En busca de la sortida del sol

Una de les espècies marines més afectades pel fort temporal de llevant del passat Sant Esteve ha estat l' eriçó de mar, també conegut per garota o garoina. La força de les ones ha arribat a 'pelar' literalment moltes roques on viu aquest equinoderm.
Posem com a protagonista aquest marisc perque ara és l´época en que els marisquejadors l´extreuen de l´aigua per vendre com a menja exquisita als restaurants de luxe. De fet, el periòde de l´any conegut com a "minves de gener" és quan l´interior de les garotes són farcides d´ous de color taronja d´un gust que no te res que envejar el caviar rus. Com molts de vosaltres sabreu, es tracta del periode de l´any en el que estem ara (tot i que aquest any no s´ha notat molt) en que les altes pressions fan baixar el nivell de l´aigua de mar. Acostumen a ser dies anticiclònics i que deixen la superficie de la mar completament plana. Aquestes darrers dies, com molt bé sabran els nostres companys de blog empurdanesos, Palafrugell viu la famosa 'garoinada'. Jornada en que es gaudeix de la faceta gastronòmica d´aquest animal amb tanta mala fama per les seus pues afilades i tòxiques, però que fa una funciò vital dins del biotop submarí.
Actualment la la legislació controla la captura d´aquest equinoderm i encarrega fer estudis de població degut a que, encara que de moment a les nostres costes no està en perill, a disminuit el nombre donada la creixent fama que està tenin als plats de marisc. També hi han altres factors que preocupen als biòlegs marins, com és la contaminació de les aigües que ha afectat directament en la disminució dels eriçons i en la salut de les seues pues, tot parlant d´una mena de "calvicie de la garota", ja que s´estan troban molts ejemplars amb perdua de punxes, deixant veure el seu esquelet.
Però aquest dies, si la meteo ho permet i tenim la sort de trobar la superficie de la mar plana i ens sumergim una mica a l´interior d´aquest fantàstic món submari, podem trobar facilment un gran ventall gromàtic de garotes, sent el color granatòs o vermell el que més indica que estan ovades i llestes pel consum.
Que tornem a casa amb alguna punxa clavada ja es un altre problema...

us passo un video meu submari on els primers segons podeu veure l ´hàbitat de les garoines i com uns gòbits s´alimenten i es disputen els seus ous:

a la fotografia podem veure una garoina ovada.

texte foto i video: david fluxà http://www.midamazul.blogspot.es/

Com ja he dit en altres ocasions, un dels principals motius de per què avui estic amb tots vosaltres compartint informació i i 'farcint-me' de la vostra sabiduria meteorològica, és perque com a pescador i apassionat de les activitats que es realitzen a la mar, necessito està al dia completament quan al temps que farà a la nostra costa.
Tot això em porta a iniciar una sèrie d´articles en aquest benvolgut blog on intentaré mostrar-vos, en la mida que em sigui possible, la conexió important que hi ha entre els peixos i la meteorologia. Avui començarem parlant una mica del baròmetre i la seua incidència directa en la major part de la fauna marina. De la mateixa manera que a terra seca, a la natura exterior, en aquest món que tan coneixeu vosaltres, observeu molt de 'moviment' quan hi ha un canvi sobtat de pressió admosfèrica, la mar, el Blau profund, no és aliena a aquest efectes meteorològics.
Els peixos, com qualsevol altre esser viu, tenen una espècie de 'radar' que els avisa de una entrada de tormenta. De la mateixa que nosaltres consultem la medició del barómetre, ells tenen dins del seu cos un 'medidor natural': la bufeta natatoria. Com tots sabem, la bufeta natatoria és aquesta bossa que porten gairebé tots els peixos (els taurons, per exemple, no la tenen), situada a la caixa toràxica, al ventre i que, tot regulant la quantitat d´aire que hi porten de forma automàtica, els ajuda a 'sustentar-se', a romandre en suspensió entre dues aigües per no 'caure' al fons quan estan descansant o s´aturen. Una cosa semblan a la imitació que va fer l' home quan va inventar els dipòsits de pressió d´aire als submarins per mantenir-se a diferents profunditats, o al que que també imitem els submarinistes quan buidem l´aire del "chaquet" i baixem al fons marí sense aletejar...
És molt conegut entre els pescadors el fet de que cal estar molt al tanto d´aquests canvis admosfèrics. Però val a dir que quan hom és documenta i contrasta opinions, no hi ha consens pel que fa a la reacció exacta dels peixos. Hi ha qui diu que en pressió alta el peix puja i s´apropa a la bora de l´aigua i en pressió baixa l´efecte contrari... en canvi alguns homes de mar diuen lo contrari.
La questiò és que el peix es mou, canvia de constums alimentaris etc... en notar la pressió en el seu barómetre natural: la bufeta natatoria. Val a dir que hi han espècies marines que ho noten més que d´altres, tot va en funció del tamany d´aquest órgan de sustentació. Així és el cas de l' especie que surt a la fotografia, el llobarro, dicentrarchus labrax, de la familia dels serrànids. A la imatge podem veure un grup d´exemplars joves que vaig captar fa uns mesos amb la meva càmera. També us mostro l´enllaç d´un petit video del meu arxiu on podeu veure un llobarro passejant-se just davant meu, d´aquesta forma coneixereu una mica més aquest famòs peix que, com parlarem en propers articles, és molt susceptible als canvis meteorològics. Us recordo que tant la foto com la gravació han estat realitzades en la activitat subaquàtica d´apnea, es a dir, a pulmó lliure.

