La frase meteorològica del dia
"Hoja que del árbol seca
arrebata el vendaval
sin que nadie acierte el surco
donde a caer volverá"
Rima II
Gustavo Adolfo Bécquer
El Rastre de Nesat
La notícia meteorològica internacional aquets dies es el tifó Nesat, que ha arrasat Finlipines i ara mante la Xina en alerta.
Despres de deixar 35 morts i 34 desapareguts a Filipines ara es a la Xina, on varen evacuar gairebé 58.000 persones pel fort vent, de 42 metres per segon, precipitacions i inundacions.
Despres de deixar 35 morts i 34 desapareguts a Filipines ara es a la Xina, on varen evacuar gairebé 58.000 persones pel fort vent, de 42 metres per segon, precipitacions i inundacions.
Rastre del tifó a Filipines
Del total de 17 tifons en aquesta temporada a la Xina, aquest es el més potent, pel que han ordenat els vaixells tornar a port, uns 27 mil, han tancat els centres educatius i han cancelat vols.
Time lapse desde el port de Hong Kong
A casa nostra continua la monotonía, tot i que s'intueix la llum al final del túnel.
A Barcelona Pl. Espanya: 24.5º, 56%, 1022hPa. Bon seguiment!
LA METEO A LA PINTURA
Un exemple de la meteo transmessa a la pintura; aquests qudres son pintats per alguns pintors xecs de noms impronunciables cap a finals del segle XVIII, en ells reflexen molt be les inclemencies del temps en terres xeques; l'obscuirtat i el pinzell fosc es propi d'aquelles epoques, i mes a l'hora de plasmar "mal temps"
-El fred i la neu amb els llacs glaçats, son el normal els mesos d'hivern.
-Aquí podem veure l'acostament d'una tempesta, observem les cortines d'aigua al fons i com el vent fa moure les fulles dels arbres de manera violenta
-Un altre tempesta es divisa a lo lluny amb la consequent tamborinada
-I per ultim, imatge d'un carrerben nevat i amb precipitaciò caient, la parella que passeja denota ambient fred i desapacible.
-El fred i la neu amb els llacs glaçats, son el normal els mesos d'hivern.
-Aquí podem veure l'acostament d'una tempesta, observem les cortines d'aigua al fons i com el vent fa moure les fulles dels arbres de manera violenta
-Un altre tempesta es divisa a lo lluny amb la consequent tamborinada
-I per ultim, imatge d'un carrerben nevat i amb precipitaciò caient, la parella que passeja denota ambient fred i desapacible.
Tempesta Solar i Posible Erupció a les Canarias
En els últims dies la NASA ha enregistrat noves explosions solar en un nou periòde d'alta activitat de l'astre, advertin del risc que pot suposar en el próxims dies, especialment per les comunicacions.
En concret, les taques 1302 han produït una ejecció de masa coronària de gran intensitat (1.9 i 1.4) de clase "X", les més poderoses.
S'espera que part d'aquesta ejecció impacti amb el camp magnètic de la terra, causan nombrosos problemes, sobretot en satèl.lits. De fet, alguns mitjans de comunicació rusos han informat d'uns avisos de la FAAE,Agència Federal d'Energía Atòmica a les centrals nuclears advertint d'un "estallit" del Sol que segons els experts, podríen generar una gran apagada i fins i tot "explosions atòmiques espontànees".
No acava aquí la informació, segons el diari "EU Times" diu que l'informe assegura que la caiguda del satèl.lit UARS va estar causada per l'alta activitat solar i que podría ser el primer d'una serie de caigudes de satèl.lits desde l'espai que orbiten prop de la Terra.
Entre les dies 23 i 24 es varen produir fins a 13 explosions solars que ve a confirmar l'entrada del màxim solar, que te lloc cada 11 anys. Podeu trobar gran quantitat d'imatges per fer seguiment en la pàgina SDO NASA
No finalitcen aquí les noticies de caire apocalíptic ja que, desde fà un temps i sobretot desde el cap de setmana s'estan produint nombrosos terretremols a l'illa del Hierro, les Canarias, i contrariament al que deien fà uns mesos, ara sospiten d'una erupció volcànica en en periode mitja pero indeterminat. L'iforme en PDF aquí.
El fet de la coincidència dels fets, ha aixecat algunes veus que intenten vincular l'activitat solar amb el gran nombre se succesos naturals que han ocurregut aquest any, amb molta activitat solar desde el Febrer, cal dir que aixó no està confirmat i que per ara es "pseudociència" .
En concret, les taques 1302 han produït una ejecció de masa coronària de gran intensitat (1.9 i 1.4) de clase "X", les més poderoses.
S'espera que part d'aquesta ejecció impacti amb el camp magnètic de la terra, causan nombrosos problemes, sobretot en satèl.lits. De fet, alguns mitjans de comunicació rusos han informat d'uns avisos de la FAAE,Agència Federal d'Energía Atòmica a les centrals nuclears advertint d'un "estallit" del Sol que segons els experts, podríen generar una gran apagada i fins i tot "explosions atòmiques espontànees".
 |
| Imatge actualitzada del Sol |
Entre les dies 23 i 24 es varen produir fins a 13 explosions solars que ve a confirmar l'entrada del màxim solar, que te lloc cada 11 anys. Podeu trobar gran quantitat d'imatges per fer seguiment en la pàgina SDO NASA
No finalitcen aquí les noticies de caire apocalíptic ja que, desde fà un temps i sobretot desde el cap de setmana s'estan produint nombrosos terretremols a l'illa del Hierro, les Canarias, i contrariament al que deien fà uns mesos, ara sospiten d'una erupció volcànica en en periode mitja pero indeterminat. L'iforme en PDF aquí.
 |
| Mapa sísmic de el Hierro |
El fet de la coincidència dels fets, ha aixecat algunes veus que intenten vincular l'activitat solar amb el gran nombre se succesos naturals que han ocurregut aquest any, amb molta activitat solar desde el Febrer, cal dir que aixó no està confirmat i que per ara es "pseudociència" .
