La màniga marina que es va escapar...

La mániga es desfeia




Desde el Passeig, quedava una petita cua


El front tempestuós es dirigía cap al Nord


Salutacions, el recent reportatge del nostre amic Rover, m'ha recordat un cas que em va succeir en el matí del 7 de juliol de 2006, quan després de sortir del torn de nit em dirigiria a casa en la moto, serien les 6:30 del matí mes o menys, i no havia ningú en el carrer.
A l'alçada de la Plaça Palau, veig com per darrera dels edificis del barri de la Barceloneta una enorme màniga marina, Ufff!!, no m'ho podia creure! Em paro per veure aquesta maravella, a les hores decideixo anar a casa per a agafar la camara digital i dirigir-me després a la platja, per aquells dies no disposava de telefon mobil amb camara d'aquí la decisió.

Una vegada en la platja veig que ja no estava la màniga sencera si no que quedava el cap de fibló que es mantenia encara, i vaig aprofitar per fer un parell de fotos.
Sempre he pensat si el millor hagués estat passar d'agafar la camara i anar directament a contemplar el espectacle...

Vosaltres que haguéssiu fet?




6 Response to "La màniga marina que es va escapar..."

  1. Bon reportatge Sergi, ara que ens coneixem, el proxim dia que en vegis una, tu que vius a porp del mar, avisam, que mai he vist una manega en directe encara!
    Viam si demà tinc temps de fer un mini reportatge sobre "el garbi a Calella de Palafrugell", amb una dada curiosa i "pudorosa"......¿?¿?¿

    Felipe says:

    Molt probablement hagués fet el que vas fer tu: anar a agafar la càmera.
    M'agrada massa la fotografia com per passar de fer-ne cap foto!
    A pesar de no captar la tromba, crec que va valer la pena, felicitats!

    Jaume Deu says:

    Molt bones fotografies Sergi !!!!
    Sergi, jo t´entenc perfectament, perquè a mí això en va pasar, quan va apareixa devant de casa un cumulunimbus al Setembre, que ja ha sortit a televisió i a diferents forums i lo que més il.lusió en va fer es guanyar un concurs que organitza el meu amic Enric del Temps dels Aficionats, el vaig veura, vag agafar la màquina i vaig sorti corrent cap al Pont del Treball ( cinq minuts de casa ) per poguer-lo agafa mig bé, no tan bé com els que estaban a la platja de Sant Adrià, Badalona o Maresme.
    Jo crec que hagues fet lo mateix que tú, perquè jo sempre dic, que lo que tú saps, no serveix de res, si no hu pots compartir amb ningú i tots un dia o altre acabarem i tan com van les coses, tot el que tinc de meteorològia, fotografies, cursos, mitja memoria del ordinador plé d´informacions, etc, etc, ¿ que pasarà ? ¿ on aninarà a parar ? per lo tant tot el que pugui fer, ensenyar, explicar, etc., això es el que quedarà de mi, on anira a para ? posiblement com jo, tot cremat, per això prefereixo compartir amb la gent que te les mateixes inquietuts que jo per la meteorologia.
    Així que crec que vas fer bé, perquè ara hu podem disfrutar tots.
    Felicitats pel reportatge

    danigava says:

    Yo hubiera hecho lo mismo pero ya se sabe en estas ocasiones es llevar triunfa el que lleva la camara a todas hora ahora en tu caso lo entiendo si venias de trabajar lo comprendo.Saludos.

    Rover says:

    No sé... Es díficil dir-ho... una tromba crec que dura molt poc... segons o pocs minuts... amés es mou... crec que la veus i no portes cámara lo millor es disfrutar de l'espectacle. Però reconeixo que segurament no hagués pensat i hauria anat també per la cámara...

    Moisés says:

    Jo potser penso una mica com el Rover. Es veritat que una tromba dura molt poc, i si realment no vius molt a prop, millor haber-se quedat a disfrutar del espectacle. Això sí, espero Sergi, que amb això ara portis sempre a sobre una camara de fotos. :-)