En busca de la sortida del sol

Quan el vent de mestral bufa fort al meu poble, L´Ametlla de Mar, els mariners més vells diuen que "Avui fa la ventada de Pedrito", tot recordant una antiga llegenda (hi han diferents versions) lligada totalment a aquest característic vent de les Terres de l´Ebre. El mestral, a la comarca del Baix Ebre, degut a la orografía de la zona pre-litoral es canalitza d´una forma molt particular arribant a fer un 'passadís' de ratxes de més de 100 km/h. en algunes ocasions, provocant serioses dificultats en la conducció a les carreteres i arribant a volcar camions de gran tonatge.
Però aquesta vegada parlarem del que li va passar al mariner Pedrito. Pedrito era un patró de complexió menudeta; aquell matí funest va anar a assegurar-se de que les amarres de la barca estaven ben trincades. El vent que venia de terra endins pegava amb molta força, com si vulgués jugar a pentinar la superficie de la mar tot passant-hi una pinta direcció a la ratlla de l´horitzo. Els pantalons abombaxats del mariner flamejaven per la potència de l´aire i notava com si una mà gegantina volguès endur-se´l al fons de la mar. Al gran misteri que amagava aquella fosca massa d´aigua salada. Tot d´una, un fort cop de mestralada el va fer caure a l´aigua. Naturalment, com la majoría d´homes de mar de finals del segle XIX, no sabia nedar;de fet, encara que sembli una contradicció, molts mariners no arribaven ni ha mullar-se els peus a la bora de la platja en sa vida (i encara és el cas d´alguns caleros). Pedrito va acabar els seus dies al fons de la mar, envoltat dels peixos que pescava cada jornada.
Actualment, quan bufa fort la mestralada, els homes de mar de La Cala miren a l´horitzo blau, veuen la mar pentinada i diuen amb un sonriure irònic:
"Ja tenim aquí la ventada de Pedrito"
(font d´informació: explicat de pares a fills entre els caleros. La versió original dels fets pot haver estat canviada. Texte i foto: david fluxà http://www.midamazul.blogspot.es/ )