MODELS ESTACIONALS: TARDOR-HIVERN 2011-2012
Avui us parlaré dels models estacionals, però abans de tirar endavant amb les possibles tendències que ens marquen aquests models, us faré una petita introducció del que pretenen mostrar-nos en els seus mapes.
Els models estacionals pretenen preveure amb una antelació de diversos mesos, paràmetres climàtics com la temperatura en superfície o les precipitacions a gran escala. És a dir, no busquen dir-nos el temps que farà en una localitat concreta, si nó el comportament climàtic aproximat en una àrea molt amplia sense tenir en compte les possibles irregularitats locals que es puguin donar en un País com el nostre.
Aquests models combinen per extreure les seves "previsions", dades de models atmosfèrics però també de models oceànics. De fet, els models oceànics hi juguen un paper molt important, ja que les condicions oceàniques son més estables i menys dinàmiques que no pas les atmosfèriques i a més, moltes de les condicions atmosfèriques parteixen de l'estat inicial oceànic. Per posar un exemple entenedor, l'estat en que es troba un oceà, pot justificar suficientment que es produeixi atmosfèricament un bloqueig anticiclònic o tot just el contrari, afavorir situacions de ciclogènesis de forma cíclica.
Malgrat tot, crec que també caldria tenir en compte altres paràmetres com els vents estratosfèrics que interaccionen a l'alta troposfera i que segurament juguen un paper molt important en el devenir dels centres d'acció que hi ha per sota.
Aquests mapes de previsió estacional que us penjo aquí i que son del que s'espera fins desembre son un exemple d'aquest tipus de mapes de tendència climàtica i estan elaborats a partir de la síntesi de diversos models de NOAA, Météo-France, Meteorological Office, IRI, TWO, Langfristwetter.de, Lothar Beckman. Aquí els teniu i com podeu veure, sembla que sobre setembre no anaven massa desencaminats:
Bé, però anem al que interessa. Fins aquí us he explicat una mica que son aquests mapes i fins i tot us en he posat un exemple de tendència per la tardor, el.laborat per ens professionals. A partir d'aquí us faré un anàlisi del que crec és més probable que passi aquest hivern, és a dir, encara més enllà de la tardor, partint de la situació general atmosfèrica que ens domina actualment. Tingueu en compte que aquest anàlisi parteix d'un aficionat com jo i que per tant, és possible que se m'escapin alguns detalls als quals no hi tinc accés o que simplement desconec.
Els darrers anys, amb un final de cicle solar amb activitat molt baixa del sol, s'afavoria que l'índex QBO fos negatiu. El QBO és una oscil.lació dels vents zonals de l'estratosfera tropical entre els 10Hpa i els 100 Hpa. Aquests vents poden ser de l'oest(QBO positiva) o de l'est(QBO negativa).
Quan aquest índex està en la seva fase negativa, els escalfaments estratosfèrics son més nombrosos o si més no, tenen més facilitat per presentar-se. Aquests escalfaments estratosfèrics tenen reflexe en la troposfera, de manera que quan es produeixen afavoreixen que enlloc del que seria habitual al pol, que seria un centre de baixes presions força permanent a la zona retenint l'aire fred al mateix pol, passem a tenir-hi un centre d'altes presions que explicat de forma molt barruera, el que fa, és expulsar aire fred cap a fora del pol que ajudat per dues zones de baixes presions a latituds mitges, impulsen aquest fred cap a latituds baixes i no habituals.
Donç bé, amb el demostrat augment que tenim ara de l'activitat solar pel fet d'haver entrat al cicle 24, això afavoreix el contrari. La QBO seria positiva amb una acceleració dels vents estratosfèrics i amb molt més baixa probabilitat d'escalfaments de l'estratosfera. Aquí teniu aquesta gràfica que ens indica l'estat actual i previsió de futur de la QBO que és positiva i segons les previsions seguirà sent-ho:
Per tant, és de preveure si no passa res extrany que a mesura que vagin passant els mesos, el pol estigui ocupat de forma bastant permanent per les baixes presions que farien que el fred restés allà enmagatzemat sense massa expulsions a latituds baixes. Malgrat que les probabilitats d'escalfaments estratofèrics baixen molt respecte els darrers 3 anys, no és descartable que se'n produeixi algun de sobtat i en aquest cas i tenint en compte que el magatzem fred del pol estaria a tope per que hauria tingut menys pèrdues al llarg de la tardor i hivern, l'invasió freda en latituds baixes allà on es produeixi, podria ser molt més rigurosa si bé de més curta durada que qualsevol de les que hi ha hagut en els darrers 3 anys.
Justament, l'índex que serveix per mesurar el fenòmen aquest de baixes o altes presions al pol, és l'índex AO. L'AO, és un índex que serveix per mesurar la diferència de presió entre l'Àrtic i les latituds mitges. Quan aquest índex és positiu, ens ve a dir que les baixes presions a l'Àrtic hi son molt presents i al contrari, quan és negatiu, ens indica la presència d'un fort anticicló a la zona. I aquí teniu una gràfica en la que podeu veure l'estat actual i previsió e futur d'aquest índex i ja veieu que de moment es àmpliament positiu i tot i que la tendència és a la baixa, seguirà sent positiu.
Resumint i en la meva opinió, ens espera una tardor i hivern pel que fa a temperatures normal o lleugerament més càlides de la mitjana climàtica, sense descartar però, al llarg de tot el període, una invasió d'aire fred contundent i de curta durada que tot i que podria ser molt pronunciada i amb valors de temperatura molt baixos, no incidiria en el comportament general de tot l'hivern, que en general repeteixo el prevec normal o lleugerament càlid, amb més probabilitat de càlid en els mesos d'hivern que son dins de l'any 2012 i més aviat normal o lleugerament fred pel que fa al mes de desembre de 2011 que seria el mes amb més probabilitat de rebre la patacada freda de la que us parlava.