I ara, si em disculpeu, us deixo me,n baix a pescar. Per cert... Com està el baròmetre?

texte, fotografia i video: david fluxà http://www.midamazul.blogspot.es/

En el món encara desconegut del ecosistema submarí també acostuma a passar allò de que "la realitat supera la ficció". Moltes vegades em vist la típica pel.liculeta sobre essers extranys vinguts d´un altre planeta que envaïxen la Terra i destrueixen tot tipus de vida.
Doncs això també ha passat al nostre fons marí: Una alga invasora, la caulerpa taxifolia, fa molt temps que ha estat introduida 'accidentalment' en les nostre aigues, arrassant milles de costa i colonitzant la vegetació típica mediterrània, tot trencant la cadena tròfica marina. Però primer que tot parlarem una mica quan a què és aquesta alga invasora, la Caulerpa. Es tracta d´una alga tropical completament tòxica (pels animals marins, no per les persones) la qual, com explicarem desprès, creix a un ritme desorbitat, destruint tota forma de vida vegetal que hi troba i afectant directament els biotops naturals que s ´hi formen al fons marí i s´alimenten d´ell. Acaba formant praderes molt espesses i compactes, des de la superficie fins a profunditats que poden arribar als 100 metres.
Jo vaig tenir coneixement d´aquest invasor a principis dels anys 90 (tot va començar als 80'), quan una biòloga marina va fer una xerrada al local social del meu club, Associació de Pesca Submarina, tot alertant-nos del perill que aquesta alga portava i demanant-nos, com a submarinistes, pescadors i apneistes, informar de l´aparició de qualsevol brot per intentar erradicar-lo. Aviat, molts de nosaltres vàrem comprovar l´impacte destructor d´aquest `invasor'. Al nord de la Costa Brava, apareixien inmenses praderes verdes. Molt verdes, massa verdes... d´un color poc propi de la vegetació autòctona. Allà on apareixia no es veia ni una cua de peix. El malson havia començat... però, on havia començat? Com hem dit abans, té un origen 'accidental'... i 'de pel.lícula de ciencia ficció'. Als anys 80, científics del Museu oceanogràfic de Mònaco (institució que pertany, no ho oblidem, al famòs equip de Jacques Cousteau) duen a terme experiments amb l´alga caulerpa taxifolia per adaptar-la als seus aquaris tropicals. Aviat comproven, com aquell consumidor que es compra un animal exòtic a la botiga, li creix i acaba tirant-lo per l´inodor, que la caulerpa te la molesta costum de creixe per les parets dels aquaris i no és apta per la funció que busquen.
I ara ve l´accident: buiden els tancs amb l´alga tòxica a la mar... Suposo que mai vàren pensar que un vegetal marí que necessita una temperatura elevada, es reproduiria en aigues de la mediterrania. Però va ser un gran error. Aquí entra el factor 'de pel.lícula': la caulerpa sufreix una mutació genética degut als experiments abans esmentats i s´adapta totalment a la temperatura del mare nostrum. Aviat apareixen rastres d´aquest mortal invasor en aigües de França, Catalunya, Italia... i Balears.
Tothom es pregunta: per què s´exten tan ràpid i de la península a Ses Illes? la resposta aviat la vàrem saber i ens va produir pànic: Les àncores de les embarcacions d´esbarjo, en fondejar als indrets on hi és introduida, l´àncora dels barcos queda recollida a través del molinet dins del pou d´àncores (a proa) un departament humid... lo suficient per mantenir viu l´invasor assasí fins arribar a les precioses cales Mallorquines...
Ja veieu. Un accident humà, un error terrible produit per professionals en la matèria, aquells que en teoria vetllen pel futur del ecosistema submarí, gairebé són responsables de la destrucció sistemàtica de la nostre fons. Hores d´ara, la plaga està ben localitzada i controlada... si no tornen a haver sorpreses.
Perque, de vegades, la realitat supera qualsevol ficció...

