La realitat: Respectem la meteo
Bona nit.
Ja sé que no em prodigo molt entre vosaltres ultimament. Vodría però fer un comentari.
Moltes vegades quan escrivíem en el blog del temps de picó tenía la sensació d'una certa frivolitat en alguns comentaris, especialment respecte al dessitg de viure experiencies "meteo-límit". Ja m'enteneu: Nevades espectaculars, pedregades com ous, tornados, supercelulas, etc. Sembla divertit dessitjar-ho sentan devnat de l'ordinador... però allà a fora, la realitat es un altre. Voldría escruire-us unes línies de reflexió sobre aquest tema.
Els aconteixements d'aquests dissabte a Catalunya han estat molt greus. A causa del fort vent, hi han diversos morts, molts ferits, i moltísima gent afectada sense llum, gas, teléfon, propietats devastades, etc. A nivell econòmic un fort impacte. I ningú parla dels boscs, que molts han perdut un molt alt per cent de la seva masa forestal. Els animals segur que també han rebut.
Es una sesnació agridolça. Per una banda hem viscut un procés meteo espectacular.. en els límits. D'quells que dius "uuuuaaaalaaaa".... Però per altre banda a un preu molt alt. Es la lluita de sempre: natura vs humanitat. Es una lluita desigual: sempre guanyarà la natura. Som formigues per molt que ens fiquem als nostres caus.
Ara mateix en el temps del picó tot son condols per les víctimes... es com si es sentísin "culplables" o complices de la tragedia. Com si haver predit/dessitjat el que podia succeir i no haver pogut fer res quan succeia els fés sentir malament. Aquest cop ha estat una ventanda... però i si fos una nevada d'aquesta que tant es demana, i morís gent per no poder arribar als hospitals degut al colapse? No crec que sigui realment tant així, però potser sí que tot-hom té la sensació de que no haurien de fivolitzar amb aquests temes, que la meteo pot ser molt perillosa... Es la meva sensació.
Hauriem d'intentar evitar comentaris del tipus "a veure si cauen 150 litres" ó "vull que nevi 1 metre", "quina merda, a valencia els hi plou 200 mm i a nosaltres res" (us recordeu del setembre?), etc. Una tragedia es una tragedia. I si et pilla allà a fora una fenomen violent deu et trovi confesat. Hi ha molta gent sense protecció allà fora. Molta gent viatjant que no sap res de ciclogenesis convectiva ni d'esclafits i que pot pagar amb la vida (avions, baixells, cotxes, etc). Molta gent humild que ha treballat toda una dura vida explotats per empresaris sense gaire escrúpuls i que poden perdre-ho quasi tot en questió de minuts per una ventada, inundació ó glaçada.
Ara mateix tinc familiars directes molt angoixats sense gas ni aigua ni llum per caiguda d'arbres. Però en el fons ells estàn de sort. Els hi podia haver caigut l'arbre a sobre i ara serien morts o a l'hospital.
Bé, ja em direu que en penseu. Una cosa es tenir una afició i una altre ben diferent es portar-la tant al límit que no siguessim sensibles a la tragedia dels nostres similars. Meto-límit? per mí no gràcies. Com moltes vegades hem dit... "que no fàci mal". I respecte. Molt respecte pel que pot succeir en determinades situacions... Per altre banda, la previsió pot salvar moltes vides.
Records i bona nit.
Ja sé que no em prodigo molt entre vosaltres ultimament. Vodría però fer un comentari.
Moltes vegades quan escrivíem en el blog del temps de picó tenía la sensació d'una certa frivolitat en alguns comentaris, especialment respecte al dessitg de viure experiencies "meteo-límit". Ja m'enteneu: Nevades espectaculars, pedregades com ous, tornados, supercelulas, etc. Sembla divertit dessitjar-ho sentan devnat de l'ordinador... però allà a fora, la realitat es un altre. Voldría escruire-us unes línies de reflexió sobre aquest tema.
