La gavineta de tres dits
Gavineta de tres dits(Rissa tridactyla).Font :http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=RISTRI
Segons una notícia publicada al Diari de Girona,sembla que la fauna i flora terrestre,no ha estat l´única afectada pel fort temporal de vent del cap de setmana passat,causat per la perturbació "Klaus" (batejada pels alemanys).
Resulta que una gavina ,anomenada "gavineta de tres dits" i típica de mar endins ,a l´Oceà Atlàntic,ha estat arrastrada pels forts vents, fins a llocs insospitats,com són diferents punts de Girona,sud de Barcelona,a Lleida i l´Aragó.El perill que hi ha ara, és que aquestes gavines morin de gana,ja que estàn molt débils i no troben el menjar que és típic del seu hàbitat.Us deixo l´enllaç a la notícia :
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009012900_3_311523__COMARQUES-ventada-arrossega-ocells-marins-lAtlantic-fins-Banyoles-Costa-Brava
..i la perturbació " Klaus" fruit d´un episodi anomenat "ciclogènesis explosiva" (Fer click,per ampliar imatges):
Imatge satèl.lit del cicló extratropical Klaus.Font : http://www.sat24.com/
Mapa de pressió atmosfèrica a les 02:48h.Font :http://www.meteociel.fr/
Entradas
Tal com va comentar El Picó, espectacular lo juntes que están les isóbares al sud de Klaus (al S-W en aquest mapa). El gradient bàric es importantísim i l'aire es mou per corretgir-ho: Vent fort... Coriolis, la posisió de la baixa i la orografia fan la resta per establir la direcció i força del vent...
També es important comentar el que va dir l'alfred: La "forma" del vent no només depén del gradient bàric, sinó que la orografía afecta: si per arribar on estàs tú ha de creuar moltes serres i cordilleres, s'ha de "comprimir" i "descomprimir" uns quants cops al xocar amb elles (entenc que deu funcionar com en un efecte acordió a les cues de les autopistes) i llavors es torna molt ratxejat: I es quan entra la nova ratxa quan al pasar de 0 a 120 km s'ho emporta tot per devant. Penseu que si sempre bufés sostingut a 120 km hr es molt probable que no hagués generat tantes destroces... (crec jo).
Ver ese mapa ya lo explica todo muy bien lo que paso y al ser racheado si que es verdad que hizó más daño ya se a visto lo que paso.Saludos.
Insòlit i a la vegada curiós reportatge, Jordi.
Crec jo, disculpa'm si m'erro, que la feblesa d'aquestes gavines és el seu pitjor enemic, ja que tinc la impressió de que aquestes aus saben adaptar-se molt bé fora del seu hàbitat natural, per exemple recordo d'haver vist gavines (si, segur que d'una altra espècie) l'any passat a París.
Instructiu comentari Rover!!! (això si, hauries d'explicar als neòfits com jo què és el gradient bàric, je,je,je).
Salutacions.
Molt bon reportatge, sense deixar de ser curios la natura les coses que poden passar i afectar.
Lo de les isòbares tan xuntes, és important, però estic d´acord amb lo que diu el Rover, crec que ha afecta molt les ratxes tan fortes que és van produïr al voltant de las deu i pico a Barcelona; una cosa és la força i altre les ratxes en un punt determinat i un moment determinat.
Una abraçada
Jaume
Gràdient bàric? T'ho explico, cap problema.
Èn paraules clares es la diferencia de presió entre un punt i un altre. Res més. Si la diferencia es mol alta, l'aire tendeix a anar d'on hi ha més persió a on hi ha menys. Es exactament com si en una banyera d'aigua estiguesis xuclant aigua cap amunt...(la la baixa presió xucla aire cap a les capes altes). L'aigua que hi ha al voltant de la baixa (que per cert també està presionada cap a baix per la gravetat) anirà a omplir el forat que deixa l'aigua que puja. Si xucles molt fort, l'aigua anirà més ràpid a omplir el forat. Només es aixó. A més diferencia de presió, tot es mou molt més ràpid.