texte: david fluxà http://www.midamazul.blogspot.es/ http://www.apsub.org/
foto: http://www.marenostrum.org/

Vull comunicar-vos que, fent complir la promesa que vaig fer en el dinar de germanor de bloggeros l'any passat, el pròxim dissabte 21 de Febrer a les 10:30 l'equip familiar de "el temps dels aficionats"organitza una trobada d'aficionats a la meteo a l'Observatori Fabra. El prestigiós meteoròleg Alfons Puertas ens ensenyarà les entranyes d'aquest espectacular Observatori i ens donarà unes interessants explicacions. Si voleu venir necessito que m'envieu un missatge al correu: eltempsdelaficionat@hotmail.com

amb el vostre nom, cognoms, telèfon de contacte i quants vindreu. L'activitat serà gratuïta però tenim places limitades a 25. En el cas que s'animi molta gent podrem organitzar més visites. La llista d'apuntats la publicaré periòdicament a la meva web. Animar-vos a venir!

Oceania, el continent misterios i força desconegut pel mon occidental. A primera vista, parlar de neu a un lloc com oceania pugui semblar descavellat, però pensem que es troba a l'hemisferi sud, i la zona mes "freda", es dir Nova Zelanda, al sudoest del gran continent autralià es un lloc on la neu es força frequent, tant que hi ha importants pistes d'esqui i a les seves muntanyes poden arrivar a rebre gruixos de fins a 4m. de neu. Increible! Adjunto imatge del satelit de com es va veia l'agost passat aquest pais, ple de neu a vessar!

Sant Adrià de Besòs, Plaça d´Andreu Molins. Fotos: Viatger.

Termómetro de mercurio. Foto: Viatger.

Termómetro de máxima y mínima de alcohol, los actualmente denominados ecológicos. Foto: Viatger.

Un dels molts estudis de l´impacte del temporal de llevant passat està investigant fins a quin punt la pradera submarina de Posidonia oceànica s´ha vist perjudicada en ser arrencada del seu hàbitat. La Posidonia, al contrari del que molta gent pensa, no és una alga, sino una planta marina amb tot els components naturals que això comporta: arrels, llavor, fulles, tall, flor... i fins i tot fruit: anomenat 'oliva de mar' per la cultura mediterranea. Les seves fulles arriben a viure fins a 35 anys y el ecosistema que formen comporta un refugi imprescindible per moltes espècies marines, així com la seva reproducció.
Tot això ho explico per que hom pugui entendre fins quin punt és vital aquesta planta. És un tipus de vegetació que ja fa temps que està amenaçat en desapareixe del nostre litoral a causa del efecte destructor de l´esser humà, donc creix en un fons poc profund (de 0 a 30 metres aprox.), fet que el fa vulnerable, per exemple, a la pesca industrial d´arrossegament, la cual malmet el fons marí en ser un mètode molt agresiu de captura degut a que arrenca tot el fons i en el cas que indiquem, impacta amb la població de Posidonia.
Però aquest cop, almenys per una vegada, ens trobem amb l´efecte meteorològic. Sempre que hi ha un temporal, no és inusual veure restes d´aquesta planta, ja seca, a la bora de la platja, tot i que cada cop menys. (veure fotografía). Aquesta vegada la llevantada ha estat brutal, tots ho sabem. Ara cal confiar plenament en el poder misteriòs de regeneració natural del ecosistema submarí. Creuem els dits i mantinguem la esperança:
La natura és més sabia que l´home...
(texte, foto i video: david fluxà http://www.midamazul.blogspot.es/ )