En busca de la sortida del sol

Hi ha una historia/llegenda, que la veritat es que no he llegit pas, que explica que en un mon imaginari anomenat Dune, l’aigua procedent de la boira que era enmagatzemada durant anys, va servir per transfromar en fertil, un planeta que era un pur desert

Doncs com succeix molts cops, la ficciò deixa pas a la realitat; a la Comunitat Valenciana, s’està estudiant que la boira serveixi per regenerar la vegetaciò perduda inclus pugui ajudar a apagar incendis; si, sembla algo utopic o irreal, però es cert.

Be, la cosa es que a les muntanyes que delimiten les zones costeres mediterranies, les boires poden representar fins al 5% de la precipitaciò total que cau a la zona i fins i tot s’ha demostrat que la boira en alguns llocs pot deixar mes aigua per metre quadrat que la mateixa pluja.

Aquest estudi, realitzat pel CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani) demostra que la boira pot aportar aigua a llocs on la pluja no es capaç de fer-ho (pensem per exemple en un pobre arbre situat en un lloc on l’aigua de pluja no hi arriva pel relleu o situaciò).

Amb aquesta teoria, i el descens previst de plujes per l’est i sud del mediterrani en els proxims anys, el CEAM ha desarrollat uns “colectors” que fan la funciò de captaciò d’aigua de boira; això s’ha conseguit juntament amb l’instal-laciò d’uns sensors metereologics que han permès coneixer els llocs on la boira es mes generosa, i per tant, els llocs on mes fácil es obtindre els resultats desitjats.

La primera proba es va fer a la “Sierra de los Machos” a Ayora (Valencia) , una zona molt castigada pels incendis i de difícil regeneraciò natural; l’objectiu era ajudar a la captaciò d’aigua provinent de la boira per mirar d’ajudar la restauraciò forestal.

El sistema era el següent: un captador de 18 metres quadrats que utilitza un teixit sintetic de baix cost que intercepta la boira; l’aigua resultant es conduida a uns diposits de 1000 litres cadascún que, gracies al desnviell, alimentaven una instal-laciò de rec per degoteig. Al mateix temps es van fer mecanicament uns 2500 forats per hectárea on es van plantar pins i els quals quedaven conectats amb aquest sistema de degoteig.

En un plaç de 7 mesos (es va fer coincidir amb els mes calurosos) es van recollir amb aquest sistema uns 1200 litres d’aigua per metre quadrat, el que va supossar uns 21.600 litres; això, ajudat amb l’aigua de pluja durant aquest perìode (uns 500 litres) va supossar un augment significatiu de la supervivencia del pi (un 90%) en front a les zones on no es va produir aquesta ajuda (un 78%); tota aquest projecte, es va realitzar tambè amb zones d’enzines, logran uns resultats molt semblants als del pi.

Tota aquesta instal.laciò va tenir un cost d’uns 4.500,00 euros i 132 hores de treball, el que supossa que el projecte en principi es viable per buscar altres aplicacions, com per exemple, i el que s’està estudiant ara, seria el de recollir amb aquest mitjà, aigua per enmagatzemar-la en uns diposits estrategicament construits a zones amb alt risc d’incendis i on l’aigua es escasa o dificil de aconseguir en situacions d’incendis.

Aquest sistema ha estat probat en altres zones del mon amb anterioritat; per exemple, a alguns llocs de Perú, es van extendres unes reixes de plastic (tipus les d’un cap de tenis o de voleibol) que s’empapaven amb aigua de boira i els regalims anaven a para a un diposti situat a sota; un sistema mes rudimentari però efectiu i motl beneficios en zones d’escasetat d’aigua.

I altres projectes mes ambiciosos, ens mostren dissenys molt moderns i amb mes capacitat d’aconseguir aigua amb aquesta técnica.