I en quant a precipitacions, per regla general en aquestes situacions, el JET circula fort i en latituds altes o molt altes arrossegant els centres d'acció molt més amunt d'on som nosaltres i per regla general poqueta precipitació ens esperaria en els mesos d'hivern, tret de alguna petita treva amb una mica de moviment.
Donç això és el que crec, però cal tenir en compte que te la fiabilitat que cadascú li vulgui donar. Jo hi crec bastant, malgrat hi ha algunes cosetes que han passat darrerament que li donen un toc d'incertesa a l'anàlisi, com seria l'efecte retard de la baixa activitat solar que vam tenir recentment i que de vegades es manifesten els seus efectes més enllà de quan es produïa i també l'elevada activitat volcànica que hem patit darrerament. Son factors que podrien fer variar l'anàlisi anterior però que a dia d'avui i tenint en compte el que és obvi, i que no és més que el comportament atmosfèric que estem tenint i que ja us he explicat més amunt, em fan pensar en un hivern en el seu conjunt termomètricament normal o lleugerament càlid i més aviat pluviomètricament sec.
Els models estacionals pretenen preveure amb una antelació de diversos mesos, paràmetres climàtics com la temperatura en superfície o les precipitacions a gran escala. És a dir, no busquen dir-nos el temps que farà en una localitat concreta, si nó el comportament climàtic aproximat en una àrea molt amplia sense tenir en compte les possibles irregularitats locals que es puguin donar en un País com el nostre.
Aquests models combinen per extreure les seves "previsions", dades de models atmosfèrics però també de models oceànics. De fet, els models oceànics hi juguen un paper molt important, ja que les condicions oceàniques son més estables i menys dinàmiques que no pas les atmosfèriques i a més, moltes de les condicions atmosfèriques parteixen de l'estat inicial oceànic. Per posar un exemple entenedor, l'estat en que es troba un oceà, pot justificar suficientment que es produeixi atmosfèricament un bloqueig anticiclònic o tot just el contrari, afavorir situacions de ciclogènesis de forma cíclica.
Malgrat tot, crec que també caldria tenir en compte altres paràmetres com els vents estratosfèrics que interaccionen a l'alta troposfera i que segurament juguen un paper molt important en el devenir dels centres d'acció que hi ha per sota.
Aquests mapes de previsió estacional que us penjo aquí i que son del que s'espera fins desembre son un exemple d'aquest tipus de mapes de tendència climàtica i estan elaborats a partir de la síntesi de diversos models de NOAA, Météo-France, Meteorological Office, IRI, TWO, Langfristwetter.de, Lothar Beckman. Aquí els teniu i com podeu veure, sembla que sobre setembre no anaven massa desencaminats:
Bé, però anem al que interessa. Fins aquí us he explicat una mica que son aquests mapes i fins i tot us en he posat un exemple de tendència per la tardor, el.laborat per ens professionals. A partir d'aquí us faré un anàlisi del que crec és més probable que passi aquest hivern, és a dir, encara més enllà de la tardor, partint de la situació general atmosfèrica que ens domina actualment. Tingueu en compte que aquest anàlisi parteix d'un aficionat com jo i que per tant, és possible que se m'escapin alguns detalls als quals no hi tinc accés o que simplement desconec.
Els darrers anys, amb un final de cicle solar amb activitat molt baixa del sol, s'afavoria que l'índex QBO fos negatiu. El QBO és una oscil.lació dels vents zonals de l'estratosfera tropical entre els 10Hpa i els 100 Hpa. Aquests vents poden ser de l'oest(QBO positiva) o de l'est(QBO negativa).
Quan aquest índex està en la seva fase negativa, els escalfaments estratosfèrics son més nombrosos o si més no, tenen més facilitat per presentar-se. Aquests escalfaments estratosfèrics tenen reflexe en la troposfera, de manera que quan es produeixen afavoreixen que enlloc del que seria habitual al pol, que seria un centre de baixes presions força permanent a la zona retenint l'aire fred al mateix pol, passem a tenir-hi un centre d'altes presions que explicat de forma molt barruera, el que fa, és expulsar aire fred cap a fora del pol que ajudat per dues zones de baixes presions a latituds mitges, impulsen aquest fred cap a latituds baixes i no habituals.
Donç bé, amb el demostrat augment que tenim ara de l'activitat solar pel fet d'haver entrat al cicle 24, això afavoreix el contrari. La QBO seria positiva amb una acceleració dels vents estratosfèrics i amb molt més baixa probabilitat d'escalfaments de l'estratosfera. Aquí teniu aquesta gràfica que ens indica l'estat actual i previsió de futur de la QBO que és positiva i segons les previsions seguirà sent-ho:
Per tant, és de preveure si no passa res extrany que a mesura que vagin passant els mesos, el pol estigui ocupat de forma bastant permanent per les baixes presions que farien que el fred restés allà enmagatzemat sense massa expulsions a latituds baixes. Malgrat que les probabilitats d'escalfaments estratofèrics baixen molt respecte els darrers 3 anys, no és descartable que se'n produeixi algun de sobtat i en aquest cas i tenint en compte que el magatzem fred del pol estaria a tope per que hauria tingut menys pèrdues al llarg de la tardor i hivern, l'invasió freda en latituds baixes allà on es produeixi, podria ser molt més rigurosa si bé de més curta durada que qualsevol de les que hi ha hagut en els darrers 3 anys.
Justament, l'índex que serveix per mesurar el fenòmen aquest de baixes o altes presions al pol, és l'índex AO. L'AO, és un índex que serveix per mesurar la diferència de presió entre l'Àrtic i les latituds mitges. Quan aquest índex és positiu, ens ve a dir que les baixes presions a l'Àrtic hi son molt presents i al contrari, quan és negatiu, ens indica la presència d'un fort anticicló a la zona. I aquí teniu una gràfica en la que podeu veure l'estat actual i previsió e futur d'aquest índex i ja veieu que de moment es àmpliament positiu i tot i que la tendència és a la baixa, seguirà sent positiu.