Els aconteixements d'aquests dissabte a Catalunya han estat molt greus. A causa del fort vent, hi han diversos morts, molts ferits, i moltísima gent afectada sense llum, gas, teléfon, propietats devastades, etc. A nivell econòmic un fort impacte. I ningú parla dels boscs, que molts han perdut un molt alt per cent de la seva masa forestal. Els animals segur que també han rebut.
Es una sesnació agridolça. Per una banda hem viscut un procés meteo espectacular.. en els límits. D'quells que dius "uuuuaaaalaaaa".... Però per altre banda a un preu molt alt. Es la lluita de sempre: natura vs humanitat. Es una lluita desigual: sempre guanyarà la natura. Som formigues per molt que ens fiquem als nostres caus.
Ara mateix en el temps del picó tot son condols per les víctimes... es com si es sentísin "culplables" o complices de la tragedia. Com si haver predit/dessitjat el que podia succeir i no haver pogut fer res quan succeia els fés sentir malament. Aquest cop ha estat una ventanda... però i si fos una nevada d'aquesta que tant es demana, i morís gent per no poder arribar als hospitals degut al colapse? No crec que sigui realment tant així, però potser sí que tot-hom té la sensació de que no haurien de fivolitzar amb aquests temes, que la meteo pot ser molt perillosa... Es la meva sensació.
Hauriem d'intentar evitar comentaris del tipus "a veure si cauen 150 litres" ó "vull que nevi 1 metre", "quina merda, a valencia els hi plou 200 mm i a nosaltres res" (us recordeu del setembre?), etc. Una tragedia es una tragedia. I si et pilla allà a fora una fenomen violent deu et trovi confesat. Hi ha molta gent sense protecció allà fora. Molta gent viatjant que no sap res de ciclogenesis convectiva ni d'esclafits i que pot pagar amb la vida (avions, baixells, cotxes, etc). Molta gent humild que ha treballat toda una dura vida explotats per empresaris sense gaire escrúpuls i que poden perdre-ho quasi tot en questió de minuts per una ventada, inundació ó glaçada.
Ara mateix tinc familiars directes molt angoixats sense gas ni aigua ni llum per caiguda d'arbres. Però en el fons ells estàn de sort. Els hi podia haver caigut l'arbre a sobre i ara serien morts o a l'hospital.
Bé, ja em direu que en penseu. Una cosa es tenir una afició i una altre ben diferent es portar-la tant al límit que no siguessim sensibles a la tragedia dels nostres similars. Meto-límit? per mí no gràcies. Com moltes vegades hem dit... "que no fàci mal". I respecte. Molt respecte pel que pot succeir en determinades situacions... Per altre banda, la previsió pot salvar moltes vides.
Records i bona nit.
Entradas
Tots els que estimem la méteo "ens agradaria" poder viure situacions extremes. Per lo de "meteofrikies"!! Però la naturalesa, te les de guanyar, i nosaltres les de perdre. Gran comparació lo les formigues!!
Però una cosa és veure-ho i una altra cosa és patir-ho. Quan llegeixo lo dels 200 mm a tal lloc i aquí res, em fot ràbia, penso el en 11-14 d'octubre de 2005 a Calonge. Quan ets fora de casa, plou a bots i barrals, vius al costat d'una riera. No pots tornar perquè totes les carreteres són tallades. No hi ha cobertura de mòvil, no saps com està la família... Quan arribes, i veus que tot està "bé" Disfrutes del que pots, perquè "no has de patir tant, ja ets a casa amb els teus".
Després, al cap d'uns dies, quan veus que "només" has perdut cosa material (i jo personalment no vaig perdre res) penses "no va ser tant" però mirat-ho fredament... perdre vides humanes, desgràcies vàries,... has disfrutat la méteo però et queda una sensació agredolça. Hauríem de mesurar una mica les paraules, tota la raó Rover.
Hem de tenir molt respecte per la natura.
Vinga una abraçada a tots. Bona nit
Molt bones reflexions Rover,a vegades la gent hauria de pensar abans d´escriure segons quines coses.A Palamós hem estat afortunats i no hem patit els efectes del temporal.
