UN "LLAMPEC" A ISLÀNDIA (6): DYRHÓLAEY
Són les vuit del matí. Hem dormit les hores suficients per descansar bé. Feia temps que no dormia en sacs, i la veritat és que estava a gust: tan sols trobava a faltar un coixí. Un cop ens hem rentat, hem anat a esmorzar per a carregar les piles.
Afora fa fresca: hi ha una mica d'aire, però el cel és ben ras i llueix el sol.
Ens acomiadem de l'alberg.
El primer punt de visita del dia no s'hi troba gaire lluny de Vík; apenes 20 kms. de carretera separen Vík de Dyrhólaey.
Dyrhólaey és un promontori (o una petita península, si voleu) de 120 mts. d'alçada que, a més, és una reserva natural protegida. És el punt més meridional de tota Islàndia. Antigament va ser una illa d'origen volcànic; té com a característica principal un gran arc: d'aqui s'origina el seu nom, que vol dir "l'illa amb la porta en el turó".
Abans de visitar el promontori propiament dit, visitem una platja plena de còdols i sorra negra.
Intentem veure l'au més típica d'Islàndia: el frareret, però sap amagar-se molt bé als penya-segats i neda sobre l'aigua lluny de la riba. Impossible de caçar-ho (fotogràficament) a menys que no tinguis un tele-zoom. Ens hem de conformar amb veure gavines que, per cert, són d'una espècie diferent de les que veiem per aqui.
Fem l'excursió cap a Dyrhólaey: a mida que ens hi apropem, comencem a notar que les ràfegues de vent són cada cop més intenses.
En aquesta imatge, unes plantetes que s'aixecaven uns pocs centímetres del terra, surten mogudes pel vent que hi ha.
Mirant cap a l'est (cap a on són els "tres trolls" dels que vaig parlar el capítol anterior), veig una curiosa formació d'un faralló clavat en una llengua de terra negra rodejada d'aigua. En aquella direcció hi ha núvols baixos.
En aquest video, podeu veure el promontori (i el seu característic arc) amb el soroll del vent de fons:
Quan passem l'istme que uneix la península amb Islàndia és quan el vent es fa més fort: fins i tot, en certs moments es fa difícil caminar. Les gavines, en canvi, ho aprofiten per planejar, sense cap mena de vertígen.
La panoràmica des d'allà dalt és impressionant:
Comprovem de nou fins a on arriba l'estupidesa humana, quan veiem un jovenet treient "la foto de la seva vida" just al llindar del precipici: si ja és perillós de "per se", les ràfegues de vent ho fan encara més. La meva sorpresa va ser tal, que no vaig ser prou àgil com per fer-li una foto. Per sort, se'n va sortir.
No hi estem gaire temps allà dalt perquè les ràfegues de vent ho fan en certa manera perillós.
Al tornar faig les darreres fotos.
La primera és del far de Dyrhólaey, construït el 1910:
La segona d'una cria de gavina al seu niu:
I la darrera, dues casetes que ben bé podrien ser unes granges (sí, hi ha dues: fixeu-vos-hi en les teulades):
Després de hora i mitja de visita, deixem enrere Dyrhólaey i les seves espectaculars vistes.
Continuem la ruta...
Afora fa fresca: hi ha una mica d'aire, però el cel és ben ras i llueix el sol.
Ens acomiadem de l'alberg.
El primer punt de visita del dia no s'hi troba gaire lluny de Vík; apenes 20 kms. de carretera separen Vík de Dyrhólaey.
Dyrhólaey és un promontori (o una petita península, si voleu) de 120 mts. d'alçada que, a més, és una reserva natural protegida. És el punt més meridional de tota Islàndia. Antigament va ser una illa d'origen volcànic; té com a característica principal un gran arc: d'aqui s'origina el seu nom, que vol dir "l'illa amb la porta en el turó".
Abans de visitar el promontori propiament dit, visitem una platja plena de còdols i sorra negra.
Intentem veure l'au més típica d'Islàndia: el frareret, però sap amagar-se molt bé als penya-segats i neda sobre l'aigua lluny de la riba. Impossible de caçar-ho (fotogràficament) a menys que no tinguis un tele-zoom. Ens hem de conformar amb veure gavines que, per cert, són d'una espècie diferent de les que veiem per aqui.
Fem l'excursió cap a Dyrhólaey: a mida que ens hi apropem, comencem a notar que les ràfegues de vent són cada cop més intenses.
En aquesta imatge, unes plantetes que s'aixecaven uns pocs centímetres del terra, surten mogudes pel vent que hi ha.
Mirant cap a l'est (cap a on són els "tres trolls" dels que vaig parlar el capítol anterior), veig una curiosa formació d'un faralló clavat en una llengua de terra negra rodejada d'aigua. En aquella direcció hi ha núvols baixos.
En aquest video, podeu veure el promontori (i el seu característic arc) amb el soroll del vent de fons:
Quan passem l'istme que uneix la península amb Islàndia és quan el vent es fa més fort: fins i tot, en certs moments es fa difícil caminar. Les gavines, en canvi, ho aprofiten per planejar, sense cap mena de vertígen.
La panoràmica des d'allà dalt és impressionant:
Comprovem de nou fins a on arriba l'estupidesa humana, quan veiem un jovenet treient "la foto de la seva vida" just al llindar del precipici: si ja és perillós de "per se", les ràfegues de vent ho fan encara més. La meva sorpresa va ser tal, que no vaig ser prou àgil com per fer-li una foto. Per sort, se'n va sortir.
No hi estem gaire temps allà dalt perquè les ràfegues de vent ho fan en certa manera perillós.
Al tornar faig les darreres fotos.
La primera és del far de Dyrhólaey, construït el 1910:
La segona d'una cria de gavina al seu niu:
I la darrera, dues casetes que ben bé podrien ser unes granges (sí, hi ha dues: fixeu-vos-hi en les teulades):
Després de hora i mitja de visita, deixem enrere Dyrhólaey i les seves espectaculars vistes.
Continuem la ruta...
Entradas
0 Response to "UN "LLAMPEC" A ISLÀNDIA (6): DYRHÓLAEY"
Publicar un comentario