Resumint i en la meva opinió, ens espera una tardor i hivern pel que fa a temperatures normal o lleugerament més càlides de la mitjana climàtica, sense descartar però, al llarg de tot el període, una invasió d'aire fred contundent i de curta durada que tot i que podria ser molt pronunciada i amb valors de temperatura molt baixos, no incidiria en el comportament general de tot l'hivern, que en general repeteixo el prevec normal o lleugerament càlid, amb més probabilitat de càlid en els mesos d'hivern que son dins de l'any 2012 i més aviat normal o lleugerament fred pel que fa al mes de desembre de 2011 que seria el mes amb més probabilitat de rebre la patacada freda de la que us parlava.
I en quant a precipitacions, per regla general en aquestes situacions, el JET circula fort i en latituds altes o molt altes arrossegant els centres d'acció molt més amunt d'on som nosaltres i per regla general poqueta precipitació ens esperaria en els mesos d'hivern, tret de alguna petita treva amb una mica de moviment.
Donç això és el que crec, però cal tenir en compte que te la fiabilitat que cadascú li vulgui donar. Jo hi crec bastant, malgrat hi ha algunes cosetes que han passat darrerament que li donen un toc d'incertesa a l'anàlisi, com seria l'efecte retard de la baixa activitat solar que vam tenir recentment i que de vegades es manifesten els seus efectes més enllà de quan es produïa i també l'elevada activitat volcànica que hem patit darrerament. Son factors que podrien fer variar l'anàlisi anterior però que a dia d'avui i tenint en compte el que és obvi, i que no és més que el comportament atmosfèric que estem tenint i que ja us he explicat més amunt, em fan pensar en un hivern en el seu conjunt termomètricament normal o lleugerament càlid i més aviat pluviomètricament sec.
RESUM METEOROLÒGIC AGOST 2011 - EL PRAT DE LLOBREGAT
L’agost ha sigut un mes al Prat de Llobregat amb temperaturas que han estat dins la mitjana. El que ha passat es que molts dies hem tingut humitats força elevades, amb el que la sensació de xafogor fa acentuar el calor. S’han registrat 17 dies amb mitjanes d’humitat iguals o superiors al 75%.
Els dies de mes calor aquest agost han sigut del 16 al 22, en que la mitjana d’aquests dies ha estat de 31’8 ºC, amb un máxima el 22 de 33’5 ºC.
Pel que fa a precipitacions, ha sigut un mes molt sec. I es que nomès han sigut dos dies els que hem tingut precipitacions, el 26 (4’1mm) i 27 (0’2mm) .
Font d'informació: www.meteocat.cat
RESUM CAP DE SETMANA A CALELLA DE PALAFRUGELL
Cap de setmana molt variable, dissabte plujos i diuemnge ben asoleiat, les dades recullides les següents:
-Temp. minima: 16,5ºC
-Temp. maxima: 26,1ºC
-Pluja: 4,9 litres
-Estat dels cels: dissabte tapat tot el dia, diumenge despejat amb algun cumul decoratiu
-Estat de la mar: molt plana els dos dies
-Vents: dissabte calma, brises variables que cambiaven de component tot sovint, diumenge vents de l'est molt fluixos.
Imatges de l¡espisodi:
-Dissabte mati, el cel era força tapat però poc amenaçador, aixi i tot a aprop de Calella, a Palafrugell i Esclanyà ja a primera hora havien caigut alguns ruixadets, la mar ben tranquila
-Dissabte tarde els cels molt tapats però poc fotogenics; cap a les 21,00h, va caure un fort xafec del qaul vaig captar aquesta instantanea
-I diumenge un bon sol i alguns cumuls a mig mati que han acabat desapareixent per completrt cap al migdia
-Temp. minima: 16,5ºC
-Temp. maxima: 26,1ºC
-Pluja: 4,9 litres
-Estat dels cels: dissabte tapat tot el dia, diumenge despejat amb algun cumul decoratiu
-Estat de la mar: molt plana els dos dies
-Vents: dissabte calma, brises variables que cambiaven de component tot sovint, diumenge vents de l'est molt fluixos.
Imatges de l¡espisodi:
-Dissabte mati, el cel era força tapat però poc amenaçador, aixi i tot a aprop de Calella, a Palafrugell i Esclanyà ja a primera hora havien caigut alguns ruixadets, la mar ben tranquila
-Dissabte tarde els cels molt tapats però poc fotogenics; cap a les 21,00h, va caure un fort xafec del qaul vaig captar aquesta instantanea
-I diumenge un bon sol i alguns cumuls a mig mati que han acabat desapareixent per completrt cap al migdia
IMATGES DE BARCELONA
Aquest era l'aspecte dels cels des de la platja de la Mar Bella de Barcelona aquest matí al voltant de les 8 hores:
 |
| De SETEMBRE 2011 |
 |
| De SETEMBRE 2011 |
 |
| De SETEMBRE 2011 |
Què se sent volant sobre la Terra?
Impressionant vídeo que aconsello visionar en pantalla completa i en la resolució de l'original (HD). Captat des de la part davantera de l'Estació Espacial Internacional que orbita el nostre planeta durant la nit.
Aquest vídeo (no són fotos com altres vídeos semblants) comença en l'Oceà Pacífic i continua al llarg del Nord i Amèrica del Sud abans d'entrar en la llum del dia prop de l'Antàrtida. Són visibles ciutats, països i llocs d'interès que inclouen per ordre: l'Illa de Vancouver, Victoria, Vancouver, Seattle, Portland, Sant Francisco, Los Angeles. Phoenix. Diverses ciutats a Texas, Nou Mèxic i Mèxic. Ciutat de Mèxic, el Golf de Mèxic, la Península de Yucatán, El Salvador, espectaculars llamps sobre l'Oceà Pacífic, Guatemala, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, Xile, el llac Titicaca i l'Amazones. També és visible la ionosfera (línia groga prima), un satèl·lit en el segon 55 i els estels de la nostra galàxia. Una veritable meravella per delectar-se. Bon cap de setmana a tots!