La baixa que ens va creuar el dissabte passat era molt "baixa" (xuclava molt fort cap a munt) i contra més diferencia de presió hi ha entre on estàs tú i el punt de mínima presió, més ràpid es mourà el vent per neutralitzar la diferencia.
Una altre cosa a parlar es per qué el vent no es mou en línia recta cap al punt de minima presió. La realitat es que es mou en crecles rodejant aquest punt. Es com un "remolino" (com es diu en català) però al revés: cap a munt. Em va portar uns mesos entendre realment com funcionava i la unica raó de que aixó sigui així es diu "coriolis" (relacionat la força de rotació de la terra, etc) però d'aixó si voleu podem parlar un altre día.
Espero haver-ho aclarit.
Records: Rover, el vostre asesor tecnico-científico. :-)
El curios es saber perque va afectar amb mes incidencia al baix llobregat; suposso que aquesta comarca deu tenir un corredor cap a l'interior mes lliure de muntanyes i obstacles que altres comarques no?
Coll..., Rover ets un crack!
I tant que m'ha valgut la teva explicació, almenys per tenir mitjanament clar que nasos era això del gradient bàric!
El flux d´aire en las capes altes de l´atmosfera : el vent geostròfic
Si la Terra no girés, no hi hauria força de Coriolis i el desplaçament es faria en linea recta, des de les pressions més elevades a les més baixes, com diu el Rover, amb un moviment uniformement accelerat. La única força que actuaria sobre la massa d´aire, fora la força de pressió.
La rotación de la Terra provoca l´aparició d´una força de Coriolis, perpendicular a la velocitat i cap a la esquerra del moviment. Ara la trajectòria es va desviant fins que se situa paral.lela a les isòbares, quan la força de Coriolis i de la pressió s´igualen. La massa d´aire acaba moventse amb velocitat constant, deixant a l´esquerra les zones d´alta pressió, a l´hemisferi Nord.
Aquesta situació d´equilibri es mantindria indefinidamente, fent que les masses d´aire es desplacessin paral.leles a les isòbares.
La fricció provoca l´aparició d´una força que s´oposa al moviment: la força de fregament. En l´equilibri, la suma de les tres forces: pressió, Coriolis i fregament ( aquestes dues ultimes són perpendiculars) ha de ser zero, la qual cosa significa que la velocitat en aquest cas no serà parl.lela a les isòbares, sinó que la massa d´aire s´anira apropant a les zones de baixa pressió, fugint de les zones d´alta pressió. L´angle de desviación depèn de les característiques de terra ( rugositat )
El balanç entre la força de Coriolis, la força de pressió i prop de terra, la força de fregament provoca un flux característic al voltant d´anticiclons ( en sentit horari ) i depressions ( antihorari)
Jaume Deu
Si no m´equivoco la força de coriolis tendeix a desviar els objectes cap a ´esquerra a l´hemisferi sud i cap a la dreta al hemisferi nort.
En astronomia crec que te a veure amb les taques solars, pero njo se perquè.
Això de la força de Coriolis, és lo que fà que l´aigua dels desaigües faci un remolí.
Ara, que de les tres forces que ha anomenat en Jaume,la que més m´agrada és la de fregament....
Salut !
No se si m´equivoco Jordi, però amb els comentaris que he vist que has fet avui, veig un ser pasotisme i ademés també e sembla que t´enfotis de tot,per cert que la força de fregament, no se si l´has entes bé !!!!!!!
Mai millor dit, salut i força al canut !!!!!
Jo crec que si ningú diu lo contrari,una mica d´humor està bé.,
crec recordar que en Ricard ho va comentar no fà gaire i ningú va dir res en contra.
En quan el passotisme,ho hauries de preguntar a la gent que no participa al blog,crec que precisament, jo no em caracteritzo per "passota".Com has dit moltes vegades,ningú està al grup per obligació i creu-me que si alguna vegada passo de participar-hi ,seré el primer de donar-me de baixa .
Salut !
Jordi:
En sembla que no has apreciat bé lo que jo et deià, que precisament, acompanyat de molts interrogants!!!!!! que volia dir que era conya,però noi de seguida et picas, collons !!!!!
