Efectes de la ventada
Bona nit:
Vull compartir amb vosaltres un tema personal molt proper. Tal com us vaig acomentar l'altre día, els meu pares van patir (estant patint) de valent la ponentada del dissabte. Ells tenen una bonica casa a Valldoreix on jo vaig viure uns anys (abans vivíem a Cornellà). No es que tingem molta pasta, però no ens podem queixar. Es la típica casa heredada dels meus avis... de quan l'altre banda del tibidabo era una zona d'estiueig de barcelona... Ara es una zona molt pija on es barregen cases de principis de segle amb el seu jardí amb cases multi-milionarias (en euros) dels nous propietaris benestants. Bé, aixó es per que no us penseu que som multi-millonaris... ;-)
La casa te bastant jardí, i en el jardí hi havien uns alts i vells pins moooolt antics. El dissabte al matí van caure quasitots davant de l'espant del meu pare que els considera una part important de la seva vida. De miracle, la ponentada els va empenyer tots cap a l'est de forma que cap va impactar a la casa: tots van caure en el jarí de la part frontal i al carrer... De fet, vam estar de sort...
El meu germà va estar el dissabte a casa dels meus pares un parell d'hores després de que quasi tots els pins caiguesin estrepitosament i va enregistrar un video que ha pujat al youtube. Eren pins de dimensions enormes (sense exagerar uns 25 ó 30 mtrs d'alcada). Es difíl de dir amb precisió.... El meu pare asegura que el mes gran i vell tenía bastants més de 100 anys (ell calcula uns 120 anys). El tronc fá quasi un metro i mitg de diámetre a la base. Ara ja es historia.
Us paso el link al video.
http://es.youtube.com/watch?v=52Y8Fmi0G84
Mai hagés pensat que la meteo ens destroçaría part de la vida... però així ha estat. Ara tot es una feinada de treure els troncs i branques i de pensar en com restaurar lo malmés. Una cosa es segura: pins no crec que replantem.
Una abraçada.
Vull compartir amb vosaltres un tema personal molt proper. Tal com us vaig acomentar l'altre día, els meu pares van patir (estant patint) de valent la ponentada del dissabte. Ells tenen una bonica casa a Valldoreix on jo vaig viure uns anys (abans vivíem a Cornellà). No es que tingem molta pasta, però no ens podem queixar. Es la típica casa heredada dels meus avis... de quan l'altre banda del tibidabo era una zona d'estiueig de barcelona... Ara es una zona molt pija on es barregen cases de principis de segle amb el seu jardí amb cases multi-milionarias (en euros) dels nous propietaris benestants. Bé, aixó es per que no us penseu que som multi-millonaris... ;-)
La casa te bastant jardí, i en el jardí hi havien uns alts i vells pins moooolt antics. El dissabte al matí van caure quasitots davant de l'espant del meu pare que els considera una part important de la seva vida. De miracle, la ponentada els va empenyer tots cap a l'est de forma que cap va impactar a la casa: tots van caure en el jarí de la part frontal i al carrer... De fet, vam estar de sort...
El meu germà va estar el dissabte a casa dels meus pares un parell d'hores després de que quasi tots els pins caiguesin estrepitosament i va enregistrar un video que ha pujat al youtube. Eren pins de dimensions enormes (sense exagerar uns 25 ó 30 mtrs d'alcada). Es difíl de dir amb precisió.... El meu pare asegura que el mes gran i vell tenía bastants més de 100 anys (ell calcula uns 120 anys). El tronc fá quasi un metro i mitg de diámetre a la base. Ara ja es historia.
Us paso el link al video.
http://es.youtube.com/watch?v=52Y8Fmi0G84
Mai hagés pensat que la meteo ens destroçaría part de la vida... però així ha estat. Ara tot es una feinada de treure els troncs i branques i de pensar en com restaurar lo malmés. Una cosa es segura: pins no crec que replantem.
Una abraçada.