Aquest vídeo (no són fotos com altres vídeos semblants) comença en l'Oceà Pacífic i continua al llarg del Nord i Amèrica del Sud abans d'entrar en la llum del dia prop de l'Antàrtida. Són visibles ciutats, països i llocs d'interès que inclouen per ordre: l'Illa de Vancouver, Victoria, Vancouver, Seattle, Portland, Sant Francisco, Los Angeles. Phoenix. Diverses ciutats a Texas, Nou Mèxic i Mèxic. Ciutat de Mèxic, el Golf de Mèxic, la Península de Yucatán, El Salvador, espectaculars llamps sobre l'Oceà Pacífic, Guatemala, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, Xile, el llac Titicaca i l'Amazones. També és visible la ionosfera (línia groga prima), un satèl·lit en el segon 55 i els estels de la nostra galàxia. Una veritable meravella per delectar-se. Bon cap de setmana a tots!
UARS: 24 HORES D'INCERTESA
Quan son les 22 hores de la nit de dijous, tot just ara mateux, el satèl.lit UARS que demà impactarà contra la terra ens estava passant pel damunt de Catalunya tal i com podeu veure en les dues imatges. En la primera imatge hi podeu veure el punt exacte sobre el nostre País pel qual acava de passar ara mateix el satèl.lit.
Es preveu que les restes del satèl.lit, concretament 26 peces, cauran en forma de projectils i cauran repartides en un radi d'uns 600Km demà divendres entre les 20h i les 24h del vespre. Una de les zones que podria tenir la "desgràcia" de rebre l'impacte d'una d'aquestes restes, és Catalunya, ja que dins aquest interval de temps de 4 hores, el satèl.lit passarà pel damunt mateix del nostre País, de la mateixa manera que ho està fent ara mateix.
Ho anirem seguint demà divendres per que el cas s'ho mereix!!
Es preveu que les restes del satèl.lit, concretament 26 peces, cauran en forma de projectils i cauran repartides en un radi d'uns 600Km demà divendres entre les 20h i les 24h del vespre. Una de les zones que podria tenir la "desgràcia" de rebre l'impacte d'una d'aquestes restes, és Catalunya, ja que dins aquest interval de temps de 4 hores, el satèl.lit passarà pel damunt mateix del nostre País, de la mateixa manera que ho està fent ara mateix.
Ho anirem seguint demà divendres per que el cas s'ho mereix!!
MES ESTELES
Les grans portagonistes del dia d'avui, les esteles, i no es que avui siguin excepcionals en quant a quantitat, sinò en qualitat, es a dir, les condicions de temperatures i humitat a l'alçada dels vols, entre 9000 i 11000 metres eren les idonees perque s'estuiguesin força hores al cel sense desfer-se. Aquí en teniu una pressa a Sant Gervasi a les 8,40 h.del matí.
ESTEL.LES D'AVIONS
Sembla mentida tan gran que és el cel i tots s'han posat d'acord per passar pel mateix lloc. Aquesta imatge és de Barcelona Glòries, a les 8 hores d'aquest matí:
 |
| De SETEMBRE 2011 |
40è ANIVERSARI DE LES RIUADES A CORNELLÀ
Quan al diari "La Vanguardia", en la seva edició del diumenge 19 de setembre del 1971, s'hi anunciava:
"Para las próximas jornadas hay que esperar tiempo algo inestable por el Mediterráneo, pero sólo pasajeramente. Entrada la semana, lo probable es que vuelva a estabilizarse, y sólo se formen algunas tormentas de carácter local. Las temperaturas serán posiblemente suaves, con ligera tendencia a bajar"
, res faria sospitar el que realment succeirïa a Catalunya (i, en concret a la comarca del Baix Llobregat) en només 24 hores.
"Para las próximas jornadas hay que esperar tiempo algo inestable por el Mediterráneo, pero sólo pasajeramente. Entrada la semana, lo probable es que vuelva a estabilizarse, y sólo se formen algunas tormentas de carácter local. Las temperaturas serán posiblemente suaves, con ligera tendencia a bajar"
, res faria sospitar el que realment succeirïa a Catalunya (i, en concret a la comarca del Baix Llobregat) en només 24 hores.
En efecte, dilluns dia 20 s'hi va produïr una situació de forta inestabilitat "de llibre": teniem aire fred en alçada gràcies a una gran bossa situada al Golf de Biscaia, mentre que una baixa ens enviava vents humits (xaloc i llevant) a casa nostra que, combinats amb l'aigua calenta de la Mediterrània (recordeu que l'estiu del 1971 va ser el més calorós fins l'any passat), van tenir com a resultat unes fortissimes tempestes.
Alguns dels registres pluviomètrics d'aquell migdia són els següents:
Barcelona: 9'1 l., això sí, amb fortissimes ratxes de vent de més de 90 km/h.
Manresa: 95 l.
Granollers: 108'5 l.
St.Llorenç del Munt: 166 l.
Sallent: 170 l.
Figueres: 190 l.
...i els "plats forts":
Esparreguera: 308 l.
Martorell: 350 l. (en només 4h.!)
...una autèntica bestiesa que va provocar, entre d'altres, la crescuda incontrolada del riu Llobregat: cap a les tres de la tarda, portava un cabdal de 500 m3/segon, quan la mitjana és de 21, és a dir: va augmentar el seu cabdal un 2380%...però això no és tot: quatre hores més tard, el seu cabdal va arribar a la extraordinària xifra de 3.600 m3/segon!...és a dir, l'augment va ser del 17.142%. Les cròniques deien el següent:
"El Llobregat se elevó unos diez-doce metros de su cauce normal y las aguas, aunque respetaron los puentes, entre ellos el del Diablo, inundaron parcialmente el elevado de la Renfe, de menor altura que los demás. La situación fue especialmente comprometida hacia las tres de la tarde. En aquella misma hora unas quinientas personas que habitan bloques de casas —cuatro pisos o cinco como máximo— cerca del polígono lndustrial, en la parte baja de la ciudad, empezaban a estar amenazadas por las aguas que llegaron hasta una altura equivalente a un segundo piso."