Amb el teu cometari jo ja veig ben clar que es de conya i si fai servir la paraula pasotisme, en refereixo a la forma de dir-hu, no en el fons.
En quan al toc d´humor, t´aseguro que hu agraeixo, perquè fa molta falta, treurans totes les tonteries, que com tú has dit alguna vegada ja som grandets, però amb tot, ja vegades que la conya i sobre tot aquests petits piques és lo que fa feliç a molta gent.
Si te molestat,disculpa, però crec que lo que he dit no és per molestarse, sinò tot lo contrari.
Una abraçada
Jaume
havia llegit el teu post, però no he tingut temps de comentar.
molt interesant això dels nous ocells vinguts pel temporal. fixeu-vos: han passat molts dies i encara n´estem parlant!!
i em sembla que encaraqueden temes al tinter...
lo de la gavineta no ho sabia, Jordi, però sí vaig veure al telenoticies que ha arribat a lleida un pelicà, que fa vida entre atres palmipeds.
una abraçada
m´oblidava: una passada la formació d´aquest cicló. la imatge és espectacular.!!
no sabia que portava nom...
Jaume,en comptes de signes d´interrogació jo el que hi he vist són signes d´exclamació,semblava que m´havies fotut una bronca ,collns !Deixem-ho estar que sinó això semblarà el blog d´en Picó !!
Calero,això del pelicà jo també el vaig veure a les notícies,s´ha tornat famós !
Es veu que durant l´emigració hivernal,en comptes d´anar des del nord d´Europa a Egipte,va anar fins a Lleida,cosa totalment comprensible,ja que només de sortir al carrer,a segons quins puestos, no saps si estàs a Egipte o a Catalunya.
Salut !
Sobre el tema pressions, coriolis i fregament... si llegiu tot el que da dit el Jaume molt bé tecnicament, per entendre-ho millor només heu de pensar en un remolí dels que es fan a la banyera quan treus el tap...però al revés. Es exactament aixó el que es una baixa. Un embut invertit. I com que l'aire de tota la zona puja, es condensa i llavors ja entrem en tot el tema dels moviment de mases d'aire adiabàtiques i tota la pesca (aquest es un altre tema)... però al final, plou. Però qué es en ealitat coriolis? intentaré explicar-ho...
Una bona explicació per tontos que m'he inventatsobre com funciona coriolis es més o menys la següent: suposa que ets una molécula de líquid flotant tota contenta amb els teus altres amics molecules... llavors una força t'empeny cap al nord o hi ha menys pressió. Tots voleu anar corrents cap allà (com si regalessin euros) però resulta que mentre vas cap a aquell lloc miraculòsde la pasta grstis, la terra que hi ha sota els teus peus s'ha mogut "una miqueta" cap a l'esquerra. Molt poquet però s'ha mogut... per que la terra gira i tu ets una petita molecula de líquid que per que xoques amb altres molecules no ets mous tan ràpid com la terra que tens a sota. Així, un instant després de començar-te a moure cap al nord resulta que has anat una mica cap allà però també una mica cap a l'esquerra per que la terra t'arrosega. NO ets mous recte cap al Nord. Et mous una mica cap al nord i una mica cap a un costat. A l'instant següent succeeix el mateix: tu vols anar cap al noprd però la terra d'arrosega.
Aixó aplicat a millors de molecules de qualsevol gas o líquid fà que el despláment no sigui recte si no que giri en un sentit o altre segons estiguis en un hemosferi o altre.
No obstant hi ha un problema. Un punt que estigués al nord de la baixa i que volgés anar cap al sud també sofriría la mateixa força i en la mateix sentit (esquerra?) que el punt del sud que vol anar cap al nord. COm es que no es neutralitzen doncs. La veritat es que no estic 100% segur de la raó, però crec que es per que la part del sud gira "una miqueta més ràpid que la part del nord per que està més a prop de l'ecuador. Recorre una miqueta més d'espai i per tant la seva força guanya a la del nord i tot gira cap a on mana el sud... no sé si m'explico gaire bé. Algú m'ha entés?
Bé, bona nit.