8-03-2010, Una Data per al Record ( i III ), Tornar a Casa.

Quan vaig arribar al peu de Montjuic, continuava nevant, cuallava al terra i a sobre dels cotxes i motos, una imatge que nomès havia vist a la part alta.
Després de fer un parell de fotos a causa de portar les cames xopes, vaig anar a casa, on vaig contemplar el parc de Joan Miró ben enblaquinat, fins i tot al meu carrer que es ben estret, tenia força neu.


Abans de pujar a Montjuic, nevava així,

Com es pot veure, va cuallar al parc.

Nevada sobre el parc de Joan Miró.

Nens juguen amb la neu.

Motos del meu carrer.

Cotxe devant de casa.

Un cop vaig entrar a casa i amb la guàrdia baixa em vaig endur dos sorpreses més relacionades amb la neu.
La primera, trobarme el patí amb molta neu, la zica enfonsada el parasol doblegat pel pes de la neu i el pluviometre (abaix al centre) plé de neu!
I l'última sorpresa, que sempre havia pensat que no ho veuria, la meva Oregon marcant neu!!!


Aspecte del meu pati.

Insolita imatge a la meva estació.

La resta de la història la coneixeu bé. El colapse a la ciutat, Girona a les fosques i incomunicada, caos polític...
Desprès d'un hivern força entretingut, la natura ens ha deleitat amb una cirereta perfecte, l'element desitjat, la neu i ho ha fet de manera històrica, gran, com a nosaltres ens agrada.
Si la felicitat existeix, la hem pogut tocar.

0 Response to "8-03-2010, Una Data per al Record ( i III ), Tornar a Casa."