"El Llobregat se elevó unos diez-doce metros de su cauce normal y las aguas, aunque respetaron los puentes, entre ellos el del Diablo, inundaron parcialmente el elevado de la Renfe, de menor altura que los demás. La situación fue especialmente comprometida hacia las tres de la tarde. En aquella misma hora unas quinientas personas que habitan bloques de casas —cuatro pisos o cinco como máximo— cerca del polígono lndustrial, en la parte baja de la ciudad, empezaban a estar amenazadas por las aguas que llegaron hasta una altura equivalente a un segundo piso."
El Barri Riera de Cornellà va ser el primer en ser afectat per la riuada: a les sis i deu de la tarda començà a desbordar-se.
Hora i mitja més tard, ho fa a Sant Boi, dirigint-se mica en mica cap a la cruïlla coneguda com "Quatre Camins".
A les vuit i mitja, s'anega de manera important el Barri Riera: veïns comencen a demanar ajut a l'Ajuntament, mentre que d'altres, s'hi dirigeixen, abandonant les seves llars donada la perillosa situació.
Mitja hora més tard, la Policia Municipal i la Creu Roja s'hi veuen impotents de poder socórrer els més necessitats per la manca de mitjans adients...i per acabar-ho d'adobar un tall de fluït elèctric deixa tota la ciutat a les fosques.
A quarts de 10, un allau d'aigua s'abraona sobre Cornellà pels "Quatre Camins", arrossegant tot el que s'hi troba al seu pas: la velocitat de l'aigua era d'uns 80 km/h, l'alçada que s'hi arriba de 1'80 mts, anegant així en només 10 minuts el Casc Antic, Riera i Almeda.
A les 10, l'aigua supera en alguns trams els dos metres i mig d'alçada...la situació empitjora: cotxes destrossats, comerços amb els vidres rebentats, cases completament anegades...
Un quart d'hora més tard comencen a arribar els primers efectius de l'Exèrcit i la Guàrdia Civil, que rebran l'ajut de llanxes particolars del Club Marítim, de la Comandància de Marina i del Regiment d'Enginyers que tornaven de Martorell . Aquests últims comencen a instal.lar un grup electrògen amb un potent focus per tal d'ajudar a les tasques de rescat.
Cap a mitjanit, les llanxes de l'Exèrcit recorren el carrer Rubió i Ors i el Barri Riera, no sense dificultats atesa la magnitud de la corrent, oferint l'ajut als veïns. Dues hores més tard, les llanxes arriben a Almeda.
Als volts de les 3 de la matinada, comença a baixar el nivell de l'aigua.
Amb la llum del dia, el panorama és desolador (aquestes quatre fotos mai havien estat publicades fins ara):
Una papereria després de l'aiguat:
L'empresa "Industrias Metalúrgicas García Moya, SA":
Un habitatge particular:
Un cotxe arrossegat i aixecat per la força de la riuada al carrer Rubió i Ors (fixeu-vos on arriba el nivell de l'aigua).
Aquell mateix dia, comencen a formar-se, al barri d'Almeda, assemblees veïnals on s'hi decideix d'anar a l'Ajuntament a demanar ajuts.Al dia següent, Cornellà és visitada pels Ministres de Gobernació, d'Obres Públiques, de Treball i de Relacions Sindicals. Fins llavors no s'havien efectuat les tasques de neteja, tot i que els barris afectats siguin sota el fang, plens de residus de tota mena, i les restes escampades de més de 2.000 animals morts es corrompeixin acceleradament a causa de la calor, provocant així un greu problema sanitari.
Cap a les cinc de la tarda, uns dos-cents veïns dels barris afectats comencen a concentrar-se davant l'Ajuntament, demanant una solució urgent a la desesperada situació d'aquells barris després de les inundacions. Després d'una hora, quan els concentrats eren uns cinc-cents, l'Alcalde s'hi dirigeix a ells prometent'ls-hi que al dia següent els arribaria l'ajut demanat.
Dit i fet, al dia següent (dijous) la maquinària i l'Exèrcit arriben a Almeda per a les tasques de neteja. El Barri Riera va ser l'últim en ser atès.
Divendres, el diari "La Vanguardia" deia en una crònica:
"Cornellá ha sido sin duda, una de las poblaciones más afectadas por el desbordamiento del Llobregat, que inundó amplias zonas del barrio de Almeda, en el sector más próximo a los márgenes del río. Las aguas que penetraron en la ciudad por un sector situado más arriba del terraplén que separa el curso normal del río y la población, anegó prácticamente el mencionado barrio de Almeda, donde quedaron afectadas viviendas. Industrias, comercios y servicios.Según referencias de las autoridades municipales, en esta ocasión el nivel de las aguas desbordadas ha sido muy superior al que alcanzaron en las riadas de 1962. En algunos lugares se midió una altura por encima de los dos metros y medio.En estas condiciones, todas las planta bajas de las viviendas situadas en aquella zona, las industrias y los comercios quedaron seriamente afectados, hasta el punto de que, dentro de una estimación aproximada las pérdidas son superiores a los siete millones y medio de pesetas.Las mismas fuentes de Información señalan que hay actualmente unas 20.000 personas afectadas y que el número de viviendas dañadas, algunas de ellas de gran consideración y otras ligeramente, es superior a las cinco mil. Muchas personas, la mayoría de condición modesta, han perdido totalmente sus ajuares, y se calcula que alrededor de seiscientas han quedado sin hogar.En daño en la zona industrial ha sido igualmente de unas proporciones más amplias. Trescientas factorías, algunas de ellas de grandes dimensiones, como Pirelli, Siemens, Mata. Etcétera, se han visto seriamente dañadas y en algunos casos se cree que las actividades laborales quedarán interrumpidas durante dos o tres semanas. La Incidencia de paro por esta causa alcanza a unos seis mil obreros.Afortunadamente no hay que registrar ninguna víctima, no obstante la violencia de la riada, que alcanzó su mayor peligrosidad a primeras horas de la madrugada del martes. Se registraron algunas situaciones de heroicidad para rescatar personas en peligro y en estas tareas intervinieron fuerzas de la Guardia Civil, personal de la Cruz Roja y vecinos de Cornellá, con el alcalde de la ciudad al frente.Inmediatamente se han tomado medidas de emergencia para auxiliar a las familias de los damnificados que han quedado atendidos en grupos escolares y en otras dependencias. Las muestras de solidaridad humana entre la población se ha manifestado generosamente, pero en tanto quedan problemas serios por resolver, como es el proporcionar vivienda para unas doscientas familias que han perdido sus hogares."
