En busca de la sortida del sol

Fa una setmana vaig viure una de les expeirencies mes maques de la meva vida, volar en globus, una aventura que al principi em feia una mica de por, però res mes lluny de realitat, es apte i recomanable per a tothom, no fa cap vertic, ni mareig ni impressiò. He volgut captar varis moments de tot l'episodi, i a on, evidentment, tambè comentarè alguns detalls rel.lacionats amb la meteorologia, la qual es el factor mes important a l'hora de volar.

Les sortides en globu es solen fer ben dora pel matí, amb les primeres ullades de sol, aprofitan que generalment els vents estan calmats. Aixi i tot , la mateixa sortida de sol provoca certes "turbulencies" al produeirse un canvi de temperatura

Be, abans d'anar cap al lloc de sortida, els pilots han de verificar que les condicions metereologiques son aptes pel vol, que no bufi gaire vent i que no plogui. Depenen de la direcciò en que bufi, es varien els punts d'enlairament.

Un cop arrivat al lloc estriat, el primer de tot, es començar a preparar el globus, es desplega del tot i se li possen uns ventiladors en la base perque vagi entrant aire per tal de que vagi agafant la forma.
 

Ja quan tothom està preparat, s'engeguem els cremadors i el globus comença a enlairarse, de moment agafat al cotxe i amb els sacs de sorra penjant de contrapes, fins que tothom puji i es doni la sortida. Però abans d'això, i en la zona on ens trovabem, cal trucar a l'aeroport de Girona per avisar que ens enlairem.


Detall de com s'escalfa el globus per dins, s'utilitza gas propà i es porten varies bombones de repost.


I ja estem enlairats, deixem enrere el poble desde on hem sortit, en aquest cas Verges, veiem tambè un altre globus que ha sortit del mateix punt.
En aquests moments, el globus ja no es pot controlar, no es pot controlar, ni conduir, està totalment dirigit pel vent, en aquest cas vem sortit amb una lleugera tramuntana que ens portava direcciò al mar.
La velocitat entre 15 i 30 km/h i la sensaciò de fred o calor es inexistent, doncs el globus vola "dins" del vent, per lo tant mai el notem a bord.


El primer que veiem ja a certa alçada, era la serra del Montgri, amb una capa de boirina ben marcada, amb el castell al cim del fons


Cap al nordest, el golf de Roses



El dia no ens va acompanyar del tot doncs , les Illes Medes es veien una mica fantasmagoriques amb tanta boirina


La desembocadura del Ter, platejada per l'efecte del Sol


I cap al Nord, els Pirineus ben nevats i un altre globus surcant els cels


El recorregut va ser en forma de V, es  a dir, a mig cami cap al mar, i per poder anar tornant el mes aprop posible d'on sortirem, vem anar pujant i baixant d'alçada per tal de trobar diferents corrents de vent que ens portessim cap on desitjavem, aquesta es l'unica manera de mig dirigir un globo, buscar els diferents corrents en alçades diferents.. L'alçada maxima a la que vem pujar van ser poc mes de 1000m.

Alhora d'aterrar, i un cop ja erem a poca alçada, arrivava el moment d'anar buscant algun lloc clar on poder fer-ho, generalment es busquen camps sense cultivar prou amples, però això no sempre es posible, a vegades si no queda mes remei es fa en camps plantats, lo que vol dir que el globus te que tenir una assegurança per les malifetes que pugui causar.


Un cop arrivats a terra, que ens va costar una mica, doncs al baixar i estar a poca alçada , els corrents de vent ens feien moure d'un costat cap a l'altre, això passa per efecte de l'orografia, camins, boscos, turons, tot fa que els vents en superficie puguin ser dispars i això afectar de ple al moviment del globo.

Un cop vem poder fer terra, no sense ajuda de l'equip terrestre, que ens anava seguin amb els totterrenys en tot moment, rapidament s'obre el globo per la part superior per tal de que surti l'aire calent i el globus es vagi desinflant.


Com podeu veure, vem aterrar directament sobre el remolc, cosa que facilita molt el recollir-ho tot despres. Un cop sobre, però, baixa la meitat de la gent nomès, perque aleshores al tenir menys pes, el globo te tendencia a tornar a pujar, fins que no es refreda lapire una mica no podiem sortir els altres.


Amb l'ajuda de tots els passatgers, anem plegant el globus fins deixarlo com una butifarra



I al final ficarlo dins d'aquest baul fins el proxim dia


Un cop reposats, tot endreçat i tots sans i estalvis, un bon esmorzar de "traca i mocador" a Ullastret, on es fa l'entrega a tothom d'un diploma i un DVD i a comentar la jugada!


Algunes curiositats:

-Els globus paguen força impostos, a part del propi de l'activitat de l'empresa, es paga tambè un impost per "envair l'espai aeri", i es paga tambè una ITV que tenen que pagar els globus. A mes, l'assegurança obligatoria i un altre per pagar les destroçes que es puguin causar a camps de cultiu.
-Està totalment prohibit volar per sobre el mar, perque en cas d'anar mar endins, on aterraria?
-La velocitat maxim que el nostre globus "la bestia" ha agafat han sigut 80 km/h, un dia de tramuntana intensa.
-Durant el vol es poden veure força animals que generalment desde terra no es trobariem o dificilment, issards, sanglars, conills.....
-Els globus sempre volen a primeres hores del dia, es dificl veuren volant per exemple a les 12,00 del migdia.
-La sensaciò de vertigen i no existeix, ja que quan ets a dalt, no tens referencia de l'alçada , el globus no es mou en absolut, per lo que tampoc et pot marejar durant el vol.

Espero que us hagi agradat aquest "viatge" amb globus!