En busca de la sortida del sol

Aquesta data la recordarem per ser quan el Barça va guanyar la Supercopa d'Europa davant de l'Oporto, però els aficionats a la meteo tambè el recordarem per ser un dia força tempestuos a Catalunya, un dels pocs dies entretinguts de finals d'agost. Les previsions ja indicaven la posible creaciò i afectaciò de tempestes a la zona prelitoral i al litoral; cap al migdia, els primers muclis començaven a afectar la zona del Montseny, creantse una forta tempesta que va començar a circular en sntit NE, recorrent part de la Selva i entrant ja cap a les 16,00 al Baix Empordà; seguint la situaciò pel radar, vaig pujar al Fra de Sant Sebastià per fer un seguiment de la situaciò; allà vaig coincidir amb una patrulla dels ADF que hem van anar informant de com seguia la tempesta, encara que poc a poc ja la divisavem s'acostava aprop nostre; així i tot, la part mes activa va anar passant mes pel nord, aproximadament cap al nord del Baix Empordà.

-Els primers nuvols apareixien cap al mar mirant cap al nord, a partir del Cap de Begur mes o menys-


-Cap a l'interior, el cel es tornava caotic, però no es sentia tronar encara ni es veien cortines d'aigua.


-Al cap d'una estona, el cel ja era ben negre i mar endins es podien veure formacions que donaven a pensar

-Amb un cel tant negre era raro que no queia una sola gota sobre meu, la cosa anava mes cap al nord.


-Un fet curios: de cop i volta, el vent va girar a tramuntana, el mar es va començar a encrespar en questiò de 5 minuts, i totes les embarcacions que havien sortit a navegar, tornaven a correcuita cap a port.


-La primera tongada no va deixara anar res de pluja, vaig tenir que esperar una estona mes tard, quan aquests cop si el ruixat va caure just a sonre meu, deixant uns 4 litrets però deixant uns cels preciosos, doncs a l'anar escampant, el sol ja estava possant-e i va deixar veure l'arc de sant marti, i uns cels rogencs impresionants.