"Cornellá ha sido sin duda, una de las poblaciones más afectadas por el desbordamiento del Llobregat, que inundó amplias zonas del barrio de Almeda, en el sector más próximo a los márgenes del río. Las aguas que penetraron en la ciudad por un sector situado más arriba del terraplén que separa el curso normal del río y la población, anegó prácticamente el mencionado barrio de Almeda, donde quedaron afectadas viviendas. Industrias, comercios y servicios.Según referencias de las autoridades municipales, en esta ocasión el nivel de las aguas desbordadas ha sido muy superior al que alcanzaron en las riadas de 1962. En algunos lugares se midió una altura por encima de los dos metros y medio.En estas condiciones, todas las planta bajas de las viviendas situadas en aquella zona, las industrias y los comercios quedaron seriamente afectados, hasta el punto de que, dentro de una estimación aproximada las pérdidas son superiores a los siete millones y medio de pesetas.Las mismas fuentes de Información señalan que hay actualmente unas 20.000 personas afectadas y que el número de viviendas dañadas, algunas de ellas de gran consideración y otras ligeramente, es superior a las cinco mil. Muchas personas, la mayoría de condición modesta, han perdido totalmente sus ajuares, y se calcula que alrededor de seiscientas han quedado sin hogar.En daño en la zona industrial ha sido igualmente de unas proporciones más amplias. Trescientas factorías, algunas de ellas de grandes dimensiones, como Pirelli, Siemens, Mata. Etcétera, se han visto seriamente dañadas y en algunos casos se cree que las actividades laborales quedarán interrumpidas durante dos o tres semanas. La Incidencia de paro por esta causa alcanza a unos seis mil obreros.Afortunadamente no hay que registrar ninguna víctima, no obstante la violencia de la riada, que alcanzó su mayor peligrosidad a primeras horas de la madrugada del martes. Se registraron algunas situaciones de heroicidad para rescatar personas en peligro y en estas tareas intervinieron fuerzas de la Guardia Civil, personal de la Cruz Roja y vecinos de Cornellá, con el alcalde de la ciudad al frente.Inmediatamente se han tomado medidas de emergencia para auxiliar a las familias de los damnificados que han quedado atendidos en grupos escolares y en otras dependencias. Las muestras de solidaridad humana entre la población se ha manifestado generosamente, pero en tanto quedan problemas serios por resolver, como es el proporcionar vivienda para unas doscientas familias que han perdido sus hogares."
Bé, aquest ha estat un relat dels esdeveniments que van succeïr a la meva ciutat, Cornellà, fa tot just 40 anys.
Serveixi aquest modest article per a homenatjar les 35 víctimes mortals d'aquelles tempestes que van colpejar Catalunya, i les persones que van ser afectades en major o menor mesura, pels efectes devastadors de les riuades.
Per últim, us deixo amb unes fotos dels aiguats, i aquest video, on s'hi relaten aquells fets:Fonts d'informació: Hemeroteca de "La Vanguardia"
http://almeda-cornella.blogspot.com/2009/03/cronologia-de-una-catastrofe.html
Fotos cedides per la Sra.Jovita Cases (moltes gràcies!).
CURIOSITAT
Aquest matí sobre Barcelona s'ha pogut observar aquest núvol allargassat i disposat en sentit de nordoest a sudest. És possible que es tractés del reflex d'un canal de vent de componnt nordoest a aquella alçada, per que molts avions aprofitaven per fer ruta en paral.lel a aquest núvol. De fet en la foto es pot veure alguna d'aquestes estel.les d'avió recorrent en paral.lel el núvol:
I així es veia en les imatges del meteosat d'aquelles hores del matí:
I així es veia en les imatges del meteosat d'aquelles hores del matí:
AQUESTA TARDE A BARCELONA
He arrivat sobre les 18,00 h, quan ja feia estona que havia caigut un bon ruixat, que pel que he sentit, a la zona alta de Barcelona no ha deixat gaire precipitaciò mentre a zones mes baixes han caigut mes de 30 litres. Però he pogut captar algunes imatges abans i durant la posta de sol, que val la pena penjar crec.
-La Torre de Collserola ha estat forçaestona amagada pels nuvols, un dels pocs moments que s'ha deixat veure un xic
-Ja amb el sol possant-se les capes altes de nuvols s'ataronajaven mentre les bases eren ben negres; val a dir que a aquesta hora, plovia al llarg de practicament tota la costa calana, sempre dins del mar.
-Maco el contrast del blanc amb el rosat dels nuvols alts i les bases mes fosques.
-La Torre de Collserola ha estat forçaestona amagada pels nuvols, un dels pocs moments que s'ha deixat veure un xic
-Ja amb el sol possant-se les capes altes de nuvols s'ataronajaven mentre les bases eren ben negres; val a dir que a aquesta hora, plovia al llarg de practicament tota la costa calana, sempre dins del mar.
