En busca de la sortida del sol

Avui us parlaré dels models estacionals, però abans de tirar endavant amb les possibles tendències que ens marquen aquests models, us faré una petita introducció del que pretenen mostrar-nos en els seus mapes.

Els models estacionals pretenen preveure amb una antelació de diversos mesos, paràmetres climàtics com la temperatura en superfície o les precipitacions a gran escala. És a dir, no busquen dir-nos el temps que farà en una localitat concreta, si nó el comportament climàtic aproximat en una àrea molt amplia sense tenir en compte les possibles irregularitats locals que es puguin donar en un País com el nostre.

Aquests models combinen per extreure les seves "previsions", dades de models atmosfèrics però també de models oceànics. De fet, els models oceànics hi juguen un paper molt important, ja que les condicions oceàniques son més estables i menys dinàmiques que no pas les atmosfèriques i a més, moltes de les condicions atmosfèriques parteixen de l'estat inicial oceànic. Per posar un exemple entenedor, l'estat en que es troba un oceà, pot justificar suficientment que es produeixi atmosfèricament un bloqueig anticiclònic o tot just el contrari, afavorir situacions de ciclogènesis de forma cíclica.

Malgrat tot, crec que també caldria tenir en compte altres paràmetres com els vents estratosfèrics que interaccionen a l'alta troposfera i que segurament juguen un paper molt important en el devenir dels centres d'acció que hi ha per sota.

Aquests mapes de previsió estacional que us penjo aquí i que son del que s'espera fins desembre son un exemple d'aquest tipus de mapes de tendència climàtica i estan elaborats a partir de la síntesi de diversos models de NOAA, Météo-France, Meteorological Office, IRI, TWO, Langfristwetter.de, Lothar Beckman. Aquí els teniu i com podeu veure, sembla que sobre setembre no anaven massa desencaminats:










Bé, però anem al que interessa. Fins aquí us he explicat una mica que son aquests mapes i fins i tot us en he posat un exemple de tendència per la tardor, el.laborat per ens professionals. A partir d'aquí us faré un anàlisi del que crec és més probable que passi aquest hivern, és a dir, encara més enllà de la tardor, partint de la situació general atmosfèrica que ens domina actualment. Tingueu en compte que aquest anàlisi parteix d'un aficionat com jo i que per tant, és possible que se m'escapin alguns detalls als quals no hi tinc accés o que simplement desconec.

Els darrers anys, amb un final de cicle solar amb activitat molt baixa del sol, s'afavoria que l'índex QBO fos negatiu. El QBO és una oscil.lació dels vents zonals de l'estratosfera tropical entre els 10Hpa i els 100 Hpa. Aquests vents poden ser de l'oest(QBO positiva) o de l'est(QBO negativa).

Quan aquest índex està en la seva fase negativa, els escalfaments estratosfèrics son més nombrosos o si més no, tenen més facilitat per presentar-se. Aquests escalfaments estratosfèrics tenen reflexe en la troposfera, de manera que quan es produeixen afavoreixen que enlloc del que seria habitual al pol, que seria un centre de baixes presions força permanent a la zona retenint l'aire fred al mateix pol, passem a tenir-hi un centre d'altes presions que explicat de forma molt barruera, el que fa, és expulsar aire fred cap a fora del pol que ajudat per dues zones de baixes presions a latituds mitges, impulsen aquest fred cap a latituds baixes i no habituals.

Donç bé, amb el demostrat augment que tenim ara de l'activitat solar pel fet d'haver entrat al cicle 24, això afavoreix el contrari. La QBO seria positiva amb una acceleració dels vents estratosfèrics i amb molt més baixa probabilitat d'escalfaments de l'estratosfera. Aquí teniu aquesta gràfica que ens indica l'estat actual i previsió de futur de la QBO que és positiva i segons les previsions seguirà sent-ho:






Per tant, és de preveure si no passa res extrany que a mesura que vagin passant els mesos, el pol estigui ocupat de forma bastant permanent per les baixes presions que farien que el fred restés allà enmagatzemat sense massa expulsions a latituds baixes. Malgrat que les probabilitats d'escalfaments estratofèrics baixen molt respecte els darrers 3 anys, no és descartable que se'n produeixi algun de sobtat i en aquest cas i tenint en compte que el magatzem fred del pol estaria a tope per que hauria tingut menys pèrdues al llarg de la tardor i hivern, l'invasió freda en latituds baixes allà on es produeixi, podria ser molt més rigurosa si bé de més curta durada que qualsevol de les que hi ha hagut en els darrers 3 anys.

Justament, l'índex que serveix per mesurar el fenòmen aquest de baixes o altes presions al pol, és l'índex AO. L'AO, és un índex que serveix per mesurar la diferència de presió entre l'Àrtic i les latituds mitges. Quan aquest índex és positiu, ens ve a dir que les baixes presions a l'Àrtic hi son molt presents i al contrari, quan és negatiu, ens indica la presència d'un fort anticicló a la zona. I aquí teniu una gràfica en la que podeu veure l'estat actual i previsió e futur d'aquest índex i ja veieu que de moment es àmpliament positiu i tot i que la tendència és a la baixa, seguirà sent positiu.









Resumint i en la meva opinió, ens espera una tardor i hivern pel que fa a temperatures normal o lleugerament més càlides de la mitjana climàtica, sense descartar però, al llarg de tot el període, una invasió d'aire fred contundent i de curta durada que tot i que podria ser molt pronunciada i amb valors de temperatura molt baixos, no incidiria en el comportament general de tot l'hivern, que en general repeteixo el prevec normal o lleugerament càlid, amb més probabilitat de càlid en els mesos d'hivern que son dins de l'any 2012 i més aviat normal o lleugerament fred pel que fa al mes de desembre de 2011 que seria el mes amb més probabilitat de rebre la patacada freda de la que us parlava.

I en quant a precipitacions, per regla general en aquestes situacions, el JET circula fort i en latituds altes o molt altes arrossegant els centres d'acció molt més amunt d'on som nosaltres i per regla general poqueta precipitació ens esperaria en els mesos d'hivern, tret de alguna petita treva amb una mica de moviment.

Donç això és el que crec, però cal tenir en compte que te la fiabilitat que cadascú li vulgui donar. Jo hi crec bastant, malgrat hi ha algunes cosetes que han passat darrerament que li donen un toc d'incertesa a l'anàlisi, com seria l'efecte retard de la baixa activitat solar que vam tenir recentment i que de vegades es manifesten els seus efectes més enllà de quan es produïa i també l'elevada activitat volcànica que hem patit darrerament. Son factors que podrien fer variar l'anàlisi anterior però que a dia d'avui i tenint en compte el que és obvi, i que no és més que el comportament atmosfèric que estem tenint i que ja us he explicat més amunt, em fan pensar en un hivern en el seu conjunt termomètricament normal o lleugerament càlid i més aviat pluviomètricament sec.