Les minves de gener, época de garoines.
Una de les espècies marines més afectades pel fort temporal de llevant del passat Sant Esteve ha estat l' eriçó de mar, també conegut per garota o garoina. La força de les ones ha arribat a 'pelar' literalment moltes roques on viu aquest equinoderm.
Posem com a protagonista aquest marisc perque ara és l´época en que els marisquejadors l´extreuen de l´aigua per vendre com a menja exquisita als restaurants de luxe. De fet, el periòde de l´any conegut com a "minves de gener" és quan l´interior de les garotes són farcides d´ous de color taronja d´un gust que no te res que envejar el caviar rus. Com molts de vosaltres sabreu, es tracta del periode de l´any en el que estem ara (tot i que aquest any no s´ha notat molt) en que les altes pressions fan baixar el nivell de l´aigua de mar. Acostumen a ser dies anticiclònics i que deixen la superficie de la mar completament plana. Aquestes darrers dies, com molt bé sabran els nostres companys de blog empurdanesos, Palafrugell viu la famosa 'garoinada'. Jornada en que es gaudeix de la faceta gastronòmica d´aquest animal amb tanta mala fama per les seus pues afilades i tòxiques, però que fa una funciò vital dins del biotop submarí.
Actualment la la legislació controla la captura d´aquest equinoderm i encarrega fer estudis de població degut a que, encara que de moment a les nostres costes no està en perill, a disminuit el nombre donada la creixent fama que està tenin als plats de marisc. També hi han altres factors que preocupen als biòlegs marins, com és la contaminació de les aigües que ha afectat directament en la disminució dels eriçons i en la salut de les seues pues, tot parlant d´una mena de "calvicie de la garota", ja que s´estan troban molts ejemplars amb perdua de punxes, deixant veure el seu esquelet.
Però aquest dies, si la meteo ho permet i tenim la sort de trobar la superficie de la mar plana i ens sumergim una mica a l´interior d´aquest fantàstic món submari, podem trobar facilment un gran ventall gromàtic de garotes, sent el color granatòs o vermell el que més indica que estan ovades i llestes pel consum.
Que tornem a casa amb alguna punxa clavada ja es un altre problema...
us passo un video meu submari on els primers segons podeu veure l ´hàbitat de les garoines i com uns gòbits s´alimenten i es disputen els seus ous:
a la fotografia podem veure una garoina ovada.
texte foto i video: david fluxà http://www.midamazul.blogspot.es/
Entradas
Bon reportatge un cop mes; la veritat es que jo, anys enrer, quan la garoina no era encara un "plat de restaurant", all'a a Calella on els fons son molt i molr rocosso, m´havia fet un fart d'agafar garoines i menjarles a la mateixa platja. Sembla dificil, però les agafava amb les mans mateix sense cap artilugi, ni ganivet ni res. Desprès ja va venir la moda de menjarles als restaurants i precisament Calella te unes setmanes l'any dedicades a la cuina de la garoina on els restaurant opfereixen plats d'auqest exquisit manjar.
cert es que els ultims anys ha minvat molt la seva existencia, però us asseguro que jo no en soc el culpable, je, je, je.
El mateix que les garoines, es pot aplicar als musclos, abans n´hi havia a milers, recordo el meu pare portat bosses enormes amb musclos grans com a taronjes. Ja quan jo anava a buscarne allà pels 90, le seva existencia havia minvat moltissim degut als furtius que els agafaven sense cap cura. I us assgeuor que mon pare no era un d'ells tampoc eh?
Un reportatge molt adient per aquestes dates Calero !
A Palamós i a altres llocs ,com Sant Feliu de Guíxols,les anomenem "oriços" i a "ses illes" i part de València en diuen "bogamarins".
Abans era molt fàcil agafar oriços,ara la cosa s´està començant a fer cada cop més difícil i no crec que campanyes gastronòmiques, ajudin gaire a preservar aquest recurs marí.,cal que recordem la frase : " La Terra ens pot alimentar a tots,però no la cobdícia d´uns pocs "
Salut !
Yo no lo he probado nunca sólo me he pinchado con ellos je je.Pero tienen que estar buenos.Buen reportage David.Saludos.
Amb la mà? Però i no es punxa un al agafar els eriços de mar?
Felicitats de nou David!
Jo tampoc les he tastades mai ni sé com es mengen, (disculpa'm la ignorància): digue'm ruc però m'estimo més un bon plat de musclos a la marinera, je,je!
Me referia a pisarlos sin querer Moisés.Y hacen pupita.Saludos.
Els oriços es poden agafar tranquilament amb la mà,si no apretes,és clar.
Fà uns anys enrera,resultava molt perillós banyar-te en zones de roques,ja que era molt fàcil trepitjar un oriç i la punxada és molt dolorosa.,els de la Creu Roja,cada estiu es feien un fart de treure espines d´oriç, clavades als peus dels banyistes.
Avui dia, podeu anar tranquils a banyar-vos a les roques que no en trepitjareu cap,ja que els oriços d´arran de costa han quedat exterminats.
Salut !
Això que dius tú Jordi, no hu sabia, ja que jo recordo fa molts anys que a Santa Cristina a les roques pasaba aixó que dius tú, que tenies que tindre molt de cuidado, perque si no et punxabes amb un eriço.
Salut i cuidado amb les punxes !!!!!!!
Si, es poden agafar amb les mans sense apretar es clar. Com diu el jordi, abans era mes perillòs, ara com escasejen es dificil punxarse però en zones rocoses hi ha que anar al tanto!!!
Respecte a menjarlos, quan els obres tenen una carn de color taronja, de gust mes aviat dolç; son bonissims!!