-Maco el contrast del blanc amb el rosat dels nuvols alts i les bases mes fosques.
RESUM CAP DE SETMANA A CALELLA DE PALAFRUGELL
Cap de setmana ben diferenciat en 2 parts, dissabte i diumenge totalment opossats, el primer alm sol i calor, el segon amb pluja i fresca; aquestes son les dades recollides:
-Temp. maxima: 29,5 ºC
-Temp. minima: 18,0 ºC
-Pluja: 14,0 litres entre dissabte matinada amb tempesta, i un ruixat aquesta tarde.
-Estat del cel; dissabte despejat amb alguns cumuls, diumenge totalment tapat.
-Estat de la mar: dissabte marejol i diumenge mar plana a la linea de la costa i algo mes encrespat mar endins.
-Vents: dissabte component sud-sudest, diumenge netra el gregal/tramuntana amb intensitat molt fluixa.
Val a dir que els ruixats forts van passar mes al nord, a l'Estartit per exemple van caure 68 litres per metre quadrat; el comput anual a Calella segueix sent força baix, de l'ordre de 285 litres seguint amb la linea de zona molt poc plujosa!
Les imatges recollides durant el cap de setmana son les següents:
-Divendres pujant a Callela, vaig para a Montcada per fotografiar aquestes dues imatges que de ben segur ja heu vsit per TV3, unes precioses torres i una enclusa que crec no va arrivar a deixar anar gaire cosa, tot sobre el Valles.
-Dissabte a Platja d'Aro, el cel ja anava presentan nuvolades que feien presagiar que la matinada seria moguda.
-9,1 litres de matinada, amb trons i llamps, han deixat un mati tapat però sense pluja, cap al mar es veien encara cortines de precipitaciò i se sentia algun tron ben llunyà.
-I be, senyal de que l'estiu toca al seu fi es l'apariciò dels primers bolets de no se quina especie al costat dels pins dels apartaments.
-I encara que el fred no ha arrivat, ja he inaugurat la temprada de foc i barbacies, aquest cop fent una brasa "express", es a dir, nomès amb pinyes i carbò, amb mitja horeta llesta i perfecte!
-Temp. maxima: 29,5 ºC
-Temp. minima: 18,0 ºC
-Pluja: 14,0 litres entre dissabte matinada amb tempesta, i un ruixat aquesta tarde.
-Estat del cel; dissabte despejat amb alguns cumuls, diumenge totalment tapat.
-Estat de la mar: dissabte marejol i diumenge mar plana a la linea de la costa i algo mes encrespat mar endins.
-Vents: dissabte component sud-sudest, diumenge netra el gregal/tramuntana amb intensitat molt fluixa.
Val a dir que els ruixats forts van passar mes al nord, a l'Estartit per exemple van caure 68 litres per metre quadrat; el comput anual a Calella segueix sent força baix, de l'ordre de 285 litres seguint amb la linea de zona molt poc plujosa!
Les imatges recollides durant el cap de setmana son les següents:
-Divendres pujant a Callela, vaig para a Montcada per fotografiar aquestes dues imatges que de ben segur ja heu vsit per TV3, unes precioses torres i una enclusa que crec no va arrivar a deixar anar gaire cosa, tot sobre el Valles.
-Dissabte a Platja d'Aro, el cel ja anava presentan nuvolades que feien presagiar que la matinada seria moguda.
-9,1 litres de matinada, amb trons i llamps, han deixat un mati tapat però sense pluja, cap al mar es veien encara cortines de precipitaciò i se sentia algun tron ben llunyà.
-I be, senyal de que l'estiu toca al seu fi es l'apariciò dels primers bolets de no se quina especie al costat dels pins dels apartaments.
-I encara que el fred no ha arrivat, ja he inaugurat la temprada de foc i barbacies, aquest cop fent una brasa "express", es a dir, nomès amb pinyes i carbò, amb mitja horeta llesta i perfecte!
PRIMERA NEVADA DE LA TEMPORADA
Aquest aspecte tenia la zona de Vallter aquesta tarda de diumenge. La nevada ha estat per sobre de 1900m per desplomament però en deixar de precipitar i ajudat pel fort vent que feia, la neu que hi havia al terra reculava ràpidament i s'anava desfent.
 |
| De SETEMBRE 2011 |
 |
| De SETEMBRE 2011 |
 |
| De SETEMBRE 2011 |
 |
| De SETEMBRE 2011 |
ATENCIÓ METEOFOTÒGRAFS
Atenció demà diumenge als amants de la meteofotografia. Tindrem probabilitat entre moderada i alta de poder veure mànegues sobre el mar. La zona que reuneix més ingredients per la seva formació seria el tram de litoral comprès entre el Baix Llobregat i el nord del Maresme. Sort als caçadors!!
MATÍ A ULLDETER
Les primeres hores del dia a Ulldeter, concretament al refugi a poc menys de 2300m, han estat força gratificants a la vista ja que hi havia abundants núvols mitjos que a joc amb la sortida del sol, deixaven un celatge força bonic:
Avui que estem en portes d'un episodi de tempestes en molts punts del País, no està de més recordar quant perillosos son els llamps. Concretament al voltant del refugi, hi ha zones molt propícies a l'impacte de llamps i en aquestes zones, es fa complicat de trobar algun arbre que no hagi estat afectat per alguna terrible descàrrega.
 |
| De SETEMBRE 2011 |
 |
| De SETEMBRE 2011 |
Avui que estem en portes d'un episodi de tempestes en molts punts del País, no està de més recordar quant perillosos son els llamps. Concretament al voltant del refugi, hi ha zones molt propícies a l'impacte de llamps i en aquestes zones, es fa complicat de trobar algun arbre que no hagi estat afectat per alguna terrible descàrrega.
 |
| De SETEMBRE 2011 |
 |
| De SETEMBRE 2011 |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
