En busca de la sortida del sol

En el món encara desconegut del ecosistema submarí també acostuma a passar allò de que "la realitat supera la ficció". Moltes vegades em vist la típica pel.liculeta sobre essers extranys vinguts d´un altre planeta que envaïxen la Terra i destrueixen tot tipus de vida.
Doncs això també ha passat al nostre fons marí: Una alga invasora, la caulerpa taxifolia, fa molt temps que ha estat introduida 'accidentalment' en les nostre aigues, arrassant milles de costa i colonitzant la vegetació típica mediterrània, tot trencant la cadena tròfica marina. Però primer que tot parlarem una mica quan a què és aquesta alga invasora, la Caulerpa. Es tracta d´una alga tropical completament tòxica (pels animals marins, no per les persones) la qual, com explicarem desprès, creix a un ritme desorbitat, destruint tota forma de vida vegetal que hi troba i afectant directament els biotops naturals que s ´hi formen al fons marí i s´alimenten d´ell. Acaba formant praderes molt espesses i compactes, des de la superficie fins a profunditats que poden arribar als 100 metres.
Jo vaig tenir coneixement d´aquest invasor a principis dels anys 90 (tot va començar als 80'), quan una biòloga marina va fer una xerrada al local social del meu club, Associació de Pesca Submarina, tot alertant-nos del perill que aquesta alga portava i demanant-nos, com a submarinistes, pescadors i apneistes, informar de l´aparició de qualsevol brot per intentar erradicar-lo. Aviat, molts de nosaltres vàrem comprovar l´impacte destructor d´aquest `invasor'. Al nord de la Costa Brava, apareixien inmenses praderes verdes. Molt verdes, massa verdes... d´un color poc propi de la vegetació autòctona. Allà on apareixia no es veia ni una cua de peix. El malson havia començat... però, on havia començat? Com hem dit abans, té un origen 'accidental'... i 'de pel.lícula de ciencia ficció'. Als anys 80, científics del Museu oceanogràfic de Mònaco (institució que pertany, no ho oblidem, al famòs equip de Jacques Cousteau) duen a terme experiments amb l´alga caulerpa taxifolia per adaptar-la als seus aquaris tropicals. Aviat comproven, com aquell consumidor que es compra un animal exòtic a la botiga, li creix i acaba tirant-lo per l´inodor, que la caulerpa te la molesta costum de creixe per les parets dels aquaris i no és apta per la funció que busquen.
I ara ve l´accident: buiden els tancs amb l´alga tòxica a la mar... Suposo que mai vàren pensar que un vegetal marí que necessita una temperatura elevada, es reproduiria en aigues de la mediterrania. Però va ser un gran error. Aquí entra el factor 'de pel.lícula': la caulerpa sufreix una mutació genética degut als experiments abans esmentats i s´adapta totalment a la temperatura del mare nostrum. Aviat apareixen rastres d´aquest mortal invasor en aigües de França, Catalunya, Italia... i Balears.
Tothom es pregunta: per què s´exten tan ràpid i de la península a Ses Illes? la resposta aviat la vàrem saber i ens va produir pànic: Les àncores de les embarcacions d´esbarjo, en fondejar als indrets on hi és introduida, l´àncora dels barcos queda recollida a través del molinet dins del pou d´àncores (a proa) un departament humid... lo suficient per mantenir viu l´invasor assasí fins arribar a les precioses cales Mallorquines...
Ja veieu. Un accident humà, un error terrible produit per professionals en la matèria, aquells que en teoria vetllen pel futur del ecosistema submarí, gairebé són responsables de la destrucció sistemàtica de la nostre fons. Hores d´ara, la plaga està ben localitzada i controlada... si no tornen a haver sorpreses.
Perque, de vegades, la realitat supera qualsevol ficció...

texte: david fluxà http://www.midamazul.blogspot.es/ http://www.apsub.org/
foto: http://www.marenostrum.org/