Entradas
Esta claro que la méteo nos ha jugado una mala pasada a nosotros y sobre todo al que le a roto la casa coche o lo que sea.Pero con este viento que rara vez se dá es lógico que haya caído tal cantidad de árboles y ect.Yo hoy me he dado una vuelta por los bosques que tengo cerca de casa y estan destrozados pero los pinos como si un huracán hubiera pasado, increible como le ha dado la vuelta a pinos grandiosos.Los que estan en la playa en primera línea de mar estos que tienen forma diferentes a los demás pinos no se ha caído casi ninguno yo creo que estan más acostumbrados al viento aunque el de esta magnitud tira hasta muros que hoy en la playa de gavà habia más de uno en el suelo. como si un huracán hubiera pasado increible.Este temporal es de las mismas grandarias que el de mar que hasta los peces cayerón muertos en las aceras o playas como las pobres ardillas y eso demuestra lo extraordinario que fue.La gente que vive en urbanizaciones son los más perjudicados la verdad en gavà ha pasado lo mismo.Una pena eso si que no lo discute nadie.La naturaleza a veces es mala mala pero manda ella en fin que os podáis recuperar lo antes posible y me sabe muy mal por esta gente que les ha roto la casa ect.Saludos.
Y es que la sabiduria popular no se comaparte entre los habitantes. En el pirineo, los payeses que viven en masías aisladas saben bién que no hay que tener ningún árbol cerca de casa. "Els arbres al bosc" diuen. Y lo dícen tanto por las hojas en el tejado como por que saben que cada cierto tiempo cae alguno... y mejor dejar cada cosa en su sitio.
En las urbanizaciones, como todo está apretado, los árboles y las casas comparten espacio. Demasiado cerca...
Sí, la imagen de la ardilla lo dice todo y vale más que mil palabras... hace un par de semanas estaba yo visitando a mis padres con las niñas y una ardilla como esa pasó por delante nuestro, subió a un pino enorme (que no está en pié) y nos tiró una piña mordida... ains...
Impresionant video Rover, deunidó la destrossa; a la ciutat veiem una arbre i una mto caiguts i ja ens sembla algo extraordinari; quan surts fora i veus coses com la del video t'adones de la veritable força de la ventada.
Tambè es cert, i tal com van dir ahir per TV3, el viure en urbanitzacions i l'extraradi dels pobles on hi ha molts arbres, te aquest risc i altres com els incendis per exemple. Vistes les imatges suposso que heu tingut "sort" de no pendre mal i de que no caiguessin sobre la casa!!
La veritat es que m'ha entristit veure l'imatge de l'esquirolet a terra mort.
Rover, una abraçada!!
Devant d´aquesta desvatació que ha fet al vent, lo que diem sempre, ja ha passat, un dels nostres amics i membre dá quest grup, els seus pares han pagat les consecuencies de la meteorologia violenta, quan pasa això a vegades pensas, com hem pot agradar a mí la meteo, però bueno, ja he fet molts anys escalada, he vist molta gent que ha perdut la vida i ara que ja fa uns anys que hu vaig deixar encara m´emociono, vaien peliculas e imatges d´escalada, puès lo mateix amb la meteo, ja sabem que és així, no podem dir que no sabem que això pasa, al igual que las inundacions ara al nord i que quan toca, toca, de totes maneres m´agradaria que pensesiu que aixó realment es la meteorologia i no busquem excuses quan ja un problema molt important amb perdues mterials importants i molt més importants les humanas, que aquestes no és poden refer.
Només en resta Rover, dir-vos que si necessiteu alguna ajuda a netejar o el que sigui, dintre de lo que jo pugui, ja hi podeu contar, donan-lis molts d´anims als teus pares.
Una forta abraçada
Jaume
Molt bon reportatge Rover!
Me'n alegro de que ningú de la teva familia hagi pres mal i que "només" hagin estat danys materials.
Déu n'hi dó les destrosses que hi ha hagut!
I és que, com ja he dit algun cop, quan la Natura s'embraveix només som unes titelles a les seves mans.