UN "LLAMPEC" A ISLÀNDIA (4): SKÓGAFOSS
Hi ha una dita islandesa que diu que: "si no t'agrada el temps que fa, espera-te'n 5 minunts, que ja canviarà"; comprovem que aquesta dita és totalment certa: no han passat gaire més dels 5 minuts del refrany, des que vam sortir de Seljalandsfoss, que el cel s'ennuvola completament, passant de ser un dia gairebé primaveral a un dia gris, fred i humit: així tal i com us ho dic. Tornem a posar-nos les jaquetes i a tenir a mà els impermeables. Comença a caure una petita roïna.
Arribem aviat a Skógafoss, perquè apenes si dista 30 kms. del nostre punt de partida.
Skógafoss és una cascada de 60 mts. d'alt i 25 d'amplada, formada pel riu Skóga, provinent de la glacera Eyjafjallajökull (us sóna aquest nom?).
És l'escenari d'una llegenda, segons la qual, el primer colon víking que va arribar a Islàndia, cap a l'Edat Mitjana, hi va amagar en una cova darrera les seves aigües un cofre plé d'or; segons aquesta llegenda, en el segle XVII tres joves locals van intentar treure-hi el tresor d'entre les aigües tot passant-hi una corda entre una argolla del cofre...però l'argolla es va soltar i el cofre va caure-hi en les profunditats. L'argolla en qüestió va ser utilitzada com a balda en l'esglèsia de Skógar. Actualment s'hi troba al Museu d'aquesta petita vila.
Comencem a fer una excursió pujant per un sender que surt des de l'est del penya-segat. És una pendent una mica pronunciada, però facilitada per uns incontables esglaons metàlics.Un cop arribats a dalt del penya-segat, miro enrere: no m'estic de treure la càmera i fer una foto...la panoràmica és impressionant:
A pocs metres a la meva esquerra, veig cóm les aigües del riu Skóga cauen pel precipici:
Continuem caminant pel sender que voreja des d'una certa alçada el canó natural del riu Skóga.Tot el canó és una successió de salts d'aigua.
Durant el camí trepitgem cendra acumulada del volcà Eyjafjallajökull; la profusió de núvols baixos i la nula activitat del volcà fan impossible la seva visió, tot i que som molt a prop. Plou intermitentment, ara amb més intensitat, ara amb menys. Flipem quan veiem, en plena travessia, un turista japonés en samarreta de màniga curta, bermudes i xancles: "on s'hi pensa que va aquest paio?", ens preguntem. Ens fem un fart de riure a costa d'aquell insensat. Minuts després, la manca de llum comença a ser evident, la qual cosa ens obliga a girar cua. Aprofito una pausa de la pluja per a treure la càmera de sota la capelina i fer una última foto:
Tornem a la furgo.
Va ser una veritable llàstima de no poguer veure l'Eyjafjallajökull en directe, quan estava tan a prop..."quin greu!", vaig pensar...
Arrenca la furgo. Sóna la música entre riures i anècdotes. Ens anem coneixent més de mica en mica.
Ara toca anar a un altre alberg, on hi passarem la nit.
La jornada, però, continua...
Font d'informació: http://eyjafjoll.is/enska/lore1trasi.asp
Arribem aviat a Skógafoss, perquè apenes si dista 30 kms. del nostre punt de partida.
Skógafoss és una cascada de 60 mts. d'alt i 25 d'amplada, formada pel riu Skóga, provinent de la glacera Eyjafjallajökull (us sóna aquest nom?).
És l'escenari d'una llegenda, segons la qual, el primer colon víking que va arribar a Islàndia, cap a l'Edat Mitjana, hi va amagar en una cova darrera les seves aigües un cofre plé d'or; segons aquesta llegenda, en el segle XVII tres joves locals van intentar treure-hi el tresor d'entre les aigües tot passant-hi una corda entre una argolla del cofre...però l'argolla es va soltar i el cofre va caure-hi en les profunditats. L'argolla en qüestió va ser utilitzada com a balda en l'esglèsia de Skógar. Actualment s'hi troba al Museu d'aquesta petita vila.
Comencem a fer una excursió pujant per un sender que surt des de l'est del penya-segat. És una pendent una mica pronunciada, però facilitada per uns incontables esglaons metàlics.Un cop arribats a dalt del penya-segat, miro enrere: no m'estic de treure la càmera i fer una foto...la panoràmica és impressionant:
A pocs metres a la meva esquerra, veig cóm les aigües del riu Skóga cauen pel precipici:
Continuem caminant pel sender que voreja des d'una certa alçada el canó natural del riu Skóga.Tot el canó és una successió de salts d'aigua.
Durant el camí trepitgem cendra acumulada del volcà Eyjafjallajökull; la profusió de núvols baixos i la nula activitat del volcà fan impossible la seva visió, tot i que som molt a prop. Plou intermitentment, ara amb més intensitat, ara amb menys. Flipem quan veiem, en plena travessia, un turista japonés en samarreta de màniga curta, bermudes i xancles: "on s'hi pensa que va aquest paio?", ens preguntem. Ens fem un fart de riure a costa d'aquell insensat. Minuts després, la manca de llum comença a ser evident, la qual cosa ens obliga a girar cua. Aprofito una pausa de la pluja per a treure la càmera de sota la capelina i fer una última foto:
Tornem a la furgo.
Va ser una veritable llàstima de no poguer veure l'Eyjafjallajökull en directe, quan estava tan a prop..."quin greu!", vaig pensar...
Arrenca la furgo. Sóna la música entre riures i anècdotes. Ens anem coneixent més de mica en mica.
Ara toca anar a un altre alberg, on hi passarem la nit.
La jornada, però, continua...
Font d'informació: http://eyjafjoll.is/enska/lore1trasi.asp
Entradas
0 Response to "UN "LLAMPEC" A ISLÀNDIA (4): SKÓGAFOSS"
Publicar un comentario