No estaria malament, que l´administració prengués cartes en l´assumpte i prohibís aquest sostres de planxes de metall que el vents forts arrancan tant fàcilment.
Records.
Tens raó Rover, però crec que ningú frivolitza, al menys ací, amb el tema, és més crec que quan una persona diu que li agradaria que caigués "x" quantitat del que sia no desitja en cap cas que hi hagin perdues ja siguin humanes i/o materials.
Això que ha pasat és horrible i ens ha deixat a tots en una mala sensació (deixarem per altres fòrums les desgràcies que han agut per no fer les coses com cal), els primers que em de donar una imatge de respecte per la meteo, consells de seguretat i precaució/prevenció som precisament els afeccionats a la meteo, sense anar més lluny el dissabte només vaig sortir de casa jo perquè tenia que treballar la meva família a casa tot el dia sense sortir, això ho dic perquè molta gent en plena ventada van sortir a fer videos, fotos, etc. i això és una irresponsabilitat, ho torno a dir molt maco recomonaar precaució i després natres els primers a fer la foto més maca a l´ull de l´huracà.
Pel al grup del llampecs el que podrien fer a partir d´ara és vigilar quines expresions utilitzem i en casos de meteo adversa fer alguna entrada dien en lletres grans precaució, etc., potser és un començament.
salutacions,
viatger
Molt ben dit, Rover. I encara t´has quedat curt: el temporal de llevant de sant Esteve també s´ha emportat vides...
Els que hem perdut amics per la força dels anomenats 'fenòmens', ens quedem aclaparats quan veiem alguns comentaris frivols.
Jo mateix vaig estar a punt de morir per una mestralada, i això només fa que visqui 'obsesionat' en informar-me meteorologicament. però sense alegrar-me per la situació. és com si un metge diagnostiqués un càncer extrany i gairebé desconegut davant del pacient i digués: "m´agrada. feia temps que no veia algo aixi... ho estavem esperant el meus col.legues i jo..."
una abraçada
segur que no hi ha mala intenció. Però pot fer mal a algunes persones.
Robert:
Jo sóc un dels que ha viscut situacions de risc amb resultat de víctimes mortals a alta muntanya. Hem de reconèixer que existeix un abans de la catàstrofe i un després però també que la nostra passió pels fenòmens extrems és un al·licient que ens entabana. El fet que gaudim de fenòmens tan espectaculars com el de dissabte ha de ser mirat des del punt de vista d'ajuda als altres. Els aficionats que vivim amb pasíó un tornado, una gran nevada, un huracà, etc. l'hem gaudit...y qui digui el contrari no diu la realitat. Però la diferència està que nosaltres el divulguem mitjançant blogs, pàgines web, fotografies, videos, etc. Aquesta és la funció principal per la qual hem de lluitar. Difondre les alertes, ajudar els professionals i estudiar els símptomes de la naturalesa per ajudar a prevenir desastres. La nostra tasca és tan important que fins i tot el Departament de Medi Ambient de la Generalita ha creat una Xarxa d'Observadors Meteorològics voluntaris que es va presentar aquest dissabte a Barcelona i a la qual vaig asístí entre arbres caiguts pel temporal.
Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/986259/Una-xarxa-dobservadors-del-temps
Per això crec que no ens hem d'avergonyir de gaudir dels fenòmens extrems si no tot al contrari. Estem fent una tasca d'ajuda a la prevenció i divulgació de forma gratuïta i voluntària que hauria de ser reconeguda. El que diu viatger es molt important, possar lletres grans de precaució no estaria de més, sobre tot en situacions tant clares com la de dissabte.
