincerament mai n’he tingut cap referent clar. O, en tot cas, aquest referent ha estat la meva família. Però mai he tingut “una persona” referent. Molta gent ha fet coses molt importants i les he admirat alguna vegada, però prefereixo intentar agafar lo bo i millor de cadascú.

-Quin seria el teu “dia perfecte” metereologicament parlant?

Tant de bo i es pogués repetir la nevada de Nadal de 1962. Tant de bo! M’encanta la neu i repetir aquells gruixos arran de mar… seria grandíssim. Entenc que seria un problema serio per gran part de la població però a mi m’encantaria. I si pogués donar la previsió meteorològica el dia d’abans... seria encara millor. I si la nevada fos en cap de setmana, encara millor, que des de la tele es disfruta d’una manera, però el fenomen en sí l’has de disfrutar des de fora.

-Explica’m la experiencia meteo mes impactant que has viscut

Te l’explicaré perquè no vull que la faci ningú. Va ser al juliol de 2005. Jo aleshores estava com a monitor d’esplai en una acampada al Montsec. De cop i volta, a la nit va començar a llampegar i a ploure amb molta intensitat. Vaig córrer a dir als nens que tothom es quedés a dins les tendes perquè ningú prengués mal. Un cop tothom a les tendes, vaig agafar la càmera de fotos i em vaig posar a un porxo que hi havia a gaudir de l’espectacle. En una de les petites treves que va donar la pluja (però encara amb llamps molt propers) vaig sortir a l’esplanada a intentar fotografiar un llamp. Un dels llamps va caure a poc més de 30m d’on estava jo. Vaig sentir un espetec al meu cor que no el vull tornar a repetir. El llamp es va carregar el generador d’electricitat que teníem. La foto va quedar molt maca (a peu de pagina) però m’hi vaig jugar la vida. No ho penso tornar a fer, i si t’explico això, és perquè no vull que ningú faci aquest tipus de burrades.

-Marcos, avui fas una previsiò per l’endemà, i resulta que passa tot el contrari: rebs molts punyalades al dia següent?

JAJAJA!! Home, de fet, la primera punyalada me la foto jo mateix. Sóc el primer al qui li sap greu que el pronòstic no es compleixi, i més si és d’un dia per l’altre. A la feina els companys també fan una mica la punyeta però no ho fan amb mala intenció. I, de fora, sincerament n’he rebut ben poques, tant poques que ni les recordo :P. De tota manera, jo sempre intento explicar que, encara que no serveix d’excusa, el clima mediterrani és molt complicat de preveure i, a vegades, ni una previsió a mitja hora vista sortiria bé.

-En dies previs a dates senyalades, com per exemple setmana santa, us esmereu mes per afinar les previsions per tot el que comporta la vostra informaciò?

Vols dir que a diari no ens esforcem? Jejeje. La previsió sempre la faig de la manera més acurada possible. Però sí que és cert que en dies assenyalats potser penses també en “no espantar massa” a no ser que sigui molt clar o evident. Però sempre partint de l’objectivitat del pronòstic.

-Possat en aquesta situaciò; estàs preparant la previsiò per 2-3 dies i els 3 models que consultes (per ex. aleman, italià i francés) indiquen contradiccions, ¿ que fas?

-Fesnos una previsiò per aquest hivern, pensa que els de TV3 se la juguen de tant en tant; recordem al Mauri pronosticant a principis d’octubre un novembre i dessembre freds i plujosos!!

-Creus en l’escalfament del planeta com efecte causat per l’home o en un canvi ciclic natural del clima?

-Aquests ultims anys hem pogut observar moltes manegues al mar, inclus alguna entrant a terra; no se si es impressiò meva però no recordo aquest fenomen tan sovint anys enrere...

-Es Catalunya es un dels llocs al mon on mes variabilitat de fenomens tenim?

Probablement sí. Com a mínim en varietat per quilòmetre quadrat. En un centenar de quilòmetres passes de clima mediterrani a Atlàntic. De muntanya a costa... a més, per l’orografia del terreny i la nostra latitud fa que tinguem una enooooooooorme quantitat de microclimes que fan que cada poble pràcticament en tingui el seu propi. Tenim neu, pluja d’anar fent, pluja torrencial, sol, vent, temporals de mar, tornados, calamarsades... ho tenim tot!!! O quasi! Molts pocs països poden dir això!!!

-I parlant del mon, on ha de ser mes “complicat” ser l’home del temps?

Buff, si et sóc sincer... crec que aquí, per la raó que t’he comentat abans. Països com Xile, Argentina, Grècia amb una carena muntanyosa important i orografia variada també tenen la seva complicació. Però en relació a la superfície... diria que aquí. En canvi, Escandinàvia, Regne Unit, França... són més facilets.

-Per a tos els aficionats que ens llegeixin, quin model ens recomanaries com a mes fiable per seguir?

A mi personalment m’agrada molt el WRF. Trobo que per a ser un model de petita escala, té la qualitat suficient com per afinar bastant bé. Dels models globals m’agraden l’Europeu (ECWMF) i el GFS, que trobo que, a grans trets, donen una idea molt bona del temps que farà. Però com sempre, no te’ls creguis a més de 5 dies vista.

Marcos, moltes gracies per atendre als Llampecs amb aquesta petita entrevista i et desitjem el millor!!