Una abraçada i fins aviat
Una cosa somos nosotros y otra la gente que no entiende de méteo porque yo me voy a la aventura y es problema mio pero ojo esto no esta decidido por nosotros no hay que olvidar que yo puedo desear lo que me dé la gana lo que pasa es que si pasa será la naturaleza la que lo haga no yo con lo cual nunca me sentiré culpable de nada es más disfrutaré y me lamentaré pero yo soy un loco de la méteo y ya una granizada me destrozo el coche y que me voy a cagar la méteo no es problema mio ahora si eso le pasa a mi padre y alguien que no le gusta la méteo será mucho peror creo yo.También tengo un avancé en un camping y que una nevada ya me lo rompió una vez y vale pasta y cuando hay riesgo de nevadas sigo disfrutando un monton con el riesgo que me lo vuelva a romper y que puedo hacer yo la méteo hará lo que quiera y no podremos hacer nada es lo que hay lo malo es la gente que no tiene ni idea y pasan de la méteo pero eso si van a un parque o que se yo y con el viento que hacía arriesgando la vida de los pobres niños porque sabeis que hay gente así de insconciente pero sin gustarle nada el tiempo.Para acabar un ejemplo claro de Estados Unidos cuando hay un huracán la mayoria se van menos los locos del tiempo como nosotros pero hacen caso a los avisos los freakes no pero es normal yo haría lo mismo pero sería un problema mio.En el caso del caos de Madrid por la nevada los de meteored del foro estaban encantados ahora preguntále a uno que a tenido un accidente haber que dice o al que llegó tarde a trabajar y no le gustaba nada la méteo haber que dice es que cada uno se lo toma a su manera y lo que esta claro que una vez pasa nadie se alegra de las desgracia del vecino pero seguro que uno que le gusta la méteo ha aprovechado esta situación para grabar y el vecino para llorar pero es así y no nos olvidemos que es muy importante que no por más DESEAR PASARÁ yo quiero que me toque la loteria y lo he dicho 80000 veces y aún estoy esperando.Saludos.
Jo encara posaria un altre exemple,això és com aquell que li agrada anar a 200 km/h per l´autopista,això ho farà perqué li agrada córrer,no crec que ho faci per desitjar tenir un accident i que es mori algú,però si va a aquestes velocitats és molt probable que això acabi passant.
En els fenómens meteorològics passa lo mateix,molta gent desitja que passin grans temporals,nevades o huracans i no és conscient del mal que poden provocar.
A mí em va passar una cosa semblant,al blog d´en Picó,quan vaig dir a un nano que no desitgés el fred del 56, perqué les conseqüencies podrien ser nefastes.S´ha d´anar amb molt de compte amb el que es diu i fer cas dels avisos que poden donar els meteoròlegs.
Salut.
Esta clara una cosa lo extremos sn todos malos en eso no hay discusión pero la meteorologia hará lo que quiera pero tambien digo una cosa el frio antes hacia más daño que ahora sobre todo en comodidad pero si que es verdad que los extremos son malos.Yo con el frio disfruto pero supongo que el que vive del campo no pero aquí es lo que hay no sabe llover ni nevar ni hacer calor normal a veces ect....Mediterraneo loco.
Rover:
Primer de tot m´ alegro molt que segueixes el blog i que escriguis algún article com aquest.
Bueno tú si recordes a mí sempre m´heu tatxat de que si soc masa previsor, perquè sempre dic al tanto, perquè una cosa es disfrutar de la meteorologia, però quan els resultats són, els que han sigut, et dons compte que la metorologia també és natura i la natura sempre sorpren, un dia aqui, un altre alla, només tenim que esta ben informats i veurem l quantitat de gent que pateix per culpa de la meteorologia i segur que si nosaltres haguesim nascut en algún de aquest llocs que la meteorologia castiga durament, no ens agradaria tant, nosaltres tenim la sort, de que tot i lo que ha pasat aquest cap de setmana, el clima mediterrani es molt raro i dificil de predeir, però es docil si el comparem amb la majoria de llocs, aqui tenim un meteorologia, entre cometes, suau, mentres tots sabem que el fenòmens més violents pasan sempre lluny d´aqui i per acabar, recordeu, que sempre val més prevenir, que curar i aquesta vegada precisament els homes del temps van dir ben clar que era una situació extrema amb vents huracanats, però com això no recordaban haver-hu viscut mai, no sabiam apreciar bé lo que ens estaban dien, si hu diuan i no és cumpleix, bronca forta, quan hu diuan, és que ens pensabam ....... jo crec que amb aquest temes tothom tindria que ser una mica més serios.
Salutacions a tothom
Jaume
Bona tarde:
Be, he llegit el comentari del Rover i el de tots els demès; tots teniu raò en les vostres exposicions i en part em sento al.ludit perque jo reconec que mols cops he desiitjat i manifestat obertament que m'agradaria veure una nevada de mig metro a Barcelona, o un temporal de mar com el de Sant Esteve o arrivar als -10 a plena ciutat. No ens enganyem, qualsevol de nosaltres "pagariem" per viure una situaciò així metereologicament parlant.
Evidentemet la part negativa d'aquestes situacions (morts, ferits, destrucciò, caos, etc) es inevitable e indesitjable.
Si estigues a la meva ma decidir que succeis algun fenomen extrem d'aquest tipus amb els savent d'avant ma`els incovenients mencionats em negaria rotundament, no ho permetria mai però com que la mateo no le decideixo jo, nomès vui satisfer la meva aficiò a veure fenomens severs sense desitjar cap mal a ningu!!
Això ho penso i jo i suposso que qualsevol de nosaltres, un altre cosa no te sentit. Per això desitjar que plogui o nevi molt, es nomès un "somni meteo" sense cap malicia!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Veig que he generat l'efecte que volia: que en meditesim una mica. L'equilibri entre adrenalina/admiració/curiositat i el risc que asumeixes, es fràgil...i moltes vegades enduts per la passió sobrepases el límit...
Aixó de la passió en fa pensar en un altre exemple semblat al del cotxe a 200. Es com quan vas amb l'amant i vols anar per que la dessitges però no penses en tot el que et jugues... l'estimació del risc no es sempre objectiva. Per sort, a la vida, s'ha de saber quan parar.
Bé. Ja prou de filosofía i de meditar. Meto !!!
Jo vaig a dir la meva ara:
sempre els aficionats a la meteo estarem fent equilibris entre voler presenciar fenòmens severs per una banda i que aquests fenòmens severs no provoquin pèrdues humanes per altra, però molt em temo que una cosa va lligada a l'altra.
Sempre viurem en aquesta contradicció: el que per una banda disfrutem com a "meteofrikies" per altra patim com a éssers humans que, al cap i a la fi, és bàsicament el que som.
No hi ha cap fenòmen meteorològic que valgui ni una sola vida humana.
Tal i com diu en Felipe "No hi ha cap fenòmen meteorològic que valgui ni una sola vida humana." El cert és que a la natura no la podem fer culpable d´aquests dramàtics succesos i a les persones, sincerament no ho se. Potser es podien haber prohibit les activitats al aire liure o avisar del risc amb més empenta. Quan un taurò devora un banyista no fem culpable al tauró, ni a un lleó quan fa el mateix. Es dificil de valorar.
El que crec que nosaltres tenim que fer es mirar aquest fenomens des de un punt de vista cientific, sense sensacionalismes, i per la nostre part, amb la informació que disposem (que és més que la de la gent que no te aquesta afició), utilitzar aquest blog per fer avisos en situacions com aquestes (tal i com ha comentat algú abans) que per poca gent que ens visiti, bon servei farem.
molt encertats tots els comentaris que heu escrit fins ara. Està clar que de vegades ens movem per la 'passió', com un seguidor incondicional de futbol... no sé... o com un apassionat de qualsevol esport. Es pot veure en tots els ambits. Jo ho he vist moltes vegades en el esports que practico o practicava.
la meteo és apassionant i 'enganxa' no hi ha dubte.
Està clar que no hi ha mala fe. Només que, de vegades, jo encara 'veig els toros des de la barrera', com un profà en el tema i em sorprenc de comentaris que són totalment comprensibles sota el punt de vista d´una persona que ho viu intensament.
Cal pendre nota en això que dieu de alertar una mica més per la part que ens toca. Encara que sigui poar un gra de sorra.
una abraçada